Detalls sense motius

A vegades busquem o necesitem un motiu per tal de fer un regal? Pequè?

Si , pregunto el perquè necesitem un motiu per regalar un detall a una persona que ens estimem o ens apreciem. No calen motius, almenys per mi per regalar algo. Amb un somriure no en tinc prou en regalar-ne, perquè sempre en porto un, un somriure per cada persona que em trobi.

Però jo parlo dels detalls materials , els que no t’esperes , els que flipes , i penses : ” i això? No és el meu aniversari avui.” o ” osti, estic flipant” o també ” bua, que gran que ets, no m’ho esperava per res” . Quants de vosaltres feu detalls sense motius?

Un altre motiu és quan dónes tant a canvi de res, tu vas fent, vas cap aqui cap allà però els altres per tu no farien ni 50 metres. Excuses? No ho sé, possiblement, o no , potser realment si que no poden fer ni 50 metres o 32 kilometres. La frases aquella de ” por interes, te quiero Andrés”, per mi la clava. És necesita un motiu per veure una persona? Ha d’estar malalta per anar-la a veure? I no seria una detallàs anar-la a veure de manera inesperada , que ella no sàpiga res? No és necesita cap motiu per un regal o detall. Us explicaré els meus petits detalls. 

Tinc tendència en portar esmorzar a alguna amiga que treballi en alguna botiga , no perquè m’ho demani, simplement el fet d’esmorzar juntes , es un detall per passar una bona estona o uns minuts de xerrare. Un altre detall del que ha sigut molt important per mi, és el de la foto.

Tinc una frases amb una amiga, casi germana, intima, em coneix de cap a peus . Sempre ens ha fet fortes la frase ” Todo irá bien” però el gran detall dedicat a aquesta persona és que la porto tatuada. Al dia de demà cap de les dues sap el seu camí o destinació. Què millor que portar-la a la sang per recordar-la sempre que sigui necessari?

I què en penseu, això és un detall sense motiu o no?

Més sorpreses positives inesperades, ens fan mes feliç del què nosaltres ens pensem.