Viure és correr,correr és viure!

Si per sentir-nos bé o sentir-nos ha gust amb nosaltres mateixos em d'anar a correr, fem-ho, val molt la pena.Correr ens ajuda allibertar-nos de l'estrés, és un esport pràctic, senzinll, i barato , no fa falta apuntar-nos a un gimnàs per fer un esport que ho podem fer a l'aire lliure. La vida és molt curta per passar-la sentada amb una cadira sentada o mirant la tele estirats al sofà.
Com més vegades surts a correr i ha disfurtar de la natura, més voluntat i ganes tens per anar-hi cada dia. El teu cos s'acostuma allò que tu li dónes, si un dia no li dons , ho troba a faltar. Si tu no ho fas , ningú ho farà per tu. Viure la vida envoltat de natura no ho té tothom, aprofita-ho tu que pots. Salut i footing!

Un paisatge de València

Aquest és el més gran que he fet , de moment. Un regal mai fa mal. Fet amb pastels.I ja el tenim enmarcat i fent goig!

5 clavells blancs

Aquest ja és més professional també. Els clavells, una flor que agrada a tothom! Fet amb carbonets i pastels.

El port amb les seves barques

Aquest és el primer dibuix a l'estil professional. He començat des de zero i aqui tenim el resoltat.
Està fet amb carbonets.

5 dibuixos en un dia

Aqui tenim 5 dibuixos trets d'un llibre de dibuix. El material utilitzat és un llapis normal ( d'aquests grocs i negres) número HB 2. Per ordre ,us deixo els noms ( Unicorn Alador, papallona, granota Arboricola, dragón Guasón i Castell de Islote.





































Teràpia Craneosacral

Aquesta tècnica permet desfer traumatismes d'origen físic i mental.
La teràpia craneosacral és una tècnica manual l'origen es troben a la osteopatia, encara que ha anat evolucionant fins a esdevenir una tècnica independent. El seu objectiu és recuperar l'equilibri entre cos, ment, emoció i esperit a partir de l'harmonització del Moviment Respiratori Primari (MRP).El MRP és un ritme completament independent de la respiració diafragmàtica o pulmonar.Se tracta d'una pulsació automàtica i inconscient que ens acompanya tota la vida i que es manifesta a través del moviment del sistema nerviós central. Per això, en una sessió de teràpia craneosacral, el terapeuta palpa amb les seves mans els ossos del crani i de la cara per conèixer com es connecten amb el sacre a través de la circulació del líquid cefaloraquidi, que transcorre per la columna vertebral. Una metàl fora d'aquesta observació podria ser la interpretació que un mariner fa del mar en funció de l'onatge: calma, mar arrissada, marejol, maror ...De la mateixa manera, el batec del líquid cefaloraquidi té una qualitat de moviment-o dansa-diferent en funció de la tensió o del engarrotament de totes les membranes del cos.

COS, MENT I ESPERIT
Pot passar, així, que l'MRP es trobi bloquejat a causa de traumatisme físics (mala presentació fetal o accidents), emocionals (pèrdues, pors, abandonaments, estrès ...) o fins i tot als efectes secundaris de certs medicaments. I és que, d'acord amb la teràpia craneosacral, el nostre comportament, la manera de pensar i les intencions dels nostres actes influeixen en el ritme del MRP.Una vegada identificada la causa, cal descodificar per tal de recuperar l'equilibri i tractar els efectes que som cos, ment, emoció i esperit. En un principi, es recomanen dues sessions, separades una de l'altra entre tres o quatre setmanes per descofificar i alliberar l'empremta traumàtica que bloqueja el sistema. Desprès, es tractaria el cos amb tècniques d'osteopatia per potenciar els mecanismes d'autocuració i recuperar l'equilibri amb l'entorn.




