diumenge, de setembre 18, 2011

Tuberculosi

ÉS CURA COMPLETAMENT...SI ES FA BÉ EL TRACTAMENT.

Què és la tuberculosi?

És una malaltia infecciosa que es transmet d'una persona malalta a una de sana. La tuberculosis està produïda per un germen ( el bacilo de Koch) que afecta especialment els pulmons , encara que pot atacar tot l'organisme.

Com es contagia la tuberculosi?

La principal font d'infecció és una persona malalta. La transmissió es fa a través de les gotetes que produïm quan parlem , catem i sobretot , quan esternudem o tossim. En el cas de malalts amb tuberculosi els microbis estan dins d'aquestes gotetes ,qua actuem com a contaminats.
Si hi ha una bona ventilació i hi toca la llum del sol, els mobles i objectes personals d'un malalt no representen cap perill d'infecció , malgrat que el bacil pot sobreviure cert temps fora del organisme.

Què passa quan el microbi entra en contacte amb una persona sana?

Les persona que estan en contacte amb malalt de tuberculosis tenen moltes probabilitats de respirar aquestes gotetes expulsades per malalt i en conseqüència, 'dinfectar-se amb el microbi.
Quan una persona s'infecta , el bacil por produir-li la malaltia , però això no sempre és així.Molt sovint, el microbi es queda en la persona sana de forma latent sense procuir la malaltia, fins que en un moment donat, s'activa i emmaltalteix.
Per identificar les persones infectades es realitza la prova de la tuberculina.

Quan cal fer la prova de la tuberculina?

És indispensable fer-la a tots els que conviuen amb un malalt diagnosticat per tuberculosi.Es pot fer a tothom, fins i tot a les dones embarassades, als nens i als que pateixen al·lègries.

Si el resultat és positiu...

En aquest cas, tenim la certesa que la persona s'ha infectat amb el microbi, però això no diu res de si està malalta o nom, ni de si cal algun tipus de tractament o no. Si el resultat és positivu, cal fer una radiografia de tòrax per tal de saber si la persona està malalta.

Què han de fer les persones infectades que no tenen la malaltia?

Les persones que només estan infectades potser no han de fer res, si així ho indica el metge. Però si es considera que hi ha un risc raonable que la persona infectada desenvolupi la malaltia ( com passa amb els nens i joves) s'ha de seguir un tractament preventiu durant uns mesos , que és completament inofensiu per la salut.

Com es cura la tuberculosi?

Aquesta malaltia es cura en el 100% dels casos, si es realitza el tractament de forma correcta. De fet , el malalt deixa de ser contagiós en les primeres setmanes després d'haver pres la medicació amb regularitat i la dosi assenyalada.

Quan si'inicia el tractament ,s'ha de ser conscient que:
  • Serà un tractament llarg, que pot durar mesos.
  • S'haura de prendre més d'un medicament.
  • Caldrà respectar rigorosament la dosi assenyalada i
  • No oblidar-se'n mai de prendre'l.
És molt importan que, quan el malalt es trobi millor o completament bé, no interrompi el tractament , ja que no està curat del tot i es podria produir una recaiguda. A més a més, el microbi es pot fer resistent al medicament i llavors serà molt més difícil curar-se.

dilluns, de setembre 05, 2011

E: FM Vilafranca del Penedès

Ja que sóc de Vilafranca, és de lògica que fagi propaganda de la Festa Major , ja que és una de les més popular i també intènses, que començen el dia 29 d'Agost fins el dia 2 de Setembre, tot i que uns 9 dies avans ja començen a fer actes per començar la festa com més aviat millor. Posaré fotogràfies sobre els balls de la Festa Major i algúns videos sobre el ball de foc o correfoc! Espero que us agradi tot!!!


________________________________________________________

El Drac

És la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Tot fosc i infernal, amb uns grans ulls rodons i sorneguers, una boca grossa i oberta i una cua entortolligada, n’hi ha que diuen que mai no saps si et somriu o si et renya. És pràcticament segur que el Drac és la figura més antiga de totes.

