Exposició Claret Serrahima " De cap a peus"

El passat 27 de gener del 2012 , vaig aprofitat la visita a Barcelona per fer-hi un cop d'ull a l'exposició de Claret Serrahima.
En breu , faré una petita introducció de la biografia de Claret i algunes fotogràfies de la seva obra " De cap a peus"
Claret Serrahima( Barcelona,1950) és un dissenyador català. És conegut per haver dissenyat els logotips o la imatge corporativa d'institucions com ll'Institut Ramon Llull, el Futbol Club Barcelona, la Fundació Alícia, CatalunyaCaixa o l'Ajuntament de Barcelona, el logotip del centenari de l'any Miró (1993), el KRTU, Sita Murt, Casa Àsia o el Bulli, entre molts d'altres. També és l'autor de la imatge institucional de l'actual escut de Barcelona. Les seves exposicions rellevants durant la tardor de 2011 es va celebrar una exposició en el seu honor a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, amb el títol de Serrahima de cap a peus.
Premis i reconeixements2010 - Premi Nacional de Disseny.
A continuació, les fotogràfies sobre els seus articles.

Passió per córrer

Cada vegada més persones s'apunten a aquest esport saludable, complet i econòmic que tonifica el cos i augmenta la nostra autoestima. Remei contra l'estrès o prova de superació personal, córrer ens aporta nombrosos beneficis, tant físics com psíquics.
Al principi em costava molt sortir a córrer. No aguantava més de minuts i em quedava sense aire, m'entrava flat, em atabalava ...", ens explica Mireia, joiera de trenta-set anys. "A poc a poc vaig anar millorant, i ara em sembla impossible viure sense fer-ho. Realment és una cosa que enganxa. "Córrer comporta grans beneficis sobre la salut: aporta vitalitat i energia, pot practicar-se en qualsevol lloc i és accessible per a totes les edats.
No cal apuntar-se a gimnasos ni gastar diners en entrenadors i podem practicar-sols o acompanyats. Els seus beneficis són tant físics com psicològics, i poden sentir-se amb només mitja hora d'entreteniment dues o tres vegades per setmana. Però, què té d'especial aquest esport que crea tanta addicció?
"Córrer regularment ens ajuda a cremar calories, a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos ia fixar una rutina d'entrenament diària", explica Salva Portillo, administrador del portal web Foroatletismo i corredor popular. Des d'un punt de vista físic, augmenta la freqüència cardíaca i milloren la circulació i la capacitat de concentració. Tambíen enforteix el sistema immunitari, els ossos i les articulacions, i pot ajudar-nos a perdre pes gradualment. Per Markus Hedera, Especialitat en temes de fitness i autor de Correr per aprimar-se, practicar regularment normalitza els nivells de greix en sagna i amplia el volum del cor. "Córrer ens fa sentir millor i ens permet tenir un contacte amb l'exterior i gaudir l'ambient i el paisatge", apunta Hedera.
L'aire fresc, el pas rítmic i la respiració regual ens relaxen, disminueix la sensació d'estrès i ansietat i millora el nostre nivell d'autoestima. Tal i com explica l'autor: "Quan acabem de córrer ens sentim millor amb nosaltres mateixos, perquè estem orgllosos del que hem aconseguit. També notem que la nostra figura millor, i això ens fa estar més contents". Això es relaciona amb els beneficis psicològics de l'esport, que ens fa alliberar endorfines, o "hormones de la felicitat", que ens motiven per continuar amb l'entrenament regularment. Demostrar-se a un mateix que es pot seguir una rutina d'exercici constant, a més, pot canviar, en gran mesura, la nostra manera d'entendre la vida.
COM COMENÇAR?
