dimarts, de juny 21, 2011

Alzheimer

Com heu pogut lleguir en el meu perfil, sóc auxiliar d'infermeria , he fet pràctiques a l'Hospital General de l'Hospitalet. Vaig estar 8 mesos, 2 i mitg a Oncologia i 5 i mitg a Medicina Interna. En les dues unitats em vaig trobar pacients amb Alzheimer, la majoria estaven residenciats a Medicina interna. Vaig fer el Crèdit de Sintesis de l'Alzheimer. És una enfermetat molt coneguda, i lenta, que té 3 fases. Sé pacient d'aquesta enfermetat es dur, sé auxiliar , també. He vist un video sobre la campanya de L'Alzheimer, espero que us agradi.

http://www.youtube.com/watch?v=BaAn_fiYQPA&feature=related

diumenge, de juny 19, 2011

He après

He après a valorar cada racó que tinc a la vida, a identificar per a què serveix cada valor que tinc i per què el tinc. He après a desnucar-me amb la música i aprendre a valorar-la. He après a fer la meva i deixar-me de preocupar per persones que realment ,no han fet res per mi i si han fet, han fet poca cosa. He après a veure la realitat , de veure les persones que realment son bones persones i bons amics, que jo he girat la cara i no he volgut solucionar les coses, i que de mica en mica, he anat recuperant coses del passat. He aprés a fer la meva vida, el que a mi m’agrada ,i el que no vull fer, ho deixo córrer. He après que a la vida , em passen coses bones i també de dolentes, i que he d’aturar la gent que em tracta de petita ,i que les coses dolentes, les he de canviar el més aviat possible. He après a que els pares són les persones més pesades que poden existint, que tinguis l’edat que tinguis ,t’estan a sobre i que es preocupen massa per tu. He après a vestir-me tal com m’agrada i passar de la gent que em mira malament i sentir-me feliç, que un moment o altre m’hi volia sentir, he après tantes coses que m’agradaria estudiar-ho tot, aprendre de la vida,i també aprendre de mi mateixa, de qui sóc, perquè hi sóc i què vull ser quan sigui gran. He après a que no sempre es pot tenir el que desitgem, per molt d’esforç que vulguem, mai tindrem el que hem somiat. He après a valorar la meva vida, a valorar el que tinc i a valorar el que gràcies a altres , ara mateix les tinc. He après a ser una persona responsable, tot i que tothom té defectes que no ens agraden. He après a gaudir de la vida en moments difícils, he après a llegir i ha descobrir coses noves que mai hauria sentit .He après a somriure quan més ho necessito, a riure de veritat, fins que em fa mal la panxa. He après que al món , hi ha llocs preciosos ,i que segurament el millor, seria marxar una temporada. He après a conviure amb la família i ajudar a la gent que em necessita. He après a que amb una mica d’esforç i paciència , podem fer possibles petits objectius. He après a controlar-me, a ser jo mateixa, a fer que la gent que estimo, m’estimi, però no tota la gent , he après a mirar el cantó positiu de la vida, a gaudir-la com he somiat, a fer que els somnis es facin reals, he après a fer riure a la gent i que la gent em fes riure a mi.,He après a caminar i seguir caminant i construir camins nous que em porten on jo vull. He après perquè serveixen unes sabates, i la veritat, es que serveix per descobrir món. Soc dins un llibre que sempre té coses per explicar, diria que vaig per la pàgina 1.500 o més. Vull ser escriptora!