Guanyar salut a la vora del mar

Ara que la primavera és més càlida, la platja és un balneari natural privilegiat

Córrer per la platja, passejar deixant que les onades ens mullin els peus, fer estiraments o respirar profundament a la vora del mar són exercicis que ens conviden a celebrar la vida a l'aire libre.Els beneficis són múltiples: l'aigua modifica el volum sanguini i limfàtic i les secrecions hormonals, equilibrant-la: estimular el sistema nerviós, tonifica els músculs i relaxa les articulacions. A través de la pell, ens remineralitza, i els ions negatius de la brisa són un bàlsam per als pulmons. El sol, per part, ens aporta una sensació d'obertura i ens ajuda a produir vitamina D, necessària per a l'absorció del calci. Això sí, és millor estar en activitat de prendre el sol estirats, evitar exposar en les hores de major radiació solar, i protegir-nos amb una crema amb un factor de protecció alt.

Estudiar música ensenya a viure

Millora la capacitat cognitiva i emocional.
Tocar un instrument musical és una de les experiències més agradables i completes que es poden tenir. I és que no només entren en joc les habilitats intel·lectuals i motrius necessàries per tocar l'instrument, sinó que també és una forma d'expressar sentiments, de connectar amb la cultura, de relacionar-se amb els altres i de passar-ho molt bé. A més, nombrosos estudis demostren que aprendre el llenguatge musical o tocar un instrument potencia les altres habilitats cognitives-i, per tant, el rendiment acadèmic, - i la gestió de les emocions. Fins i tot, com acaba de publicar la revista Neuropsychology, afavoreix el manteniment d'aquestes habilitats en la vellesa, tot i si desprès de la infància no es va seguir tocant l'instrument.

Redueix l'estrés

RE-INVENTET. No hi ha una única manera de fer bé les coses i tampoc cal que tot estigui perfecte. Pots fer les coses com creguis convenient; reinventa les normes que regien la teva vida fins ara i fes-la ala mida de les teves necessitats. Guanyaràs molt assossec.
REDUEIX. Totes tenim obligacions, però de vegades ens involucrem massa. Portar una agenda amb tot el
que fem, puntuar el nostre grau de satisfacció i eliminar allò que menys plaer ens produeix ens ajudarà a sentir-nos més "lleugeres".

RELAXA’T. Les persones estressades de vegades ni tan sols saben què és sentir-se en calma. Fer dels exercicis de relaxació una prioritat quotidiana ens ajudarà a descobrir-ho. Pot ser suficient amb respiracions profundes o relaxar la musculatura durant 20 minuts al dia.


El somriure d'un pallaso

Deixa’t portar per un pallasso, el teu somriure i el seu també. Tinguis el dia que tinguis, ells ja saben què fer perquè apareix-hi un somriure feliç .Alguns fan plorar , que son aquells pallassos que fan por, però d’altres, que rius sense parar i vas mirant fotos i encara rius de l’ho be que tu pases. Els nens son els que més be s’ho pasen ,i els pares veuen també l’alegria que porten dins el cor, i acaben de veure una funció de pallassos i ja et pregunten quan faran la pròxima. D’això se’n diu felicitat,però la felicitat dura molt poc, en la foto, observeu el nen que està mirant el pallasso, tothom li agradaria tenir un somriure així cada dia, però els nens de darrera mireu la nena , també riu, li fa gràcia veure un pallasso amb un felicitat de punta a punta de la cara, però l’altre , es petita i encara no sap què és un pallasso. Els pallassos, son unes persones genials i espectaculars que fan riure els nens i nens i veus que allà hi ha felicitat .Vull una felicitat com la de la foto, però cada dia. Només pensa ens els bons moments. Veuràs la vida des de un altre punt de vista
.