"Per començar a córrer des de zero, el més important és no aclaparar i prendre-s'ho amb calma, conèixer les nostres limitacions i tenir paciència amb l'entrenament", assenyala el corredor Salva Portillo. "No cal preocupar-se si no podem córrer molts minuts de manera contínua". Podem alternar carreres amb pocs minuts de recuperació, i caminar fins que el nostre cor i les nostres cames siguin capaços de aguanta. " Des del portal Foroatletismo, a més es recomana córrer a un ritme que ens permeti tenir una cnversación amb una altra persona, per evitar ofegar i desmotivar. Si no podem continuar, el millor és baixar la insentidad i caminar a pas ràpid. Per als espcialistas, el més important és eguir una rutina d'exercicis i respectar sempre que sigui possible, tenint en compte que cada persona té un ritme. "Estic convençut que tothom pot córrer, no importa l'edat, sinó les ganes que es tinguin", sentencia el popular fondista Chema Martínez, guanyador de la medalla de plata del Campionat Europeu d'Atletisme 2010. "Els objectius han de ser senzills i assequibles, i poden anar augmentant en complexitat. L'important és tenir paciència i conèixer els límits de cada un, perquè no tots som iguals." Martínez va publicar fa uns mesos el llibre Córrer és vida, on explica les raons que empenyen a les persones a pràctiques aquest esport. Un cop tinguem l'hàbit de córrer, suggereix, ens serà més fàcil adaptar-lo a la nostra rutina.
ESCOLLIR EL MILLOR CALÇAT?
Hi ha dues coses que hem de tenir molt en compte abans de posar-nos a córrer. La primera és la necessitat de fems dels músculs abans i desprès de cada entrenament, i la segona, triar la roba i el calçat adequat en cada cas. • Córrer és un exercici natural que s'ha fet siemore-ens comenta Salva Portillo-, però, malauradament, és molt lesiu si no es prenen les mesures adequades. "Cal evitar córrer per ciment o asfalt, per exemple, i quan ho fem per gespa o terra hem de portar calçat adequat per esmorteir l'impacte en la petjada. "en concret, quan es va a ritmes lents, cal buscar sabatilles estables i esmorteïdes per evitar lesions", ens comenta Portillo, que és un gran coneixedor del calçat esportiu. córrer amb sabatilles inadequades pot provocar lesions essencial que coneguem quines són les millors per a cada cas. pel que fa a la roba, ha de ser lleugera i deixar-nos transpirar, i és millor si usem reflectants quan sortim a córrer per la nit.
ESTIRAR AVANS I DESPRÉS
A través dels estiraments aconseguim reduir la tensió muscular, afavorir la circulació i prevenir contractures i rampes. Markus hecer distingeix aquí entre dos tipus d'estiraments: els que fem abans de córrer per escalfar i els que fem en acabar per afavorir el reg sanguini. "Els primers faciliten la nostra motivació per començar a córrer, i els segons milloren la regeneració dels músculs", apunta.
Per Salva Portillo, "els 15 minuts d'estiraments obligatoris són tan importants com la pròpia carrera. Si alguna cosa t'ensenyen els anys que portes corrent és que al final, la millor manera de progressar és no lesionándote. Per això els estiraments són clau". En el moment de fer-los, és recomendalbe treballar els genolls, els turmells i els malucs amb especial atenció. La hidratació també és imprescindible, i es recomana beure abundant aigua després de córrer.
UN ESPORT QUE ENGANXA
"Per a mi, córrer ha estat i és la meva forma de vida, una elecció de la qual estic orgullosos i satisfet, perquè li dec la meva desenvolupament com a persona", explica entusiasmat el fondista Chema Martínez. "Per això dic que córrer és vida, i moltes persones els estan descobrint ara, perquè corrent se sent bé, amb ganes d'enfrontar-se reptes, a nous objectius". Alguns estudis parlen de "subidón2 del corredor, un terme que defineix el sentiment d'eufòria durant el moment de córrer o despres. De fet, sembla que aquest esport ajuda a persones amb depressió, en part perquè les endorfines els fan sentir-se millor, i això els permet tirar endavant. "en realitat, qualsevol exercici diari és beneficiosos per al cos-comenta Salva Portillo-, ja sigui córrer, anar en bicicleta, nedar o simplement caminar. Tot moviemiento que li donem és bo, tenint en compte la vida sedentària que porten la majoria de les persones. "El que està clar és que tot aquell que comença a córrer acaba atrapat per les xarxes del running. Potser és perquè, com diu Chema Martínex," córrer és una lluita contra un mateix per trobar els propis límits ". I això, al final, enganxa.