M'agrada

M’agrada tocar el piano, escoltar la teva veu des del menjador i que cada vegada estàs més a prop de mi. M’agrada girar-me i veure’t amb un vestit llarg de blau turquesa. M’agrada veure’t somriure quan estic trist, quan se’m vessen les llàgrimes i amb els teus dits treure-les de la meva cara. M’agrada que em diguis quan estic a la feina escrivint una carta començant amb un t’estimo. M’agraden estàs sopars romàntics que ens fem els caps de setmana i les espelmes que arribem a comprar per omplir la casa. M’agrada l’esmorzar que em vas fer el diumenge passat, amb torrades i melmelada. M’agrada veure’t feliç quan et veig abraçada amb el ram de roses blanques que et vaig regalar pel teu aniversari. M’agrada veure’t dormir amb els teus ulls de nena increïble i encantadora. M’agraden les sorpreses que em trobo alguns dies amb el meu menjar preferit i veure que menges amb delicadesa. M’agrada quan em xiuxiueges a cau d’orella que ja podem anar-nos de compres. M’agrada quan et veig a la cuina preparant el menjar perquè vinguin els meus pares i mentre cantes, mirar-me. M’agrada sentir les claus de la porta i dir-me que ja tenim les vacances pagades. M’agrada aquesta mirada de entremaliada que tens quan m’amagues alguna cosa encantadora a l’armari. M’agrada que em fessis tu el nus de la corbata quan ens vam casar, perquè jo, no tenia ni idea. M’agrada veure’t com saltes d’alegria perquè és final de mes i has cobrat. M 'agrada tant veure't feliç, que amb una llàgrima vessada a la teva galta, em poso trist. M'agraden les fotos que ens vam fer quan ens vam anar de viatge a Venècia. M’agraden les fotografies que tenim a l’habitació dels nostres fills disfressats de vaquers . M’agrada la camisa que em vas regalar quan vaig complir els 30 anys. M’agrada recordar la teva primera trucada quan em vaig anar a treballar a la meva nova oficina. M' agrada com ets, noia estupenda i mare increïble. Només hi ha una cosa que no m' agrada. No m 'agrada que estiguis trista per la meva mort als Pirineus i pensar que queda molt perquè estiguis al meu costat. Cuida dels nostres fills princesa.

dijous, de juny 16, 2011

Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón és un dels autors més llegits i reconeguts arreu del món. Inicia la seva carrera literària el 1993 amb El Príncep de la Boira (Premi Edebé), a la qual segueixen El Palau de la Mitjanit, Les Llums de Setembre (reunides al volum La Trilogia de la Boira) i Marina. El 2001 es publica la seva primera novel per a adults, L'Ombra del Vent, que aviat es transforma en un fenomen literari internacional. Amb El Joc de l'Àngel (2008) torna a l'univers del Cementiri dels Llibres Oblidats.

Les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta llengües i han conquerit nombrosos premis i milions de lectores en els cins continents.

Novel·les

L'any 1993 va iniciar la seva carrera amb la publicació del llibre " El Principe de la Niebla"

(Premi Edebé) va continuar amb el llibre " El Palacio de la medianoche" i " Las Luces de Setiembre" , que reuneix el volum " La Triología de la Niebla" i " Marina"

(1993)
Un diabòlic Príncep capaç de concedir qualsevol desig ... a un alt preu.

La nova llar dels Carver està envoltat de misteri.
En ell encara es respira l'esperit de Jacob, el fill dels antics propietaris, que va morir ofegat. Les estranyes circumstàncies d'aquesta mort només es comencen a aclarir amb l'aparició d'un diabòlic personatge: el Príncep de la Boira, capaç de concedir qualsevol desig a una persona a un alt preu ...


Opinió personal: És una llibre amb molt de mistèria i molta aventura, un llibre amb pocs personatges però molt importants en el seu paper. Gran llibre, va ser el primer llibre que em van regalar d'aquest autor i ,fins avui, tinc la col·lecció.
 
Un gran enigma a Calcuta. Un tren en flames sembra el terror en les ombres de la nit.

Calcuta, 1932: El cor de les tenebres.
Un tren en flames travessa la ciutat.
Un espectre de foc sembra el terror en les ombres de la nit. Però això no és
més que el principi. El dia abans de complir 16 anys, Ben, Sheere i els seus amics s'hauran d'enfrontar al més terrible i mortífer enigma de la història de la ciutat dels palaus.

Opinió personal: És un llibre amb molts personatges, alguns dolents, i a mesura que vas lleguint vas descubrint petits obstàcles que s'ha d'enfrontar per aconseguir allò que un vol.


Un estiu que va deixar una empremta d'aventura i emocions.

Un misteriós fabricant de joguines que viu reclòs en una gegantina mansió poblada d'éssers mecànics i ombres del passat ... Un enigma al voltant d'estranyes llums que brillen entre la boira que envolta l'illot del far. Una criatura de malson que s'oculta en el més profund del bosc ...
Aquests i altres elements teixeixen la trama del misteri que unirà la Irene i l'Ismael per sempre durant un màgic estiu a Badia Blava. Un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.

Opi
nió personal: En el primer moment que vaig lleguir que es tractava d¡un enigma, em vaig enganxar al llibre, tenia curiositat per saber el final d'aquell llibre, i quin tipus de cadenes es tractava i el tipus d'esser que fabricaven aquest mistèri.