Lax'n'busto: T'estimo molt

De colors són els meus somnis,
tot i que ja m’he llevat,
i la son no ve a veurem,
quan la lluna s’ha aixecat,
salto i salto sobre els núvols,
sembla que pugi volar,
el meu cor fa pampallugues,
i no deixa de ballar.
Quan posem els peus enlaire,
quan posem el cap per vall,
quan et crido a la muntanya,
un eco va contestant,
quan et faig amb margarides,
una polsera de colors,
vull mirar-te als ulls i dir-te,
que el que sento es això:
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna arribar t’estimo jo!
Els meus ulls son com bombetes,
Els meus llavis riuen fort,
No puc amagar el que sento,
Quan em mires tan d’aprop,
Ara ja no se que em passa,
El cos m’està tremolant,
El meu cor fa pampallugues,
I no deixa de ballar.
Quan s’uneixen els colors,
Per fer l’arc de Sant Martí,
Quan escrius amb el teu dit,
El meu nom en el mirall,
Diguem un “calla la radio”,
I escolto aquesta cançó,
Vull mirar-te als ulls i dir-te,
Que el que sento es això:
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna arribar t’estimo jo!
Maite zaitut,
Maite, maite zaitut
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna arribar t’estimo jo!
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
UN DIA GRIS el pintes de colors,
fins a la lluna arribar, t’estimo jo!
fins a la lluna arribar t’estimo jo!
fins a la lluna arribar...t’estimo jo!
Maite zaitut...

Els Pets: Tantes coses a fer

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetin
tque ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou
,com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia
a punt d'estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tomb
i sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia
a punt d'estrenar.
Per molts camins que tomb
i sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar
,llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

Lax'n'busto: Llença't

Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Intimitat

Quan estem sols a l'habitació, sempre tanquem la porta, i potser estàs sol a casa teva, però inclús ens respetem la nostra intimitat. Sempre ens hem de respectar a nosaltres mateixos, i als altres, que si té els pits petits o qualsevol cosa, és el teu cos, no el teu, tots tenim defectes, alguns encara no han trobat el seu. Quan ens treiem la roba davant d'algú, sempre abaixem el cap. Perquè serà? Tenim present el que l'atre persona pensi de nosaltres, del que tenim o del que no tenim, la vergonya sempre hi és. Quan ens mirem el mirall o estem a la dutxa, sense donar-nos compte, ens posem una tovallola per tapar-nos, fins i tot nosaltres ens mirem i pensem què pensen les persones del nostre cos. Tant se val, el respecte és el principal de cada persona, canvian-la i menysprean-la , no et farà sentir millor persona, al contrari. Jo de tu, respectaria l'intimidat.


Sudoku: El perfecte estimulador mental

Fa pocs anys, ningú havia sentit a parlar per aquestes latituds del Sudoku, però ara es força estrany trobar qui ens coneix l'existència d'aquest passatemps d'origen nord-americà, però que es va popularitzar realment al Japó en la dècada dels 80. Adémas, el Sudoku no només es pot practicar en quaderns de paper, sinó que també existeixen versions en format digital, com Sudoku FMI que comercialitza l'empresa Multimediafmi.com. I pels que mai han fet un Sudoku, recordar alguns dels seus avantatges pot servir de motivació:
  • Exercites les neurones, hacióendolas més resistents a agents nocius, com poden ser algunes malalties i drogues, a més de prolongar la seva longevitat.
  • Reforça la memòria, l'intel · lecte i les capacitats de lectura i parla.
  • Afavoreix la concentració i la paciència, en requerir cert temps per a la resolució dels exercicis.
  • Estimula patrons de pensament terapèutics (alguns fins asseguren que pot aturar el profreso de malalties com l'Alzheimer).

A continuació us deixo un Sudoku perquè pugueu anar aprenen.

Confiar en si mateix

Desicións difícils a l'hora d'estudiar allò que t'agrada? Ens preguntem una vegada i una altre si servirem per estudiar i posar a pràctica allò que volem ser. No és un problema que t'agradin diferents estudis.T'agrada ajudar els malalts i el tracte amb la gent , m'agradaria ser auxiliar d'infermeria.M'agraden els nens petits, fer manualitats i pensar que els tinc que ensenyar a relacionar-se correctament amb els altres, m'agradaria ser tècnica superior d'educació intantil. M'agrada escoltar la ràdio, sentir que riuen perquè s'ho passen d'allò més bé, formar un equip amb els altres locutors, grabar amb les càmeres grans en algún plató, sentir els aplaudiments de la gent quan ha acabat de veure una obra de teatro o un espectacle; m'agradaria ser tècnica en Producció de ràdio ,televisió i espectacles. Pensar que ens agraden molts estudis, preguntar-nos sempre el mateix i quedar-nos amb l'intriga de la resposta. Diuen que el saber no ocupa lloc, i és cert, si ens agraden tants estudis ,perquè no ho fem? La desició és teva, ningú t'ha de dir el que has d'estudiar, la formació és teva, i la teva vida també, ets tu qui t'has de mantenir d'ara en endavant.Fes-ho, però mai tiris la tovallola. Simplement, confia en tu mateix.

