No sóc ningú

A vegades em sento identificada, sense data de naixement, completament intrigada de què faig en aquest món.

M'hi han portat, però no m'han explicat el perquè.

Subint em pregunto perquè em dic Cristina i no un altre nom. Sóc persona, però em considero diferent, i sabeu perque? Dons perquè sempre dit una frase que és : " Per moltes desgracies que em pasin, sempre tindré un somriure per regalar a la gent".

Sóc aixi de feliç, happy, sóc..sóc.. no ho sé.

Penso que ningú m'enten, que no sóc important per les altres persones...

Ells veuen que allò no va per bon camí, però jo no ho veig, o potse em nego a veurau..

Quan amics i amigues meves em diuen" tu vals molt i no ho veus" . La meva resposta és no, no ho veig, i tampoc m'ho crec, perquè no sé si m'ho diuen per estar tranquila o per dir-me la veritat.

Frase típica" A vegades no hem de lluitar per allò que volem, sinó pel que ens mereixem"..

I el cas és que la frase té raó...

Es a dir, sóc una cas extrem, diferent per dir-ho d'una manera, però a vegades em diuen coses que m'agradaria creureme-les però no ho faig.

Pensar que com seria el món sense mi, que ningú em necesita, sigui on sigui , sempre hi pot haver una via de comunicació segurament.. però , tant important és ser-hi?

Continuu pensan que no sóc ningú , ningú diferent. No tots som iguals... O si?