La primera referència documentada del Drac a Vilafranca és de l’any 1600 al Llibre Verd quan tracta la cerimònia que fa la vila pel dia de Corpus: “... Lo clavari fa sonar los músichs, y en aquex temps pàssan los gegants, lo drach i diablots, tirant cuets per regosigar la festa... “.

Amb molta seguretat podem afirmar que el Drac de Vilafranca formava part de l’entremès que representava Sant Miquel lluitant amb la diablessa (entremès que encara avui es representa).

El Drac de Vilafranca fou propietat de la confraria de Sant Miquel, que era la de curtidors i sabaters; l’any 1898 va passar a ser dipositari en Josep Baltà R. de Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. Actualment hi ha una colla, Els Amics del Drac, que en tenen cura i aquesta peça emblemàtica és propietat del poble de Vilafranca.

Està construït de fusta, cartró, tela, paper esmicolat i pèl de cavall i pesa 104 Kg. A cada ballada el carrega un ballador, que situa el cap mirant a terra i la cua ben enlaire, mentre els coets que duu a la cua i a la boca li fan treure literalment foc pels queixals.
________________________________________________________

Els Diables

Es tracta d’un sainet o ball parlat característic de les comarques penedesenques i del Camp de Tarragona. La documentació trobada permet assegurar que el Ball de Diables és un element de les antigues representacions de la lluita entre el bé i el mal.

Les primeres referències efectives d’aquest ball a Vilafranca són del segle XVIII i la seva presència es pot dir que esdevé habitual a les festes majors del segle XIX. En les colles de diables d’arrel més tradicional un dels elements més característics ha estat sempre la representació d’un sainet o ball parlat i de la declamació de versos de caràcter satíric.


PD: Aquí teniu uns dels videos del ball de foc, un dels millors, que és de l'any 2011. Espero que us agradi!

http://www.vimeo.com/28637131

________________________________________________________

El Ball d'en Serrallonga

És un ball de bandolers que emula la figura de Joan de Serrallonga. Els balladors van proveïts de trabucs —per això també se’ls anomena trabucaires—, que fan disparar enlaire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. Se sap que aquest ball ja va participar a la Festa Major l’any 1820.

Actualment, a Vilafranca, hi intervenen tretze components, però antigament el representaven més de trenta persones. A la nostra vila va sortir diverses vegades al llarg del segle XIX, però també fou prohibit en diverses ocasions al llarg d’aquest mateix segle. Finalment, es va perdre i va ser recuperat l’any 1980, sent el primer Ball d’en Serrallonga recuperat desprès de vint anys d’haver-se perdut.

El primer manuscrit que d’aquest ball es troba a Vilafranca del Penedès és de l’any 1826, encara que es diu que és una còpia d’un altre de l’any 1820. Antigament es representava amb paisatge de bosc i fins i tot hi apareixien Mossos d’Esquadra. Actualment es representa una versió adaptada d’aquell manuscrit, on els bandolers es presenten a en Serrallonga i li relaten les seves malifetes.

________________________________________________________

Àliga

L’origen de l’Àliga de Vilafranca és desconegut, tot i que se sap que pertanyia a la Confraria de Sant Eloi, que aplegava ferrers i argenters de la vila i que a principis del segle XVII ja va participar en celebracions públiques, com el Drac i altres personatges de la processó de Corpus, on va conserva la seva presència fins incorcopar-se a la Festa Major.

Se sap que l’Àliga va participar a les processons de Sant Fèlix del 1778, 1860, 1861 i el 1876. Cap al 1882 va deixar de sortir tot sembla apuntar perquè la peça estava molt malmesa. Es tractava d’una bella figura de vuit pams d’alçada, en actitud de vigilar i deu pams de llargada en la que el ballador quedava pràcticament amagat en el seu interior. També tenia les ales desplegades com les àligues medievals d’altres poblacions catalanes.