Déjame que te cuente...

Jorge Bucay, escriptor i terapeuta argentí, Jorge Bucay és conegut pels seus llibres d'autoajuda i superació amb els que s'ha convertit en un dels autors més venuts d'Espanya i Amèrica Llatina.Llicenciat en Medicina a Buenos Aires, Bucay és un col · laborador habitual de diaris, revistes i mitjans televisius. Definit en les seves pròpies paraules com un ajudador professional, combina la preparació dels seus llibres amb cursos, seminaris i la seva tasca com a terapeuta.
Moltissima gent ha sentit a parlar d'aquesta persona, ja que també ha fet llibres com per exemple "Déjame que te cuente...". Us faré 5 cèntims d'aquest llibre ja que val la pena llegir-l'ho.








Déjame que te cuente...


Demian és un noi molt curiós que vol saber més sobre si mateix. Aquesta recerca el porta fins a Jorge, un psicoanalista molt peculuar que l'ajuda a enfrontar-se a la vida ia trobar les respostes que busca amb un mètode molt personal: cada dia li explica un conte. Són cuentons clàssics, moderns o populars, reinventats pel psicoanalista per ajudar el seu amic a resoldre els seus dubtes. Història que a tots ens pots servir per entendre millor les nostres relacions i els nostres esmenes.



Opinió personal: És el primer llibre que m'he llegit d'aquest escriptor, però faix la col·lecció i llegueixo les revistes " Mente Sana" .En cada conte que explicar, surt la solució del teu problema, encara que no ho veiem, tot ho tenim allà, la situció és la mateixa i la resposta ens la dona ell. Un llibre amb diferentes respostes dels nostres problemes. És magnific, la meva puntuació és un 10! El recomano.

L'activitat física protegeix el cervell

Un estudi realitzat per l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IDIBAPS-CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pablo Olavide, de Sevilla, i la Universitat de Califòrnia han demostrat que el exercicis físic té un efecte protector i terapèutic enfront del Alzheimer. El treball, realitzat amb ratolins i publicat a Journal of Alzheimer 's disease, demostra que la pràctica d'exercici millora les funcions sinàptiques neuronals, l'aprenentatge, la memòria, la funció senso-motora i l'ansietat. L'estudi és un dels més complets realitzats de moment, tant pels indicadors mesurats-de comportament i fisiològics-com pels diferents patrons d'exercici avaluats - períodes curts i llargs-en diferents estadis de la malaltia.






Envolta't d'aromes agradables

Si t'acostumes a gaudir de les aromes que et trobes al teu pas evites al màxim les males olors, notaràs com millora la teva percepció olfactiva i també el teu benestar. El assegura Gretchen Rubin, autora de Ojectivo: felicitat (Urà), que afirma que hauríem de cultivar el sentit de l'olfacte i envoltar-nos de olors agradables. Així, segons Gretchen, l'olor de llimona fomenta l'optimisme, el de lavanda o menta és relaxant, el de cafè estimula el cervell i facilita la presa de decisions, el de gessamí ajuda a exterioritzar els sentiments, el d'alfàbrega potencia la valentia i el d'encens millor l'autoestima.

Contactar amb la naturalesa

La naturalesa té la gran virtut de posar-nos de bon humor. Per això, l'escriptora i coach Christine Louise Hohlbaum, autora del llibre The Power of Slow ("El poder de la lentitud", encara no traduït a l'espanyol), ens anima a passar més temps en contacte amb la natura, sobre tots si vivim en una gran ciutat. Podem passejar lentament per un bosc, parc o jardí proper a la nostra casa, o seure en un banc d'una plaça o parc, tancar els ulls i expressar nostre agraïment a la natura. Col · locar algunes plantes en el nostre balcó i estar pendents del seu creixement també ens permet a millorar l'estat d'ànim.

