diumenge, de juliol 27, 2014

Tinta a la pell

No perquè portem tinta a la pell, em de ser males persones, ni les millors persones del món. Algún els agrada portar tinta a la pell, uns més que altres. Gent, persones , people, ens miren i ja creuen que som dolents. De la mateixa manera que nosaltres decorem una paret, nosaltres també tenim dret a decorar-nos  ,amb color o amb negre., amb una sanefa o un dibuix ,inclús un escrit. Alhora de decidir fer-nos un tatuatge , alguns creuen que és dificil perquè tots volem que allò que ens pinten per tota la vida, tingui un significat, una raó per fer-ho. La teoria de que siguem males persones perquè portem tatuatges, no ho entendré mai. Tots tenim dret a fer amb el nostre cos el que vulguem, sigui posar-nos molta tinta o poca, la nostra manera de ser i la nostra personalitat , no ha de canviar i qui no li agradi que no miri. Potser per això de la tinta a la pell, es perden de conèixer una persona genial. 

divendres, de juliol 18, 2014

BOOKS&CAFÈ : BABÈLIA

babelia books & coffeeSóc al Babèlia, una cafeteria i biblioteca a la vegada. És de Barcelona i està al carrer Villaroel, parada de metro Urgell. Consisteix en una cafeteria , on tenen llibres i pots demanar llibres per llegir. Els llibres es poden llogar, per segons el color. Blau, verd, groc i vermell. Entren persones amb el llibre a la mà, persones amb el portàtil , i gent amb llibretes per començar a escriure ( jo). Només al portal hi ha ofertes per pendre, com totes les cafeteries, ara per ara, la major , ofertes al cantó. Jo amb un cafè amb llet i dues torrades, em concentro , encara que llegir no gaire, de xivarri n'hi ha. Cafeteria original, sobretot amb sucre, la presentació de les torrades i la melmelada.




A les parets hi tenen fotografies professionals de nens del Senegal, fotografies espectaculars. Hi ha llibres infantils , de ficció, en català, castellà , guions de cinema i temes interesants. De fons s'ha sent música relaxant , o això sembla. Val la pena visitar cafeteries aixi, un matí relaxant, ment oberta i a començar un dia millor. 

Salut i Cafè :) 

dijous, de juliol 17, 2014

Una ja no sap què pensar...

Discusió rera discusió, això és un " sin vivir" , - vaig sentir la veïna de dalt. L'altre dia em deia que buscava una solució, però no la troba...

Quan volem tirar i no ens deixen, tenim un camí sense sortida, ni finestres per escapar-nos, ni esquerdes per cridar socors. Sempre ens creuem amb persones desconegudes que podrien ser importants en la nostra vida, però siusplau, que doni pistes, no tots som vidents, però una ja no sap què pensar.
També tornen persones del passar que només volen fer-se una mala passada o un mal rato, però una ja no sap què pensar. No s'enfonsa el món, però tot apareix per sorpresa i quan ho tens tot oblidat, i passant pàgina , tot o alguna part de la teva vida tornar enrrera, i sembla una pel·licula o el conte de mai acabar. Deixar els problemes al portal , és de covards, el millor és lluitar contra ells, i trobar una solució que els mati, llavors hauràs guanyat la batalla. 

Ocupa't, busca aficions, hobbies, és la única i millor manera d'ocupar el cap i deixar la motxila dels problemes. A vegades una no sap quin camí agar, dreta, esquerra, continuar recta, de sobte apareixen pedres pel camí, però no saps si són pedres bones, les pedres bones són aquelles que apareixen i et roben un somriure. Sabeu la frase " no deixis mai de somiure, no saps qui s'en pot enamorar d'ell" ? 
Aquella frase, serà una frase, per algun sense importància, però jo surto de casa amb un somiure d'orella a orella, carregant la motxilla dels problemes, però sempre somrien. 

No som perfectes, i tampoc ho serem, serem qui som i no tenim perquè canviar, sempre busquem una persona ens accepti, jo m'accepto, i tu? 

:) 

divendres, de juliol 11, 2014

Necesser : Petit projecte de costura

Em captivava el món de posar fil a l'agulla , però no sabia per on començar, fins que em vaig posar en mans d'una professional i a que fes que m'agradés el món " costurero" i a que m'agradés els seus projectes. I aqui en tenim el primer resultat, un neceser fet amb màquina de cosir, roba de cotó. Salut i creativitat.



Que ningú et borri el teu somriure

Diuen que el somriure d'una persona és la curva més maca.  Que mai , ningú borri el teu somriure, per molt que tinguem la pitjó s...