Xai Shaun

Pel liante del grup. La millor ovella que està com un llum de ganxo i que sincerament, m'indentifico com ella.

Dibuix pintat amb aquarel·les.

Primavera 2012

Primavera, aquella estació de l'any en que ens alterem, com diu la dita " per la primavera ,la sang s'altera" i és cert. Quan comença a sortir aquell sol tan agradable, els núvols amb la pluja i després un altre cop el sol. Comença del 21 de març, el temps en que no fariem res , només aprofitar el temps, i posar-nos a pendre el sol. Comença un augment de temperatura, però també poden apareixer fortes ventades i plujes.

Moltes celebracions coincideixen amb l'arribada de la primavera. La deessa romana Flora la simbolitzava. Per a l'art, és l'estació de l'amor i de l'alegria després de la reclusió de l'hivern. Està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. En la teoria dels quatre humors, li correspon la sang.
En els antics calendaris marcava l'inici de l'any (d'aquí el prefix prima- que s'ha conservat a la paraula). Per això, també pot voler dir l'edat, quan es diu d'una persona que té 15 primaveres, per exemple.

Aquest video està creat amb fotogràfies meves i amb la música incorporada.

Callada

Tens el cal plè de pensaments negatius, les persones que t'envolten no et valoren. M'agradaria parlar, cridar, desforgar-me d'aquest sentiment horrorós que sento quan entro per la porta de casa. El lloc en visc es converteix en una capsa sense sortida, només tens les escletxes per escapar-te.

Escoltar crits com si fosis una criada.Els de casa no et coneixen com els teus amics, que al cap i a la fi, són més germans que amics. M'agradaria obrir la porta i cridar com em sento, poder obrir els ulls aquelles persones que no em valoren, ni em coneixen de veritat.

Saber que has de callar la boca per no guanyar-te una bufatada , sentir-se inferior que les altres persones ,saber que no pots fer res per arreglar el problema, pensar que si és un problema , pot tenir solució, només cal trobar-la , i continuar cridant amb totes les teves forçes i sentir les llàgrimes passejan-se per la galta i espantar-lees amb els dits i donar-te compte de la situació que tens a casa i que per molt que fagis, sempre et tractaran diferent que als altre i sobretot , inferior.

No tinc llibertat al meu lloc de viure, necessito entrar per la porta de casa i rèbre un somriure, sentirm-me valorada sempre que arribi de la feina i preguntar-me com anat el dia, però no és aixì, acabo callan la boca i guardan-me els insults dins meu. No puc viure amb aquest enrrenou.

Arribar a casa i sentir-te el que no ets, és d'allò més horrible que a una persona li pot passar, saber que tens uns estudis i un arribés a casa, tothom et gira l'esquena i et parla en un tò " borde".És desegradable no poder continuar cridant i plorant a la vegada.

M'entres escrit , tanco el ulls, agafo paper i llapis i començo a dibuixar el que m'agradaria fer ara mateix. El dibuix és una noia sortin per una porta. Vull arribar a casa i sentir-me el que sóc, sentirm-me lliure i sobretot , rèbre un somriure de les persones que m'envolten.

Talents

A mi sempre m' han horroritzat els concursos d'habilitats i talents, aquells que donat així que estem en aquest país, i el meu rebuig es dobla quan es tracta de nens. Els nens es destaquen perquè van cantar, ballar, tocar o són acròbates han de divertir aquest formulari i fer exposicions, però no per competir. La demanda i absorbent de disciplines artístiques condueix , massa sovint confondre l'èxit amb un treball ben fet i decebut quan l'hauria de perseverar. Hi ha alguna cosa mòrbida a la contemplació d'aquests talents, un celler el seu alè si la nota afinar la seva o el pas es. Un antic ressò de gladiadors es va basar en un polze cap amunt.

I, per descomptat, trobar molt dels pares ambició, èxits interrompudes per l'edat o mala sort i que, per tant, ha de completar els nens. El nen, l'artista pendent d'alien judici en els concursos, s'ha assenyalat com raresa, gairebé com una altra raça: no dedica el mateix respecte com a artista professional, però més aviat es consumeixen com a entreteniment ràpid i barat.

A diferència d'a la Xina, on es veuen com una manera de destacar de la millons de competidors, o els Estats Units, on competicions dels nens d'oratori, otrografía o diminutes les reines de bellesa s'accepten com a preparació per a una societat competitiva de desquiciadament, ciutadans espanyols hauria de centrar menys en la continuació dels duels d'honor i dedicar molt més energia a la professionalització. Nostres atletes internacionals serviria com un bon exemple: el duel entre Nadal i rivals, els enfrontaments de futbol o els èxits de la Gasol són la culminació d'un treball minuciós. La genètica i la seva força mental s'uneixen estratègia, disciplina, dieta, superar i una feina estable. També a diferència d'EE.UU. o la Xina, aquí poc interès històries de superació i el procés de convertir-se en un heroi.