El que els gestos diuen de tu i dels altres

Per expressar emocions i sentiments, pors i apetències, els nostres avantpassats van desenvolupar les seves capacitats gestuals. Transformat el llenguatge oral en el principal mitjà de comunicació, vam perdre moltes habilitat per parlar amb el cos.

No obstant això, el llenguatge no verbal expressa el nostre jo més subtil, el que es oculars al inconsiente després de l'allau de les paraules. Quan les normes socials, les nostres inhibicions o les circumstàncies no ens permeten manifestar directament menyspreu, ràbia, atracció o emotivitat, ho expressem amb el cos.

Comprendre el significat dels gestos de l'interlocutor pot donar-nos avantatges en les relacions: un gest de rebuig com tocar-se el nas suggereix parlar d'una altra cosa: el tors cap endavant, continuar pel mateix camí.

La intensitat del llenguatge gestual depèn de l'ambient, la intimitat i la personalitat de cadascú.
En general, els gestos serveixen per:
  • Anticipar el que dirà l'altre. Ilustar i explicar el que diem.
  • Revelar emocions.
  • I·lustrar i explicar l'ho que diem.
  • Dóna suport o contradir la sinceritat del que es manifesta.
El psicòleg B. Castany afirma que, en una conversa, el 65 per cent de la informació es transmet amb el cuerpo.Si l'oralitat tradueix les idees, la gestualitat tradueix els sentiments.
PARLA AMB EL COS
Cada part del cos té un llenguatge propi:
  • Cames i peus. Les postures de les cames i els peus són les més inconscients del cos .De peu, les cames obertes expressen domancia, poder, indepencia .Si realitzen oscil · lacions ràpides indiquen desitja de fuga. L'encreuament de cames vol dir que la persona està la defensia.En les dones, és més aviat educacional .Estan la persona asseguda, l'encreuament de cames i de peus indica una doble barrera protectora.Sentarse en la vora de la cadira expressa atenció i expectativa i de vegades inseguretat, servilisme o subordinació. Finalment, arrelanarse al lloc mostra actitud de presnción o de prepotència.
  • Les mans. Tocar-se i ser tocats és la froma més íntima i directa de comunicar. Fregar els palmells indica una expectació positiva, mentre que entrellaçar els dits mostra frutación, intent de dissimular una actitud negativa. Unir les puntes dels dits, amb les mans en ogiva expressa confiança i autosuficiència, i unir les mans darrera l'esquena indica un alt grau de seguretat (descobreix les zones vulnerables com el pit). Els gestos amb el polze expressen domini i agressivitat. El palmell cap amunt significa sinceritat i intent de persuasió, dirigit a algú a qui considerem inferior. Pel que fa al encaixada de mans, aquest té un curiós origen: quan els nostres avantpassat de les cavernes volien mostrar que anaven en to de pau, alçaven les mans obertes per mostrar que no portaven armes. Amb el temps, aquesta salutació evolucionar (palma aixecada o sobre el cor) fins arribar a l'actual saluda d'estrènyer i sacsejar. La seva funció ritual és autoritzar la interacció entre dues persones, i la forma en què es fa també indica moltes coses: Per exemple:
  • Mà suada. mostra signes d'ansietat i nerviosisme.
  • Presió. Més o menys intensa, ens parla de la importància que per a la persona té la trobada. Com més pressió, major desig de domini o d'intimitat. Ofereix la mà blanca és senyal de personalitat evasiva.
  • Temps de contacte. Si és molt curt, mostra poc interès per la trobada o tendència a falsejar, si és llarg, el contrari. L'equilibri ronda els sis segons.
  • Actituds que mostra. El braç rígid, estirat i en tensió indica una actitud dominant, desconfiada i freda. Si donem només les puntes dels dits mostrem apresión, timidesa, inseguretat, distanciament. Quan la mà esquerra acompanya la del interlocutors transmet una impressió d'honestedat i confiança, però és una salutació ambigu i acaparats, amb actitud política. L'encaixada de avantbraç o d'espatlles intenta intesificar la sensació de simpatia, calidesa o intimitat.

