dijous, de desembre 20, 2012

Katherine Pancol


 LOS OJOS AMARILLOS DE LOS COCODRILLOS
 
Aquesta novel · la succeeix a París, però ens trobem amb cocodrils.
Aquesta novel · la parla d'homes. I de dones. Les dones que som, les que voldríem ser, les que mai serem i aquelles que potser siguem algun dia.
Aquesta novel · la és la història d'una mentida. Però també és una història d'amor, d'amistat, de traïció, de diners, de somnis.
Aquesta novel · la està plena de rialles i de llàgrimes.
Aquesta novel · la és com la vida mateixa. Josephine té quaranta anys, està casada i té dues filles, Hortense i Zoe. És conscient que el seu matrimoni ha fracassat, però les seves inseguretats li impedeixen prendre una decisió. A Antoine, el seu marit, el van acomiadar fa un any de l'armeria de caça on treballava i des de llavors es dedica a disminuir durant l'apartament ja enganyar la seva dona. La discussió que provocarà la separació del matrimoni de Josephine i Antoine és el punt de partida d'una sèrie d'esdeveniments, més o menys relacionats, en què es veuran embolicats altres personatges, com Iris, la guapíssima germana gran de Josephine, la glamurosa i gèlida mare d'ambdues, Henriette, casada en segones núpcies amb el milionari Marcel Gorsz , la misteriosa Shirley, la veïna ... Després de la separació, Antoine es veurà obligat a acceptar una oferta de treball que li convertirà en capatàs d'una granja de cocodrils a l'Àfrica, però les coses no seran tan fàcils com semblaven. A Iris es li acut dir que està escrivint una novel · la, i un cop llançada la mentida es nega a fer-se enrere, i convenç la seva germana perquè escrigui realment el llibre, basant-se en els seus coneixements. Ella es portarà la fama i el protagonisme i Josephine els diners, però els veritables amics d'aquesta estan convençuts que ella és la veritable autora de la novel · la que omple els aparadors de les biblioteques de París ...
 
Opinió personal: És un llibre molt bo, en que el tema que més he vist i que al final del llibre, es comenta dins de la novel·la, és el valor de les persones, el que val cada una , el seu esforç, i que no val enganyar la gent perquè t'estimin si no ets com ells volen. Un llibre amb moltes veritats, molts capítuls per riure una estona, molts moments realistes. Li poso un 10 ! Genial!
 
Publica un comentari a l'entrada

Les paraules més fàcils són les més dificils

Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir?  Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et...