Cercles de fibra

La poma és una fruita molt lligada a la tradició que depura l'organisme i ens aporta fibra i fòsfor. Dolços o àcides, totes les seves varietats són riques en sucres, pectina, potassi i vitamina C.
La poma és una de les fruites més cultivades de la humanitat i té origen a Àsia central. Sembla que Ramsés III ia la conreava al segle XII aC i el seu discodia originió la guerra de Troia en la mitologia grega. Emblema de la curiositat humana, Eva la va agafar de l'Arbre, provocant la sortida humana del Paradís, i Issac Newton la va utilitzar per desenvolupar la llei de la Gravitació Universal. Temptació o inspiració, avui dia tambè és un símbol de les noves tecnologies. L'empresa Apple, per exemple, la va usar per donar nom al sistema operatiu MacIntosh, que fa referència a una varietat de poma anglesa.
FIBRA I FÒSFOR
Hi ha més de mil varietats de pomes al món, que comparteixen propietats antioxidants, depuratives i laxants. Aquesta fruita té molt poques calories i ofereix una considerable quantitat de fòsfor i fibra, que ajuden a controlar els nivells de colesterol. El fòsfor, a més és un gran aliat per als esforços intel · lectuals intensos, i la fibra soluble, com la pectina, ajuda a absorbeixes, les toxines i purificar el nostre organisme. La poma també aporta potassi, sodi i vitamines B i C, i pot usar-se per a l'elaboració de màscares facials que eliminin les impureses i reafirmin la pell.

Dos cors nous

De fet, diuen que l'amor etern no existeix, però que sempre hi ha algú que et captivarà, encara que no el vulguis ni veure.
Mira, el veus?
Nosaltres sóm com un ou, ens poden separar però no ens poden tornar ajuntar.
L'amor és pot sentir amb el cor, però en detalls bonics , pot fer més fer forta la relació.
Un ram de flors, un sopar romàntic a un lloc car, que et pagin el cafè quan no ten ni un duro... I qui no és detallista amb la seva parella?
Els detalls és l'importància que li donem a l'altre persona, l'ho que ens importa... De totes maneres, hi han moltes maneres de demostrar l'amor cap a una altre persona.
Diuen que l'amor és cec. Tu creus? A part de cecs, totes les persones tenen una vena als ulls, tot hi que quan estàs enamorada d'una persona, et neges totalment els comentaris negatius de la persona que tu estimes, però si tu diuen serà per algu?
Dons si, tu diuen perquè és veritat, però com que en aquell moment tu no veus res perquè a part de cega, tens una vena als ulls. Però quan comences a obrir els ulls i a treure't la vena dels ulls, veus el que les persones que tu deien i tenies al teu costat, tenien raó.
Si hi ha química , creus que pasarà algu entre vosaltres? Vas pel carrer i veus alguna persona coneguda, però coneguda de vista i penses: amb aquesta persona pasarà algu, però no sé quan i on.
I perquè no? Serà perquè és algu dolent. Tampoc és plan de que cada cap de setmana tinguis una persona amb qui liar-ti. Els que disfruten de petits, de grans és queden sols, és penses que són joves i continuen disfrutan i , quan arriben als 35 , les portes de l'amor que tothom té ( la dona, els fills, nebots...) s'ha tancat.
L'edat puja, però obra els ulls avans de que et quedis sol o sola.
L'amor fa mal , però no mata. Aquella persona que ha tingut un desamor, no t'enfonsis , no val la pena. Pensa amb el cantó positiu " Ell ha perdut una persona estupènda, però tu has guanyat estar amb una persona que tu et mereixes"

La persona que t'estima és aquella que t'estima amb virtuts i defectes , i a part d'això , t'accepta.