EL MIRALL DE L'ALMA

  • El rostre. Les intencions es reflecteixen en la cara. Les expressions juguen un paper decisiu per enviar missatges. Els des millors emissaris són el somriure i la mirada. Si el somriure és senzilla-allargament dels llavis i dents ocults-i feble transmet falta de confiança i actitud passiva en les relacions. Si és intensa transmet sensació de calor, amabilitat i confiança. Quan el somriure és superior-el llavi superior es retreu mostrant les dents de dalt-indica actitud pacífica i cordialitat. Un somriure ampliació llavis oberts mostrandos les dents superiors i els inferiors - és la màxima expressió d'alegria i plaer.

D'altra banda, la mirada és una font de comunicació molt suggerent, fa sentir interès per la persona o el que diu. Per entaular una actitud repectivas s'aconsella mirar un 60 per cert del temps a l'interlocutor en intervals de 4 o 6 segundos. Hi ha tres tipus de mirada:

  • Íntima. Recorre el triangle format pels dos ulls i el mentó de l'altra persona i pot anar a altres parts del cuerpo.Muestra interès o atracció.
  • Social. Es dirigeix ​​al triangle format pels ulls i la boca. Interès superficial.
  • Egoita. Es dirigeix ​​al triangle format pel centre del front i els ulls del interlocutors

Compte! El cos ho dius tot!

Moltes de les nostres expressions corporals mostren grat, com passar-se la llengua pels llavis o encongir els llavis cap a dins. Donar suport un dit als llavis transmet sensació de plaer, i acariciar els cabells indica que la persona tracta de fer-se interessant a la mirada de l'altre, en un intent per seducirle.Del mateixa manera, jugar amb l'anell és senyal d'agradable compromís; creuar les cames cap a l'interlocutor reflecteix obertura i disponibilitat cap a la persona que té davant. Però el nostre cos també expressa el que ens agrada mitjançant gestos que mostren rebuig. Per exemple, molèstia, ràbia o menyspreu s'expressen tocant el nas, el lacrimal o la comissura dels llavis, gratant-se sota la barbeta o retraient el mentó. El rebuig o repulsió es reflecteix a tirar el tronc cap enrere, evitar la mirada directa, creuar de braços, tossir repetidament. El desafiament es mostra en posar-se les mans sobre els costats (o assegut, sobre les cuixes), aixecar un avantbraç, mantenir un llapis en posició vertical, o aixecar-se les mànigues de la jaqueta o la camisa. Hi ha alguns gestos que delaten frutración, tensió o fracàs. Enllaçar les mans indica pèrdua de terreny comunicatiu, mentre que retorçar o estrènyer els punys expressa una situació emocional molt tensa. D'altra banda, donar suport el palmell de la mà al clatell o arreglar-se el cabell en aquesta zona indica necessitat de defensa o ajuda. Gratar és signe de tensió no significativa, mentre que pessigar la barbeta o el llavi inferior expressa una situació de conflicte, indecisió o incomoditat. Mossegar-se les ungles reflecteix nerviosisme, Conflictes interior. En situacions de màxima tensió quants més, mostren que intentem controlar-nos: els turmells creuats o les mans atapeïdes amb fermesa. Agafem un braç o canell, indica que tenim un dubte interior que provoca tensió continguda.

Practica la felicitat activa

Ser més feliços està a les nostres mans. Les investigacions de la psicòloga Sonja Lyubomirsky sostenen que la nostra felicitat depèn en un 40% de les nostres accions i actitudes.El psicòleg Joe Wilner, al seu bloc "Adventures in Positive Psychology", ens proposa treballar aquest 40% i millorar la nostra felicitat practicant les " 4P ": plaer, passió, propòsit i persones. És a dir, reconèixer el que ens agrada i donar-li més espai en la nostra vida (plaer), recrear-nos en activitats que ens fa fluir o perdre la noció del temps (passió), fer alguna cosa pels altres (propòsit) i tenir relacions que ens ajudin a créixer com a individus (persones).