________________________________________________________

Els Gegants

Els Gegants de Vilafranca es diuen Ferragut i Elisenda i la primera referència que en tenim data de la processó de Corpus del 1600. Pertanyien a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers.

La seva participació en les processons de Corpus és relativament constant des del segle XVII. Ja a finals dels segle XVIII s'incorporen als cercaviles i processons de Sant Fèlix.

________________________________________________________

Els Nans

Els ball dels Nans s’incorpora al seguici de la Festa Major l’any 1859. A partir d’aquesta data no se’n sap gaire més fins al principi del segle xx, en què es van fabricar capgrossos originals. Després se’n van adquirir d’altres fets a Barcelona de sèrie, alguns dels quals han perdurat fins avui.

Des de l’any 1989 es va iniciar un procés de renovació i substitució dels Nans vells amb d’altres que són al·legoria i imatge de personatges vilafranquins.

________________________________________________________

Els Capgrossos

Consta de quatre capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. El 1968 l’Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert va regalar a Vilafranca una parella de capgrossos molt grans, que per tria popular es van anomenar Humbert i Roseta. Representen una parella de pagesos penedesencs, amb gotims de raïm al cap.

Un any després, es va encarregar una parella més de capgrossos a un taller de falles de València. Aquesta és una parella de gitanos que duen el nom de Canyamàs i Zingarel·la per votació dels infants de Vilafranca. Els Capgrossos tenen música i coreografia pròpies.

________________________________________________________

El Ball de Cotonines

Sembla ser que aquest ball es tracta d’una derivació d’un entremès o ball parlat sobre el martiri de sant Sebastià, amb turcs montats en cavalls simulats. L’etimologia de la denominació “cotonina” tampoc és gaire clara: uns diuen que podria fer referència al gremi dels tractants de cotó de Barcelona; altres però, destaquen la roba de les faldilletes de l’animal que era feta d’un teixit gruixut de cotó i llistada que els hauria proporcionat el nom.

Les primeres referències del Ball a Vilafranca se situen en el primer quart del segle XVII. Pertanyien a la Confraria de sant Antoni Abat, sant Llorenç i sant Isidre que en tenia cura i només les feia sortir en les festes més assenyalades, ja que es considerava un ball de gran dignitat.

Consta de 9 cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes, i el fals genet s’introdueix per un forat al llom de la cavalcadura, de manera que les potes del cavall són les dues cames del genet.

________________________________________________________

El Ball de Panderetes

Aquest ball va sorgir a Vilafranca el 1968 com a successor del desaparegut ball de Panderos i a iniciativa d’una colla de noies i la monitora que tenien de les activitats de lleure. Aquest fet va significar la incorporació definitiva de la dona als balls de la Festa Major. La indumentària que van adoptar era adaptada a les noies, que duien faldilletes i corpinyo i, evidentment, una pandereta. Actualment conviu amb el Ball de Panderos, i cada un ha mantingut la seva indumentària.

________________________________________________________

El Ball de Pastorets

D’origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Se sap que va sortir per primera vegada l’any 1802, però podria ser més antic. Té els seus orígens en un ball parlat dels que sols han quedat alguns fragments dels parlaments dels diversos pastors que es presentaven al cap de colla, el qual anomenaven Majoral.

Consten referències de la seva presència a la Festa Major amb regularitat durant tot el segle XIX. Havien estat vuit components i distingien el Majoral, el Rabadà i el capità, a més de cinc pastors. El 1920 van desaparèixer del seguici de la festa i el 1980 es va reprendre a Vilafranca.

________________________________________________________

El Ball de Cercolets

Té els seus orígens en les festes paganes de la recol·lecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora. A Vilafranca se’n té coneixement des de l’any 1716 quan va ser present en una celebració d’honor a la Mare de Déu del Roser.

El Ball ha mantingut la seva presència a la Festa Major fins als nostres dies. Actualment els cèrcols es folren de cotó fluix, ben net i lligat amb un entortolligament de cintes, alternant-ne una de blava i una de vermella.