Fotografia

Mira, somriu, només tens una oportunitat per viure aquest moment, mai és tornarà a repetir. Què? Somrius o no?

Quantes vegades hem intentat fer una fotogràfia i mai ha sortit com nosaltres voliem? Mirem una persona, un objecte, és igual... i pensem: seria una gran fotografia, llàstima que no tinc la càmara present.

Hi han persones que els agrada la fotografìa però no els agrada que els fagin fotos. Persones que els agrada les dues coses i persones que no els agrada cap de les dues. Tant els fotògrafs ,dissenyadors, artístes que tinguin relació amb l'art, l'artista és aquell que quan veu una cosa que li captiva , que li agrada, que se li passa pel cap qualsevol idea artística, l'apunta. La fotografia no és cap passat, ni cap futur: és un present, per això en aquell mateix instant , la persona ha d'aprofitar per fer la foto. Un cop la fotografia és fotografiada, és converteix en passat.

Una fotografia , parla, a través del camp visual. Però la fotografia és ara o mai. Si tu no fas la foto, la farà una altre persona en lloc teu. Una altre persona pot tenir més originalitat que tu, però tu ,potser tindràs més èxit que l'altre i l'últim us pot superar als dos amb el seu esforç.

La fotografia és la manera més silenciosa d'expressar-se sense obrir la boca.

Margarites

Flors. Feta amb aquarel·les barrejant diferents colors a l'hora de pintar-les.

Situacions a les rebaixes.

1ERA SITUACIÓ

Primer botiga

-Hola ,bon dia, teniu aquests pantalons amb la T44?
-No , només arriba fins la T40.
-Ah ,val, gràcies.

Vaig canviar de botiga, cap a la segona.

-Perdona, teniu aquest vestit amb la T44?
-No s'han acabat ,el que queda és el que hi ha exposat.
-D'acord gràcies.

Tercera botiga

- Hola ,perdona, teniu aquestes botes amb el número 39-40?
-No, d'aquest model ja no ens en queden.
- Moltes gràcies.

A veure, no hi ha talles ni números del que vols a les rebaixes, llavors, què fem? NO menjem?
No totes les persones son models, ni son perfectes.


2ONA SITUACIÓ

-Carai, mira quins pantalos més macos, anem als aprovadors.
-Anem, diria que és cap allà.

Les dues noies es queden amb la boca oberta en veure una cua formada per unes 15 persones.

- Déu meu, quanta gent!
- Doncs si.

45 minuts més tard, surten dels emprevadors.

-Veus perquè tanta cua, per res, no em queda res bé.
- Doncs jo si, apa, anem cap a la caixa a pagar.

La cua era inmensa.

- Mare meva, aqui també hi ha una cua terrible.
- És el que té anar de rebaixes.

3ERA SITUACIÓ

- Mira quina jaqueta més xula, és plena de colors.
- I tant que és maca, però tu has vist el preu?
-Mare meva, si ara és cara, avans no em vull imaginar el preu de fa uns dies.
- Què fem?
- Res fora.

La fibra augmenta les nostres defenses

Els polisacàrids que conté estumulan el creixement de bacteris beneficiosos.

La fibra dietètica, la part més llenyosa de les fruites, els vegetals i els llegums que no pot ser digerida per les enzims del tracte digestiu, pot resultar un excel · lent aliat de la nostra salut: a més d'evitar el restrenyiment, també pot tenir un efecte beneficiós sobre les nostres defenses. És el que revela un estudi de la Universitat de Saint George de Londres, publicat a l'European Journal og clinical Nutrition. La investigació manifesta que els polisacàrids de la fibra augmenten la concentració de proteïnes immunomoduladores i el nombre de bifidobacteris, és a dir, aquells microorganismes que viuen a l'intestí i que prevenen certes malalties, com diarrees, colitis ulceroses, èczemes, refredats ... la qual cosa estimula beneficiosament el sistema immunològic.

