dimecres, de maig 22, 2013

Vèncer els obstacles per al canvi

Els petits canvis o les grans transformacions són la nostra forma d'evolucionar i desenvolupar-nos. És una readaptació necessària i natural a l'entorn canviant. No obstant això, ens resistim sovint i ens aferrem a les seguretats del present, per inconsciència, supèrbia, desídia o tristesa. Revertir aquestes actituds ens permetrà canviar de forma positiva.

Els professionals de la teràpia familiar parlem sovint entre nosaltres, i en la nostra pròpia argot, de conceptes com "resistències al canvi" o de "canviar sense canviar res". Aquesta terminologia fer referència a les dificultats que, amb certa freqüència, tens les persones per promoure el seu desenvolupament personal i afrontar amb una solvència creixent el que passa al seu entorn. I és que vivim en un món canviant, en constant progrés, que exigeix ​​una transformació permanent per les nostres part com a estratègia adaptativa al medi.

Nombrosos estudis consideren aquesta actitud de rebel · lia davant el canvi un efecte de la rigidesa i intransigència humanas.Sin però, també la podem avaluar en termes de la capacitat d'un sistema per protegir la seva identitat. Sigui com sigui, el canvi i el desenvolupament són intrínsecs a la naturalesa humana i tant la persona com el context en què es desenvolupa es troben subjectes a aquest incessant procés d'evolució.
Perquè un acontencimiento dolorós esdevingui creixement és imprescindible reflexionar respecte al que ha passat i com reaccionem.

Si mirem enrere amb la intenció d'observar el nostre procés de desenvolupament, veurem un itineracio de creixement gradual sostingut en el temps, però també constatarem notoris puentos d'inflexió en la nostra trajectòria vital, moments després dels quals no hem tornat a ser els mateix. A aquestes transformacions les anomenem canvis de primer i de segon grau. Els primers-també anomenats quantitatius-són petites i subtils mutacions, a simple vista imperceptiibles i inconsicentes, que anem experimentant diàriament. Els de segons grau, o qualitatius, són els que es produeixen en virtut d'experiències dràstiques provocadores de crisi, que es resol finalment per mitjà d'alguna metamorfosi en la nostra formar d'actuar o pensar.
 
És en el cor de les nostres experciencias, i no en cap altre, lloc, on s'amaguen les lliçons que la vida tracta de donar-nos perquè creixem. Com desxifrar si no ens endinsem en les profunditats d'aquests successos gravosos i la manera en què els heos encarat? És la incorporació d'aquestes lliçons de vida el que ens converteix en persones més sana i forts. Qui no ha viscut algun ca esdeveniment límit la superació no li hagi suposat un abans i un després?Aquest procés va acompanyat de no pocs obstacles que posen a prova la nostra capacitat de metamorfosi i disposició al canvi. Destaquen esecialmente 5: l'addicció, la por, la impotència, la desídia i la tristesa.Una de les formes de resistència al canvi més contemporània és l'addicció, entesa en el seu sentit més ampli. La societat actual promou nombroses formes d'entreteniment per a afrontar per la via espúria, enganyosa, els sentiments de malestar. Són reaccions que ens ajuden a evadir-nos dels nostres pensaments, emocions, i estats d'ànims indesesados​​, obstaculitzant així qualsevol transofrmació positiva.
 
Una altra barrera interior que ens paralitza psicològicament és la por a perdre l'equilibri i l'estabilitat que havíem arribat, a abandonar l'statu quo del conegut. Les dites populars reflecteixen aquest tipus de resistències amb expressions com "Més val boig conegut que savi per conèixer". Tant errades estratègies d 'afrontaments ens creen la necessitat de desenvolupar mecanismes de defensa com la supèrbia: en sentir-nos qüestionats per la forma de procedir que altres , que personaifican la transformació que nosaltres ens estem sent capaços d'originar, reaccionem mostrant-nos convençuts de no necessitar cap canvi.
 
Quan aquesta manca de sentit i de propòsit es manté en el temps, apareix la impotència, que nosaltres mateixos generem en no adoptar amb valentia estratègies adequades.

I quan per mandra seguim llegant-nos a la inèrcia i no aprofitem cap dels moments propicis que se'ns presenten per a l'aprenentatge, desenvolupem l'actitud passiva de convertir-nos en víctimes de les nostres pròpies vides. La desídia o indolència, és, sens dubte una altra resistència prpia dels nostres temps. Per últomo, però no menys important, hi ha la tristesa de creure'ns imperfectibles, que no podem millorar. L'alegria, la il · lusió de veure'ns en un futur millor, l'esperança d'arribar a ser qui per naturalesa podem ser, són, certament, les fonts primigènies d'energia per emprendre modificacions positives.

