dijous, de juliol 17, 2014

Una ja no sap què pensar...

Discusió rera discusió, això és un " sin vivir" , - vaig sentir la veïna de dalt. L'altre dia em deia que buscava una solució, però no la troba...

Quan volem tirar i no ens deixen, tenim un camí sense sortida, ni finestres per escapar-nos, ni esquerdes per cridar socors. Sempre ens creuem amb persones desconegudes que podrien ser importants en la nostra vida, però siusplau, que doni pistes, no tots som vidents, però una ja no sap què pensar.
També tornen persones del passar que només volen fer-se una mala passada o un mal rato, però una ja no sap què pensar. No s'enfonsa el món, però tot apareix per sorpresa i quan ho tens tot oblidat, i passant pàgina , tot o alguna part de la teva vida tornar enrrera, i sembla una pel·licula o el conte de mai acabar. Deixar els problemes al portal , és de covards, el millor és lluitar contra ells, i trobar una solució que els mati, llavors hauràs guanyat la batalla. 

Ocupa't, busca aficions, hobbies, és la única i millor manera d'ocupar el cap i deixar la motxila dels problemes. A vegades una no sap quin camí agar, dreta, esquerra, continuar recta, de sobte apareixen pedres pel camí, però no saps si són pedres bones, les pedres bones són aquelles que apareixen i et roben un somriure. Sabeu la frase " no deixis mai de somiure, no saps qui s'en pot enamorar d'ell" ? 
Aquella frase, serà una frase, per algun sense importància, però jo surto de casa amb un somiure d'orella a orella, carregant la motxilla dels problemes, però sempre somrien. 

No som perfectes, i tampoc ho serem, serem qui som i no tenim perquè canviar, sempre busquem una persona ens accepti, jo m'accepto, i tu? 

:) 
Publica un comentari a l'entrada

Les paraules més fàcils són les més dificils

Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir?  Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et...