Sempre han agradat més trastocada valor, la numantiva de la resistència i la golpses de sort. Més històries de escollides pels déus i menys de la pacient poc ratolí que es converteix en rei de la selva.
Seria un error per continuar educanco als nens a aquesta creença i confonent la visibillidad amb un treball ben fet. Demadiados nens creixen glued a la TV, convençut que van néixer especial. Tots van néixer especial: créixer mantenint que la qualitat ha voluntat més que la destinació.

Pot d'escritori amb agulles de fusta

Els nens que de petits havien anat a casals d'estiu, algun any segur que van fer un pot com aquest. Les agulles de fust d'estendre la roba. I aqui en tenim un pel meu escritori. Sigueu creatius!

MATERIAL


- 38 agulles d'estendre la roba ( de fusta o de plàtic)
- Silicona


Fotografia 4 ( 8 agulles són per fer el " terra" del pot)

Corones d'aniversari

Tothom vol ser el centre d'atenció quan és el seu aniversari, tenir la gent que estima al costat, i encara que sigui infantil, tenir una corona d'aniversari no fa cap mal a ningú, sempre fa il·lució. I aqui en tenim dues, la de la Laura i la meva. Sigueu creatius i a fer corones.

MATERIAL

-Cartolines de colors

-Llapis

-Goma d'esborrar

-Compàs

-Tisores

-Grapadora i grapes

-Retolador negre i permanent negre

- Cola de barra o líquida

- Coses per pintar : retoladors, colors, aquarel·les, tinta xina,etc.

-Paper pinotxo per fer les flors.

Flors amb paper pinotxo

Si estem farts de regalar una flor natural ,, sempre tenim l'opció de regalar-ne de paper pinotxo! Només cal seguir els passos següents i fer-ho el millor posible! A reveure i ha ser creatius!

MATERIAL:

- Paper pinotxo de totes els colors

- Tisores

- Cola de barra o líquida

- Filferro

- Canya de plàstic ( d'aquestes dels sucs)

- Celo

- Esprai de purpurina plata.

I aqui en tenim el resultat, les flors fetes i enpurpurinades per donar-li un toc brillant!

L'artista dels pinzells

L'artista mai deixa els pinzells sense rentar, i tampoc nets. És aquell que té una tela davant ,tanca els ulls i es deix endur per l'imaginació que volta pel cervell. Descobrir el talent que tens no és cap error, al contrari, és una part positiva de la teva personalitat que potser la gent que coneixes t'admira en secret. La sensació de tancar els ulls i saber que tens una pissarra sense escrits i que ets lliure de dibuixar els que vols. Mentres pintes , et concentres amb dibuix o quadre que estàs fent, amb la teva força i les teves ganes d'aprendre'n més i cada dia fer-ho el millor posible. Saber que aquest talent no el sabries fins que no saps el benefici saludable que té per relaxar-se un mateix.Tenir els pinzells en caixes velles perquè no saps pintar i veure que ara els fas servir a tort i a dret. Tots tenim talents amagats i per vergonya o desconeixement , no sabem quins són ni perquè serveixen. Ningú et diu el què has de dibuixar, el dibuix és lliure, i cada dibuix, expressa una part de la teva personalitat . Colors vius seràn els que espressen activitat i felicitats, els colors apagats els que es defineixen com una persona tancada i solitària. Tots tenim pinzells sense estrenar, un talent per descobrir i una vida per disfrutar. Et deixaràs enrredar pel que t'agrada?

Ets el centre d'atenció de molta gent, però mai sabràs qui t'admira en secret. Persones úniques i admirades que t'obren el cor fácilment perquè vegis i disfrutis dels petits moments de màgia i felicitat. El món és de colors vius, hi ha persones que el veuràn només de dos colors: blanc i negre. Ells també són únics . Que siguin negatius en mals moments, són els instants en que ells necesiten persones úniques i capaçes de fer-li costat i mai deixar-la sola. Tots sóm únics. No intentis assemblar-te a ningú, no aconseguiràs que t'estimin tal i com ets.

Portes obertes

Que unes claus estiguin penjades al forat del pany, no vol dir que sigui la última porta que s'obri. Quan una porta es tanca , s'obren moltes mes portes, encara que nosaltres no volem veureu en aquell instant, el nostre món de colors es converteix en un món fosc i negre, negatiu i pessimista. Error. Si aquella porta oberta s'ha tancat per art de màgica o no convenia , el millor és tancar-la, i el següent, descobrir noves per portes per poder entrar-hi i descobrir aquell món desconegut. Sent pessimista i negativa, nómes s'aconsegueix a no veure les portes obertes, sino tancades. Si el teu objectiu és ser feliç, obre't tu les portes i veuràs els beneficis.

Un punt de llibre estimat

Per aquelles persones romàntiques i amants de la lectura i els llibres! Mai pot faltar el punt de llibre " El cor" A continuació hi ha el material necessari per fer aquests punts de llibres tant xulus i fàcils de fer! Sigueu creatius!