 
Un experiment que il · lustra molt bé la veritable naturalesa d'aquestes resistències al canvi és el de l'investigador que va col · locar en un aquari una barrera de vidre. qe només dividia en dos. En una part va posar un peix gran i en la otroa un peix peueño. En realitat, el peix perqueño era l'únic que podia menjar el peix grandem que, lògicament, trat'de traspassar la barrera en reiterades ocasions per aconseguir el seu alè. Finalment, desprès de pegar-se una i altra vegada de cara contra l'obstacle invisible, aprendre que traspassar la barrera era una tasca impossible i va deixar de intentar-ho. Va ser llavors quan l'investigador va retirar el vidre i el va deixar via lliure. Quin no va ser la seva sorpresa quan va observar que el peix gran tenia tan assumida l'existència de la barrera indestructible que mai va tornar a atacar en direcció al peix petit.
En realitat, el vidre havia desaparegut de l'aquari però el peix havia acabat creant una barrera de vidre en el seu instint que li impedia actuar. Si furguem en les nostres ments, trobarem que nosaltres també tenim les nostres barreres de vidre, els obstacles més difícils de superar es troben en les nostres creences i pensaments. I a menuts com resistències són les que alenteixen o impedeixen el nostre creixement i benestar.

5 passos per al canvi

1. Sigues modest i medita sobre tu.
2. Evita les addiccions
3. Exercita't en el canvi
4. Idenfica teus èxits
5.Ser persistent i repetitiu.

dilluns, de maig 20, 2013

Festa Major de Vilafranca del Penedès , la més típica.

Aquella Festa Major que cada any és inolvidable. Festa Major de Vilafranca del Penedès, no s'explica en paraula, s'explica en fets, els balls, el foc, els sopars a la terrassa, els dinars en familia, els concerts de cada dia, les actuacións nocturnes al carrer. Son tantes les emocions que s'adjunten en 5 dies intens de felicitat i diversitat, que amb paraules no en tindriem prou. Les llàgrimes del dia 29 a les 12h del mitgdia i veure la màgnifica entrada de Sant Fèlix, el patiments del dia 30 a la plaça més castellera, els riures dels versots dels diables a la plaça de l'Ajuntament, les espurnes escampades al cap del dia 1 de setembre a les 22h, i la despedida del dia 2. Realment, no és una Festa Major qualsevol, és especial, indispensable, alegre, amb energía, amb diversitat, musical. La gent que no veus en tot l'any , té la trobes tantes vegades com sigui en 5 dies intensius. Pasar més hores fora de casa que dintre,, disfrutar dels balls de la Festa Major , tapar-se les orelles en sentir els trabucs del Ball d'en Serrallonga, saludar als nans quan et pasen per davant i no s'haver qui és la persona que està a sota, veure com els panderos reventen aquell pandero vell despres de tants anys, seguir la trena del ball de Gitanes, tocar la cua del cavall de cotonines, veure com gira les faldilles de les panderetes, escoltar els cascabells del pastorets i també veure com es trenquen els pals pintants de colors vermell , verd i groc, amagar-se darrera la gent de les espurnes dels coets del drac, apartar-te de la cua de l'àgila quan gira, contar les persones que formen la piràmide dels Falcons i aplaudir quan els castells de Vilafranca fan un castell com déu mana!.
VISCA LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA, VISCA LA MÉS TÍPICA.
 
(Fotografies de l'any 2012)
 
 
 
 


 











 



dimarts, de maig 14, 2013

Baby photography


Nova carpeta al pinterest. Nadons, petites persones que et fan la vida més feliç, un somriure d'ells valen millons i encara em quedo curta. Personetes que neixen sense saber on són, personetes menudes de les que pots disfressar del que vulguis, viuen al seu món. Una mirada profunda , un sentiment que apareix del cor, un tacte ensucrat, una llàgrima de felicitat que cau dels ulls. Una importància massa gran , un paper a complir, un responsabilitat per creixer com a pares. Realment, quin és el sentiment de ser pares?
Una fotografia val més que mil paraules. Els fotògrafs també disfrutem d'aquests moments, d'aquests plors, somriures. Un sentiment que quan són petits t'els menjaries, i quan són gran, t'arrepenteixes de no haver'tels menjat. Tenir una personeta com aquesta de la qual es tant petita tant petita, que amb una mà la pots aguantar, i després com creixen de ràpid. Continua tenin el mateix sentiment quan és petita que quan és gran?
 