Una mica de sol, font d'optimisme

Prendre el sol de manera moderada, però diàriament, i durant trenta minuts, ens ajuda a sentir optimisme. Aquesta va ser una de les conoclusiones d'un estudi realitzat per investigadors de la Virgínia Commonwealth University (EUA), publicat en Psychological Science. Els raigs solars provoquen un augment en la producció de serotonina, hormona que s'associa a la sensació de benestar i que, a més, regula la temperatura corporal, el somni i la conducta sexual. Perquè l'exposició sigui beneficiosa i segura, és convenient començar a prendre'l cinc minuts al dia i anar augmentant a poc a poc el temps de exposición.Además, s'ha de fer a primera hora del matí o passades les cinc de la tarda.

Celebra alguna cosa cada dia

La majoria de les persones tendim a fixar-nos en el que ens falta, en el que ens ha anat malament, en el que no hem aconseguit ...
Aquesta dinàmica aprofundeix en estats de negativitat i evita que puguem gaudir d'allò que sí que ens ha sortit bé o que funciona en la nostra vida. L'escriptora i coach Janice Taylor, col del portal d'internet Beliefnet, dedicat a la salut de cos i ment, ens convida a buscar cada dia un motiu de celebració: nosta família, la trucada d'una amiga, haver arribat puntual a una cita, el somriure d'un veí ... Si ho prenem com un costum, amb el temps el nostre cervell buscarà motius de celebració de forma automàtica i això ens farà sentir més optimistes i alegres ...

Una frase per viure el moment

Incorporar l'acceptació en el nostre dia a dia és un mètode que pot ajudar-nos a aconseguir el benestar.
No es tracta de conformar-sinó de reconèixer el present sense fugir, qualificar ni jutjar-lo, vivint simplement el moment de forma conscient, el que ens allibera de tensió i de. Segons la psicòloga Elisha Goldstein, autora del bloc Mindfulness and Psychotherapy, una de les millors maneres de aconseguir-ho és usar les paraules, "Això és així". Assegura que, si incorporem aquesta frase a la nostra quotidianitat, amb el pas del temps observarem notables millores en nuetro estat d'ànim.

Fer els somnis realitat

Estar convençuda que trobaràs les vies, la motivació i la convicció necessàries per assolir els teus desitjos és el que el doctor Charles R. Snyder, investigador en el camp de la piscología positiva, va batejar com la teoria de l'esperança. Segons els seus estudis, les persones amb aquesta actitud proactiva són més capaços de plantejar-se metes i de assolir que les pessimistes. En Vida positiva (Norma), la doctora Barbara Fredrickson proposa alimentar l'esperança recordant, per escrit, els moments en què has sentits optimista. Pots reforçar amb fotos, poemes, dibuixos ... que t'ajudin a estar confiada i recórrer-hi quan necessitis sentir-te incentivada.

Respectar els ritmes biològics

El nostre organisme es regeix per uns ritmes biològics que es repeteixen cada 24 hores. Conèixer els moments òptims per a cada funció corporal ajuda a la medicina a aprofitar aquesta informació per saber quan són més recomanables uns aliments que altres ia potenciar l'efecte de complements nutricionals i fàrmacs. La cronobiologia, o disciplina que estudia aquests processos, ha demostrat les necessitats corporals de cada moment ens ajuda a guanyar energia i salut. Així, al matí, es dóna un màxim augment de la pressió sanguínia i estem més alerta; sobre les 14:30 hores es donen les millors aptituds per a la coordinació manual, al capvespre, cap a les 20:00 hores, és un moment ideal per entrenar-se, mentre que ha partir de les 21:00 hores augmenta la secreció de la melatonina, l'hormona de la son.

Autoestima! Aclaraeix els dubtes!

Per estimar-nos, primer hem de sentir-nos dignes del nostre propi amor. Hem de tenir un autoconcepte saludable, és a dir, no tenir res contra un mateix. Això no vol dir que ens sentim orgullosos de qui som i ens obstinem a seguir sent com som. A l'orgullós li costa reconèixer els seus errors, i això no és molt saludable. El que de veritat es vol s'ha donat permís per cometre errors i els usa per al seu aprenentatge, sense carregar de culpabilitat.