L'història inoblidable que va precedir L'Ombra del Vent.
A la Barcelona de 1980 Òscar Drai somia despert, enlluernat pels palauets modernistes propers a l'internat on estudia. En una de les seves escapades coneix a Marina, una noia audaç que comparteix amb Óscar l'aventura d'endinsar en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el major desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per sengles sinistres les conseqüències ha de pagar algú encara avui.

Opinió personal: És un llibre captivador, com la majoria dels altres, sempre hi ha un enigma per descobrir.



(2001)
Una matinada de 1945, un noi és conduït pel seu pare a un misteriós lloc ocult en el cor de la ciutat vella: el Cementiri dels Llibres Oblidats. Allà, Daniel Sempere troba un llibre maleït que canviarà el rumb de la seva vida i l'arrossega a un laberint d'intrigues i secrets enterrats en l'ànima fosca de la ciutat.

L'Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des delsúltims esplendors del Modernisme fins a les tenebres de lapostguerra. L'Ombra del Vent barreja tècniques de relatd'intriga, de novel històrica i de comèdia de costums, peròés, sobretot, una tragèdia històrica d'amor el ressò esprojecta a través del temps. Amb gran força narrativa, l'autor entrellaça trames i enigmes a manera de ninesrusses en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i l'embruixament dels llibres, mantenint la intriga fins l'última pàgina.

Opinió personal:És un dels llibres que més em va captivar, més curiositat tenia per descobrir aquells personatges que s'amagaven. Té molts personatges, cada ú dels , té una part especial de la seva personalitat.

 (2008)
A la turbulenta Barcelona dels anys 20 un jove escriptor obsessionat amb un amor impossible rep l'oferta d'un misteriós editor per escriure un llibre com no ha existit mai, a canvi d'una fortuna i, potser, molt més.
Amb estil enlluernador i impecable precisió narrativa, l'autor de L'Ombra del Vent ens transporta de nou a la Barcelona del Cementiri dels Llibres Oblidats per oferir-nos una gran aventura d'intriga, romanç i tragèdia, a través d'un laberint de secrets on l'encís dels llibres, la passió i l'amistat es conjuguen en un relat magistral.


Opinió personal: Va ser guanyador i el que es va vendre més en el Sant Jordi 2008. Un llibre excel.lent! Un llibre espectacular, és la continuació de " LOmbra del Vent",surten la majoria de personatges i es decobreixen petits secrets de cada personatge present.


(2012)

Barcelona, 1957. Daniel Sempere i el seu amic Fermín, els herois de L'Ombra del Vent, tornen de nou a l'aventura per afrontar el major desafiament de les seves vides.
Just quan tot començava a somriure'ls, un inquietant personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça amb revelar un terrible secret que porta enterrat dues dècades en la fosca memòria de la ciutat.
En conèixer la veritat, Daniel comprendrà que el seu destí li arrossega inexorablement a enfrontar-se amb la major de les ombres: la que està creixent al seu interior.
Ple d'intriga i emoció, El Presoner del Cel és una novel · magistral on els fils de L'Ombra del Vent i El Joc de l'Àngel convergeixen a través de l'embruix de la literatura i ens condueix cap l'enigma que s'amaga en el cor del Cementiri dels Llibres Oblidats.

Opinió personal: Un llibre diferent dels altres 2 ( La Sombra del Viento i el Juego del Ángel) . Un llibre on explica com va començar l'història en el primer llibre, d'on surten la majoría de persones, qui és cada ú i . Molt fàcil d'enganxar-se i d'acabar-l'ho , amb menys de 3 dies n'hi ha prou per disfrutar d'un llibre tant gran com aquest. La meva nota és un 10.

Aire

Una imatge val més que mil paraules, potser per algunes persones les imatges no tenen significat , ni importància.















AIRE: De tant en tant necesitem aquell aire fresc que en
s audar alliberar l'estrés que ens genera la vida. Inclús necesitem estar sols per reflexionar, pensar i decidir quin camí es el correcte perquè tot ens vagi genial i siguem feliços. Tancar els ulls i sentir la veu del vent, és un antiestrés , un amic que sempre tenim al costat quan més en fa falta i que mai ens deixarà ens moments dificils.Quan vivin situacións dificils, busquem activitats o fem les mil i una per no pensar o desconectar per petits moments i quan ho aconseguim , ens veiem capaços de tornar a fer allò que ens ha ajudat a no pensar en una situació complicada.Mai ens rendim de lluitar per allò que volem i estimem.



Les paraules més fàcils són les més dificils

Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir?  Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et...