Fotografies de petits nadons a : http://pinterest.com/crsalcedori/baby-photography/ 

diumenge, de maig 12, 2013

Res passa perquè sí

Què passa quan dos fenòmens estan connectats sense que hi hagi una relació causa efecte entre ells i sense que puguem atribuir a la casualitat? Algunes tradicions en diuen "el camí del cor", el filòsof Gottfried Leibniz el va anomenar "harmonia preestablecidad", el psicoanalista Carl Jung el va anomenar "sincronicitat", Deepal Chopra, "sincrondestino". El traumatòleg i cirurgià Eduardo Zancolli rescata aquest concepte en El misteri de la coincidències (RBA). Zancolli creu que no existeix el improbable i que hem de romandre oberts per rebre i seguir els missatges que ens arriben i que, amb el temps, encaixaran per mostrar camins a seguir.

dijous, de maig 09, 2013

Pauta per desintoxicar i guanyar energia

Recuperar salut i benestar en pocs dies

L'higienisme ens ensenya que l'origen de les malalties està en l'acumulació de tòxics en l'organisme. La forma més adequada de reduir-és el dejuni. Un dejuni cort-entre un i set dies-amb infusions i brous depuratius pot servir per realitzar neteges periòdiques, si ho prolonguem, aconseguirem la renovació i regeneració de certs òrgans, sobretot fetge, ronyons i pulmons, els dejunis llargs, sempre sota el control d'un expert, poden aconseguir reajustaments funcionals. Amb el dejuni recuperem energia vital en no gastar-la en el sistema de nutrició i eliminació. Podem reforçar mitjançant el contacte amb la natura i exercicis de relaxació.

La millor dieta per al cor

 
Els vegetarians presenten un risc d'hospitalització o mort per malaltia cardíaca 32% menor que les persones que mengen carn i peix, segons un estudi de la Universitat d'Oxford (Regne Unit) els resultats s'han publicat a l'American Journal of Clinical Nutrition. "La major part d'aquest percentatge es deu als efectes sobre el colesterol i la pressió arterial, i mostra l'important paper de la dieta en la prevenció de les malalties del cor, explica l'doctor Francesca Crowe. L'anàlisi es va centrar en gairebé 45.000 voluntaris d'Anglaterra i Escòcia als que es van fer qüestionaris sobre salut i estil de vida al llarg dels anys noranta. El seguiment es va perllongar fins a 2009.

dissabte, de maig 04, 2013

L'estrès ens fa sensibles al so

Una investigació realitzada a l'Institut Karolinska, d'Estocolm (Suècia) alerta sobre l'efecte que poden produir els sorolls quotidians a les dones molt estressades o cansades. La disminució de la tolerància a sons normals i naturals de l'ambient es denomina hiperacúsia, i el seu progressiu augment preocupa professionals i investigadors.

Canvis molestos

La hiperacúsia és una pèrdua del rang dinàmica de l'oïda, o dit d'una altra manera, de l'habilitat del sistema auditiu de manejar aumentps ràpids del volum del sonido.La persona que pateix hiperacúsia detecta que els sons habituals es converteixen en alts, doloros o inclusos intolerables. Per dur a terme l'estudi, els investigadors van exposar a 208 dones i 40 homes entre 23 i 71 anys d'edat, i amb uns nivells de cansament emocional variats, a diverses proves que incloïen el mesurament de cortisol (l'hormona de l'estrès) abans i després de les mateixes.
L'estudi conclou les dones amb alts nivells d'estrès són més sensibles als sons després d'una tasca estressant. Aquelles que tenien un nivell alt de cansament emocional previ eren molt més sensibles als sons després de ser exposades a l'estrès que les dones que no estaven esgotades.
Aquesta dada innovador subratlla la importància d'incloure l'estrès i el cansament en el diagnòstic i tractament dels problemes d'audició.

dijous, de maig 02, 2013

L'Aina i les seves joies

 


Coneixeu l'Aina Joies?
Ella és gemmologa i joiera , i és de Barcelona. Dissenya tot tipus de joies, encàrrecs personalitzats, peces úniques,  arreglos, restauracións de joies...
Tota una artista, també realitza arrecades, collarets, polseres, i sobretot, anells. A la fotografia de dalt ,és la meva mà amb dos dels seus anells que li vaig demanar, i la veritat, són genials posats.
Acostumar-s'hi és molt fàcil, un cop t'els treus, ja els trobes a faltar. Una mica de propaganda per aquesta personeta!
Per fer-li un o més encarrecs, heu d'enviar-l'hi un mail a :
 
 
I per veure més dissenys i creacións d'ella, entreu a :
 


Jo vull ser...

De gran vull ser ... Quantes vegades ens feiem aquesta pregunta? o ens ho preguntaven ens els nostres temps... Quan no sabem el nos...