1a DUBTE: Què és l'autoconcepte?

L'autoconcepte està format per una sèrie d'idees que tenim sobre qui i com som. Aquestes idees no han sortit del no-res, sinó que estan fonamentades en uns records que ens porten a certes conclusions. No podem canviar perquè sí, no sincerament.

El primer pas en el camí per aconseguir tenir un autoconcepte saludable és acceptar que el que nosaltres pensem que és la realitat, no és sinó una petita porció de la mateixa. No tenim la capacitat de percebre tots els punts de vista. A més cal entendre que des d'aquests altres punts de vista el que s'observa sembla tan real com el que s'observa des del nostre.

2a DUBTE: Puc canviar el que penso de mi?

No prendre com a realitat només la part que perceps és important perquè et allibera per al següent pas. Des d'aquí comprens que el teu punt de vista sobre qui ets pots canviar sense caure en l'autoengany. Pots, mirant des d'una altra perspectiva, començar a obtenir una visió diferent de tu mateix. Una visió que et faci sentir-te digne del teu propi amor. Per canviar aquesta visió serà necessari un viatge de sanació al passat, per buscar els records que avalen l'opinió que tens ara de tu.

3a DUBTE: Com puc estimar-me així, de sobte?

Es pot dir que l'amor és aquest sentiment profund i sincer que et porta a fer per altres el que creus que els beneficia, sense cap segona intenció.
Hi ha tres coses que puc donar-te que sempre són benvingudes. I es poden expressar amb la següent fórmula:

Donar Amor = Notar + Acceptar + Potenciar.
Notar consisteix a prestar atenció. Connectar amb l'altra persona i comprendre com se sent, encara que no comparteixi
Acceptar et permet ser qui vulguis ser, perquè ets molt capaç d'escollir el que creguis més convenient per a tu
Potenciar Et potència qui et retorna una imatge de tu molt més bonica que la que ara tens.

4a DUBTE: I com afrontar els meus errors i errors?


Hem d'enfortir la idea que tenim dret a cometre errors. La persona que tem cometre errors s'acaba paralitzant. La seva vida es converteix en una monotonia manca de significat i plena d'inseguretat. Per això no pot sorgir un autoconcepte saludable.

5a DUBTE: Com saber que idees de mi mateix he de canviar?

Primer contempla amb sinceritat l'opinió que tens de tu mateix. No mentre. Potser tinguis una opinió i al mateix temps la contrària, pel que resulta molt fàcil mentir. No les sospesin en la balança, i només des de la lògica pura. Guia't per l'emoció. L'emoció és una reacció que tenim davant d'una interpretació, conscient o inconscient, d'una situació que vivim o pensem. Una emoció dolorosa és l'alarma que ens serveix per identificar des de quin punt de vista estem mirant. Certes opinions que tens sobre tu mateix et fan mal. Identifica una per començar aquest treball. Després podràs anar aplicant aquesta tècnica a totes les altres segons les vagis descobrint.

6a DUBTE: Puc canviar les idees?

Busca una sèrie de records sobre els quals se sosté aquesta opinió. Un cop hagis localitzat els records que necessites corregir, has de reviure'ls o observar-los en la gran pantalla de la teva ment, i interpretar des d'aquest altre punt de vista. Des de l'amor i la comprensió i el dret a cometre errors, deixant fora el sentiment de culpabilitat.

Contemplant aquests records concedeix el dret a cometre errors, i compromet-a anar corregint a poc a poc.

7a DUBTE: No resulta dolorós afrontar el que menys t'agrada de tu mateix?

Aquesta és la raó per la qual cosa es fa necessari recordar el teu dret a cometre errors. D'ara endavant, compromet-a tenir present el que significa estimar-te: entrar en contacte amb qui ets, acceptar i creure en les teves capacitats de canviar com calgui, sense oblidar que aquests desitjos de canvi no poden convertir-se en llistons contra els que jutjar.

Avui al  blog  i crec que amb massa temps lliure, aprofitaré per explicar-vos com fer una pissarra portàtil pels vostres fills, nebots o ...