A la festa Major de l’any 2004 el Ball del Cercolets va iniciar un projecte de recuperació d’alguns dels trets diferencials que havia tingut al llarg de la seva història. Aquest projecte es va concretar en la confecció d’un nou vestuari que reflectís les figures del Capità i el Criadet i en retornar al ball la seva condició de mixt que s’havia perdut en les últimes dècades.

________________________________________________________

El Ball Pla

Del Ball Pla se’n pot dir que era un ball estès per tota Catalunya i que es tracta d’un dels més típics. A Vilafranca es ballava totes les diades importants, a les sortides dels oficis religiosos de les festes anyals o de les confraries. A la nostra comarca, el ball pla tenia per costum que els balladors obsequiessin llurs companyes amb cistelles guarnides de flors i amb un tortell o coca rodona al mig.

S’incorpora al seguici de la Festa Major l’any 1973 i des de llavors interpreten un seguit de danses d’arreu del Principat així com el ball pla del Penedès i la Bolangera del Penedès, entre d’altres. En l’actualitat consta de sis parelles vestides de la manera tradicional catalana.

________________________________________________________

El Ball de Figuetaires

Possiblement té els seus orígens en un ball parlat o entremès del que tan sols n’ha quedat l’aspecte mímic. El nom de figuetaire deriva de l’expressió “fer figa” que vol dir fer ganyotes de menyspreu i es refereix a la burla constant que els balladors realitzen entre ells. Aquesta dansa mímica i senzilla té molt a veure amb les d’altres indrets de Catalunya que actuen durant el Carnestoltes.

La data més antiga coneguda que parla de la incorporació dels Figuetaires a la Festa Major correspon al 1863 i es pot afirmar que el darrer quart de segle XIX i el primer del XX van participar a la Festa Major amb tota regularitat. Sembla ser que antigament havien incorporat parlaments i, després d’un lapse de temps en el que no van actuar, el Ball de Figuetaires es va recuperar definitivament a casa nostra el 1942 fins el 1966. L’estructura del ball actual pertany a la nova represa que va tenir lloc el 1973.

________________________________________________________

El Ball de Bastoners

La primera dada que se’n té és de 1771 quan es troba esmentat en el seguici de les Processons que va veure el Baró de Maldà. Profundament arrelat al Penedès i específicament a Vilafranca, aquest Ball ha mantingut una presència a la Festa Major gairebé sense interrupcions durant els segles XIX i XX, tot i que en algunes etapes era una colla formada per persones de diferents punts de la comarca la que venia a ballar-lo. Tot i que ha tingut variants, generalment el ballen vuit homes, darrerament, però el ball de Bastons de Vilafranca ha incorporat també noies.

És un des balls que compta amb un repertori més extens de peces musicals, tot i que aquestes han variat també de forma substantiva en relació amb les que els folkloristes van recollir a principis de segle. La colla de Vilafranca ha realitzat durant tants anys d’història nombrosíssims balls amb diferents músiques. A les darreres dècades del segle XX al Ball l’acompanyava una sola gralla o un grup de grallers i ocasionalment el violí i l’acordió.

________________________________________________________

El Ball de Panderos

Antigament se’l coneixia com a Ball de Panderets. Es creu que pot ser d’origen aragonès, però també podria ser procedent d’altres indrets del Sud de Catalunya o del País Valencià. Es té constància de la seva presència a la Festa Major des de l’any 1868.

Abans l’havien ballat dotze persones, distribució que corresponia a sis homes i sis dones, tot i que el paper d’aquestes el realitzaven homes disfressats. Els anys 1923 i 1926 es van introduir algunes variacions en la coreografia i el vestuari en una època que el Ball havia estat alguna temporada sense sortir. L’any 1968 van deixar de ballar, però es va recuperar el 1981. Des d’aleshores el ballen nois i noies.

