diumenge, de gener 19, 2014

Running, sensació de llibertat

Quantes vegades surts a córrer pel carrer? Dos cops per setmana? Tres? La sensació de lliberta quan et toca l'aire a la cara és una magnifica sensació, si portes la música, els peus van al ritme d'ella, i la respiració es posa en  " modo automàtic" i nómes sents la trepitjada dels teus peus al terra. Realment, tant la sensació en el momento de córrer i un cop acabat , és realment una experiencia, que com més vegades la practiques, més t'agrada agradan la sensació i el benestar que et genera. Molta diferencia hi ha practicar el running per montanya o per asfalt, però el benestar psicològic ajuda de totes les maneres que poden existir: per oblidar un mal dia, per sentir-nos a gust amb el nostre propi cos, mantener-nos en forma, respirar aire fresc( per això sempre es recomana sortir a córrer quan els carrers no están posats o un cop hi han menys cotxes voltant per la ciutat). Potser una persona que no ha practicat el running no pensa el mateix, però som molts els corredors que disfrutem d'aquest esport, centenars de curses , i moltissima gent participativa en aquest esdeveniment. Mai deixeu de descubrir coses noves, el running, potser és una aventura a descubrir, no? 
Pensa que sempre pots fer un pas més.

dimecres, de gener 01, 2014

El dia de Nadal

És aquella nit màgica però que a la vegada trista. Màgica perquè la celebres amb els teus estimats, però trista perquè gent estimada ja no hi és, i saps que no tornarán a estar present allà amb tu.
 
Sempre rebem el " com estàs xata?" la típica pregunta de familiars que et van veure fa 1 setmana, dos com a molt, i t'ho pregunten com si hagués passat mesos sense saber res de tu.
 
Una abraçada del teu avi, que per dins el seu pensament podría ser " la meva néta es fa gran". Un petó de la teva germana , un cop t'has independitzat , aprofita aquests moments per veure't i disfrutar al teu costat mentres et fa la " punyeta" , vaja, que son coses de germanes i amb 11 anys de diferencia , la punyeta és el doble.
 
Una abraçada del teu pare, que veu com la seva filla es fa gran i que tot hi hagi ets i continuaràs sent " la seva nena ". Una abraçada de la " yaya extrameña" que desde del fons ja la sents que et crida " muchacha ,estate quieta con tu hermana ", i això que en segons quins casos , és al revés.
 
Les tardes de jocs de taula amb els cosins, un monopoli, un domino, les cartes, un memory, un joc de mímica, d'aquells que no en pille ni un, i nómes rius, jocs d'aquests més moderns però que duren tota la tarda , o que fins que no dius prou, el joc no té final.
 
I després la conseqüència és que tens un estomag apunt d'explorar entre el vermut ,la sopa  de galets, l'ànec, tota la safata de turrons d'algun lot de Nadal, més els bombons que hagi cagat el tió , sumant els que hagin portat els familiars a casa, el vinet per dinar, el cava per brindar, això queda en un resum d'estar com a molt per tornar a la normalitat, una setmana fent dieta, i si han sobrat bombons, un caprixet qualsevol dia.


Que ningú et borri el teu somriure

Diuen que el somriure d'una persona és la curva més maca.  Que mai , ningú borri el teu somriure, per molt que tinguem la pitjó s...