No sóc ningú

A vegades em sento identificada, sense data de naixement, completament intrigada de què faig en aquest món.
M'hi han portat, però no m'han explicat el perquè.
Subint em pregunto perquè em dic Cristina i no un altre nom. Sóc persona, però em considero diferent, i sabeu perque? Dons perquè sempre dit una frase que és : " Per moltes desgracies que em pasin, sempre tindré un somriure per regalar a la gent".
Sóc aixi de feliç, happy, sóc..sóc.. no ho sé.
Penso que ningú m'enten, que no sóc important per les altres persones...
Ells veuen que allò no va per bon camí, però jo no ho veig, o potse em nego a veurau..
Quan amics i amigues meves em diuen" tu vals molt i no ho veus" . La meva resposta és no, no ho veig, i tampoc m'ho crec, perquè no sé si m'ho diuen per estar tranquila o per dir-me la veritat.
Frase típica" A vegades no hem de lluitar per allò que volem, sinó pel que ens mereixem"..
I el cas és que la frase té raó...
Es a dir, sóc una cas extrem, diferent per dir-ho d'una manera, però a vegades em diuen coses que m'agradaria creureme-les però no ho faig.
Pensar que com seria el món sense mi, que ningú em necesita, sigui on sigui , sempre hi pot haver una via de comunicació segurament.. però , tant important és ser-hi?
Continuu pensan que no sóc ningú , ningú diferent. No tots som iguals... O si?

Good morning!

Hello! Bon dia, Buenos días, és igual l'idioma... val, sé que llevar-se de bon matí i tenir un humor bo ( si no t'has llevat amb el peu esquerre) és dícil, però que no ho veus, que si tu no somrius, ningú tindrà un somriure com tu?
El pal de llevar-se , val, ho entenc, però si no et despertes d'hora, no aprofites el dia. Emm...eh , si , mireu.. un exemple: Els "runners" ,m'he trobat persones que surten avans de les 7h del matí per anar a correr, aquests si que aprofiten el dia. Un matí , d'un dilluns, sobretot un dilluns, és el pitjó dia, però continua sent un dia de la setmana que hem d'aprofitar al màxim encara que costi...
Tampoc és plan de llevar-se a les 5h de la matinada, però si a les 8h per aprofitar bé el dia, això si, amb bon humor, tot depen de nosaltres , evidenment, si tenim en ment una cosa o una feina , o més ben dit, un projecte... O el fas tu o ningú el fa.A més , si el projecte és teu perquè te l'han de treure els altres? No, això no ho podem permetre.
Quan tens mal humor , és quan diem " ja m'he llevat amb el peu esquerra". Si però perquè l'esquerra? També podem haver tingut un mal dia i ens hem llevat amb el peu dret.
Si vols tenir un dia rodó, el responsable ets tu, quan soni el despertador, no digui " ostia quina merda, ja sona! " ,no, quan soni el despertador, somriu i digues" perfecte, un altre dia per començar , aprofitem-l'ho" . Regala somriures si és necesari, els teus també necesiten un dia rodó, tot i que si no és molt demanar massa , es clar!.
Sigui el que sigui, que els matins i el despertador no t'amargin el dia, lluita contra ells! Good Morning!

Alaba el bo dels altres

UNA BONA MANERA DE sentir-nos millor amb nosaltres mateixes és ser capaços de veure les coses bones dels altres. No es tracta de ser hipòcrites ni de fer els ulls grossos. "L'objectiu és extreure l'or de les relacions positives i elevar la comunicació en les més difícils", escriu la psiquiatra Judith Orloff, autora de Llibertat emocional. Com deixar de ser víctima de les emocions negatives (Obelisc). Orloff ens proposa durant una setmana, intentar veure les coses bones de qualsevol persona amb la qual ens relacionem. També ens anima a mostrar el nostre agraïment a dues o més persones que estimem ja dues o més que no. Finalment, ens suggereixi lloar les habilitats dels nostres companys de feina, amics o familiars. Passada una setmana, es tracta de fer balanç i comprovar com ens sentim. Segurament la nostra negativitat haurà baixat diversos punts.