________________________________________________________

El Ball de les Gitanes

D’origen agrari, sembla ser que representa la dansa de les cintes i l’exaltació de l’arbre de maig, simbolitzada amb un pal dret amb un pom de flors al capdamunt. D’aquest pal pengen unes cintes que els balladors entrellacen i després desfan tot dansant al ritme de la música. La data més antiga que s’ha trobat sobre aquest ball és l’any 1805.

Des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX aquest ball ha estat ballat per la comunitat gitana vilafranquina. L’any 2000 a causa de la dificultat de trobar balladors no va poder sortir per la Festa Major i un any més tard, el 2001, es va recuperar el ball i des d’aleshores el ballen paios i paies.

El nou grup, nascut fruit d’un treball de recerca i reinterpretació de la dansa, incorpora aspectes que havien deixat de fer-se (evolucions coreogràfiques, puntejos, peces musicals...), un nou vestuari que oblida l’estètica andalusa femenina i reestructura la part textual (incorporant antics personatges), realitzant així una petita representació entre parelles de gitanos que repassen de forma satírica diversos aspectes de la vida quotidiana vilafranquina.

________________________________________________________

Castellers

Els castells a Vilafranca sempre han tingut aclamació. La tradició castellera de Vilafranca té més de 200 anys i quan encara no hi havia colles pròpies de la vila sempre se’n contractaven de fora. El públic vilafranquí els acollia i vibrava tant que la Diada de Sant Fèlix es va anar fent un lloc dins dels dies «obligatoris» de la temporada castellera. El 1948 es va fundar la colla castellera dels Castellers de Vilafranca.

Anys més tard, el 1982, fruit d’una escissió d’aquesta i amb la suma de nous castellers, es va fundar una altra colla, els Xicots de Vilafranca.

A més d’aquestes dues colles de castells, a Vilafranca també es poden veure els Falcons, una colla fundada el 1960.

www.castellersdevilafranca.cat


www.xicotsdevilafranca.com


















www.falconsdevilafranca.cat











______________________________________________________

La Moixiganga

És un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representen escenes de la passió i la mort de Jesucrist, que s’anomenen quadres o misteris. La primera data fiable que confirma la presència d’aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l’any 1798, per bé que podria ser anterior.


________________________________________________________

La Banda

Es coneix amb aquest nom el conjunt de músics d’instruments de vent i percussió que habitualment toca a l’aire lliure i caminant, en commemoracions i esdeveniments festius. La seva funció dins la Festa Major de Vilafranca és actuar a la cercavila del dia 29 d’agost i a les processons dels dies 29, 30 i 31 d’agost, com també a l’anada a ofici i sortida d’ofici dels dies 30 i 31 d’agost interpretant marxes, peces de processó i pasdobles. A la plaça de la Vila sempre interpreten l’himne nacional, El Cant dels Segadors. A més, ofereix tres concerts durant la Festa Major les tardes dels dies 29, 30 i 31 d’agost i dos concerts de nit els dies 29 i 30. Dins els seu repertori s’inclouen sovint, a més dels tradicionals pasdobles i marxes, músiques de moda.
________________________________________________________

Sant Fèlix

Tanca el seguici el sant per a qui dansen tots: sant Fèlix. El porten a les espatlles aquells que han estat administradors de la festa, fins que entra a la basílica de Santa Maria o a la casa d’un administrador. De mirada subtil i pell fina, amb delicadesa, acompanya els devots i els que no ho són, i la seva imatge es grava a la ment dels que han viscut la festa.

Amat Mestres, Joan [et al.]. Festa Major, Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2003. Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.

diumenge, de setembre 04, 2011

E: Sant Miquel del Fai

Feia anys que hi volia anar i aqui us deixo unes fotogràfies que he anat fent mentres feia el recorregut! Espero que us agradin!

- El mapa amb el recorregut!













- Les vistes des de dins de les coves!





































-El restaurant
































-El pont de l'entrada.












No t'adaptis mai allò que no et fa realment feliç

Sigui com sigui, intentem sempre canviar o modificar l'explicació del què no ens fa realment feliç o simplement, no ho volem veure, h...