Material


- Llapis


-Goma d'esborrar


-Cartolines de colors


-Tisores


-Cola líquida

L'interior del cor

Saber que una persona t'estima, és allò que ningú es creu.Donar-li tot el que tens a canvi de mes. Estimar-la significa acceptar-la amb virtuts i defectes, tingui l'edat que tingui. Pot tenir un bon cos, però un cor sense sentiments, però l'important es que tingui un bon cor. A vegades , penses que allò que havies somiat, mai es farà realitat, i d'un dia per l'altre, el somni s'ha complert : - què ha passat? com és que tot ha anat tant ràpid? - aquest és el meu pensament. Quan arriba la persona estimada i t'explica els seus problemes, el millor per ella seria que sabés que té dues orelles per escoltar-la i entendre-la i animar-la perquè no tiri la tovallola a la primera enganxada. El somriure tant gran que es forma al saber que una sola persona, et pot donar la felicitat que una persona es mereix, saber que pots explicar-li tot i que t'entendrà perfectament, sense dubtes. Donar-li un petit detall en qualsevol moment i saber que `no s'ho esperava, són moments que tothom voldria tenir de tant en tant, encara que la persona que rebré el detall, només et doni dues coses : " gràcies" i un somriure. Diuen que els petits detalls són els que marquen l'amistat o l'amor cap a una persona. Tothom vol una persona en què confesar-li tot el que sent, el que vol, pel que lluita i el que no li agrada. Ningú és perfecte, tothom té un secret que només ell mateix el sabrà, i ningú més. Tothom té por de perdre aquella persona estimada pel qual ha lluitat. Els ulls parlen i les mirades tenen converses visuals, però només els que es miren , entenen de què parlen i el que senten entre ells. Donar-li color a la vida d'una persona que la veu en blanc i negre , és guanyar-se una doble vida plena de colors: la teva i la seva. Potser no tu agraïrà, però tu has quedat bé, segur que aquella persona , en el fons, saps que ets una persona de confiar. La bellesa exterior no dura sempre, amb els anys, acaba desapareixen, però la bellesa interior sempre hi és. Una amistat o un amor estimar, és aquell que sempre que et truqui, siguis capaç d'agafar-li el telèfon, t'expliqui les coses més intimes i sobretot, et tingui un gran respecte i sàpiga entendre i posar-se en el seu lloc. " Si tu saltes, jo salto" - vaig respondre.

La felicitat que dónes , arriba quan ja fa temps que l'has donat. "et mereixes una persona molt millor - et diu la gent. Com més vegades tu diguin, tu creuràs?

Imans personalitzats

La nostra nevera també té dret a estar decorada. I aquí tenim uns imans, els podeu fer vosaltres mateixos amb tot el material necesari.

- Llapis

-Goma d'esborrar

-Papers blancs

-Colors de fusta.

-Cola de barra o líquida.

-Silicona.

-Cartolines de colors.

-Cintes imans( a les ferretaries en venen)

-Retolador negre

-Tisores.

-Màquina per plastifica o paper pel folrar.

Per començar necesitem un full blanc , llapis i una goma d'esborrar. Un cop tenim això , ja podem començar a fer els dibuixos que vulgueu. Cal tenir cura de no arrugar el paper encara que despres ho retallarem, però més val prevenir qe tornar a començar.

Els dibuixos ja els tenim, ara toca pintar-los. Es poden pintar amb qualsevol material, colors de fusta, retolador, aquarel·es, pastels, ceres, amb el que cadascú vulgui o tingui.

Ja els tenim dibuixats i pintats, ara toca retallar-los. Es pot deixar una mica de marge blanc.

En acabat , els enganxarem amb un tros de cartolina. El color depen de vosaltres i també del color del dibuix, quedarà millor un color o un altre. A l'hora d'enganxar, amb cola de barra o líquina quedat perfectament enganxat, de totes maneres despres s'ha de folrar o plastificar. Un cop acabat d'enganxat , s'han de retallar pels voltants, però deixar-li una mica de marge perquè es veigi el color de la cartolina.

Un cop hem acabat de folrar-los o plastificar-los, només falta enganxar l'iman corresponen darrera del dibuix. La forma de l'iman es pot fer de moltes maneres, no cal que sigui exactament quadrat, depen del dibuix, es pot fer rectangular, rodó, triangle, és a dir, al votre gust.

I aqui els tenim, acabats i la mar de macos , preparats per ser enganxats al taulell de l'habitació. Us agraden? Sigueu creatius, que val molt la pena!

Uns dels primers imans que vaig fer, son aquests, en tenir una pluja d'idees ja n'hi ha prou, agafar les idees que més t'agradin i començar aquesta manualitat. Per exemple: si són uns imans per la cuina, el millor seria que fosin uns imans sobre el menjar: fruita, verdures, etc.