Les deu paraules qe et defineixen

T'ajudaran a ser conscient dels teus valors
Les nostres paraules preferides ens donen pistes sobre qui som, els nostres valors, creences i necessitats. Per trobar la teva pròpia llista, relaxa't i pensa en deu paraules que defineixin els teus valors, creences, estil de vida, prioritats ... Anota i repeteix l'exercici passat un temps, per comparar si hi ha hagut canvis i les sensacions que això et produeix. Un estudi finançat per la Societat d'Investigació de la cultura i la Informació del Japó va trobar que les paraules que millor defineixen la societat japonès actual són, en aquest ordre: esforç, sinceritat, llibertat, pau, amor, consideració, confiança, gràcies, salut i somnis.

Els menjars abundants, greixos i calòriques que caraterizan les festes nadalenques, unides als excessos de la ingesta d'alcohol i cafè, poden sobrecarregar l'estómac i el fetge fent-nos sentir pesats i saturats. Per combatre els trastorns típics de les grans tiberis, podem recórrer a la infusió de flors seques de boldo, fonoll, menta i fumària. Mentre que el boldo i la fumària són excel · lents protectors del fetge i la vesícula biliar, la menta i el fonoll resulten diürètics i tònics, alhora que ajuden a eliminar els gasos ia disminuir el malestra digestiu. Podem preparar una infusió amb una culleradeta de fulles seques de cada planta i prendre ben calent en qualsevol moment del dia.

L'Art de no amargar-se la vida

LA PROPERA VEGADA que arribis a casa dient "He tingut un dia terrible", atura't un segon i pregunta't si aquest dia ha estat en realitat tan dolent. Segurament t'adonaràs que has exagerat una situació que vista des de fora, poc o gens té de dramàtica. I és que sovint són les nostres creences i formes de pensar les que ens impedeixen gaudir de la vida, convertint-nos en víctimes de la nostra pròpia "terriblitis", com la defineix el psicòleg Rafael Santandreu, L'art de no amargar la vida (Oniro), tots podem canviar de filosofia de vida i convertir-nos en éssers més serens, alegres i optimistes. De forma clara i amena, Santandreu exposa algunes de les herraminentas de la psicolgía cognitiva per emprendre el camí del canvi psicològic i la transformació personal.

Més alegria amb petits gestos

Ajudar als altres ens fa feliços
Entusiasmar per la pròpia existència, entenent aquesta passió amb un sinònim de sentir-se bé en ella, és una cosa que podem cultivar dia a dia amb petits gestos. El psicòleg Wayne W. Dyer, autor de Pensa diferent, viu diferent (Debolsillo), ens anima a fer petites coses pels altres: respondre a les inquietuds dels més petits, portar-li la comprar a la nostra veïna anciana, donar llibres a l'hospital, fer una petita aportació econòmica a un projecte en què creiem ... Es tracta d'estar atentes a les necessitats dels altres, al que passa al nostre voltant, cosa que segons Dyer, és bàsic perquè les persones ens sentim vives.

Dir " si " a les invitacion

NO IMPORTA DE QUÈ ES TRACTI, ni tampoc de si ens ve de gust molt o poc. La recepta és clara. Es tracta d'acceptar qualsevol invitació que ens facin amics, companys de feina, familiars o coneguts: prendre un cafè, anar al teatre, sortir a sopar fora o visitar una exposicisión. Fer activitats en companyia és un record que ens ajuda a sortir de la sensació d'aïllament i solitud que sol embolicar-després d'una ruptura, quan estem de dol o quan hem patit una baixada emocional. És una de les recomanacions que la psicoterapeuta Roberta Temes fa en el seu llibre Solace: Fiding your way through Grief and learning to live again ["Consol: troba el teu camí a través del dol i aprèn a viure de nou"], no publicat en el nostre país.

Avui al  blog  i crec que amb massa temps lliure, aprofitaré per explicar-vos com fer una pissarra portàtil pels vostres fills, nebots o ...