Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir?
Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et vol dir algo i no sap com dir-t'ho , però que saps que allà passa algo, però començes a suspitar. Jo moltes i la veritat encara em pregunto perquè és tant difícil dir les coses.
Quan et diuen el què pensen , Déu m'agafi confessada, o millor seu i que tu expliquin. Tothom és com és, perquè les paraules s'han de cuidar , o potser la persona en què li anem a dir. No tothom s'ho agafa de la mateixa manera o bé t'ho diuen amb delicadessa per no fer-te mal o t'ho diuen tal qual i t'acaben fent més mal. Allà tu , prent-ho com vulguis però opto per la primera opció, tot depènt de la manera que t'ho diguin , tu també dir-ho de males maneres.
" Si las miradas hablaran " , jo hauria entès que en alguns llocs o situacións , faig nosa, i no és per riure , perquè qui no s'ha senit aixi? Les mirades també diuen coses maques o almenys creia jo.
" Dónde las dan, las toman " i així fins que tens el cap com un diccionari, ple de lletres, paraules , frases i al final t'acaba explotant i el preguntes : - Què faig aquí? - On puc anar perquè em trobin a faltar?
Quan les paraules que vols dir es converteixen en frases que no saps com dir-les o com explicar-les perquè l'altre s'ho agafi bé o minimament correcte o almenys s'ho prengui d'una manera positivia per ella encara que fagi mal.
Tot pot ser que sigui un bé per tu com un per l'altre , o simplement per tu , perquè siguis feliç amb el que tens. La gent que ho té tot o gairebé tot, encara volen més o ho volen completar el que els hi falta d'una manera o altre.
Sembla tant fàcil dir les coses i alhora de la veritat és el més dificil de dir. Sort amb un somriure sempre s'arregla tot , perdó.. amb un autosomriure i la música a tot volum.
Si la felicitat depengués de mi, viure als núvols sempre , però no és així.
Paraules i somriures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada