Últim recordatori

Últim dia d'any, dia en que recordem tots els moments, per desgracia, els dolents també ens venen a la memoria. Pels millor,començar un any nou, coneixer gent nova, celebrar aniversaris nous,

Relacionen bogeria i creativitat

 
La creativitat és una forma de donar sortida a impulsos foscos, permetent la descàrrega de necessitat psicològiques i ansietat existencial que d'una altra manera podria posar en perill el nostre equilibri emocional. Recents estudis relacionen la creativitat amb la bogeria, com el d'un equip de neurocientífics de la Universitat de Graz (Asturia) que ha descobert una gran similitud entre les freqüències cerebrals de persones esquizofrèniques i altres que destacaven per la seva creativitat. La investigadora de Harvard Shelly Carson planteja en el seu llibre Your Creative Brain que creativitat i bogeria comparteixen una incapacitat d'excloure informació irrellevant, que ella anomena "desinhibició cognitiva" i que condueix a al · lucinacions, però també a potenciar la imaginació i la creativitat.

.

Mala educació o nous hàbits?

Menjar amb el mòbil sobre la taula o comprovar el correu mentre xerrem amb algun amics són escenes cada vegada més corrents. L'obsessió per la comunicació a l'instant a través del Smartphone ha arribat a tal punt, que en una conversa podem arribar a presta més atenció al telèfon que al nostre lloc interlocutor. Així ho revela un estudi de la companyia Qualified Impressions, que assegura que els adults només mantenen contacte ocular directe entre un 30% i un 60% del que dura una conversa, mentre l'ideal seria fer-ho en un 70%. L'expressió no verbal a través de la mirada o els gestos és, per a molts experts, un aspecte singular de la comunicació humana i un senyal d'interès i respecte. Caldrà veure si aquestes noves costums es tradueixen en hàbits o queden en una simple moda passatgera.

Regalar-nos un esmorzar en silenci

La vida moderna, sobretot a les grans ciutats, comporta una situació paradoxal en què ens sentim sols sense estar mai a soles. D'una banda, tot just compartim vivències, alegries i tristesa amb els que ens envolten, i bolquem aquesta necessitat en fugaços missatges que llancem mitjançant un clic a les mal anomenades xarxes socials. De l'altra, estem sempre envoltats de presències que semblen habitar a anys llum de distància. Esmorzar cada dia una estona de solitud pot ser una magnífica oportunitat de connectar amb el nostre jo, de dialogar amb aquesta part de nosaltres que encara no coneixem i que ens servirà per establir relacions més riques amb els que ens envolten.

.

Portem una màscara posada?

L'altre dia a la clase, vaig jugar a un joc, sense nom, però que consistía en passar una pilota a un company i aquesta persona havia d'explicar el seu dia a dia, els anys que té, de què treballa, quants germans té, animals domèstics, etc, i aquest , un cop acabat, passar la pilota a un altre company , i aquest dir el que ha dit el seu company anterior i explicar una mica la seva vida. La meva pregunta és: Realment ens obrim tant a explicar la nostra vida a persones que ja coneixem? Diem qui sóm, però diem com som? La gent enganyar moltíssim a primera vida, i ha vegades hi ha gent que es nega a coneixer realment una persona. Perquè passen aquests casos? Sincerament, la meva definició personal seria aquesta :

 

Encara que sembli mentida , sóc una persona responsable , tant en la meva vida personal com professional . M'adapto fàcilment a qualsevol ambient . Sóc de caràcter sociable i comunicatiu . M'agrada tractar amb la gent , sigui de l'edat que sigui, encara que tambíen m'agrada tenir espai per a mi. Sóc activa , no podria estar molt temps asseguda en una cadira , encara que depèn de la feina que estigui fent. En l'àmbit professional , em moc dins la família de la sanitat , de la qual m'agrada descobrir i aprendre coses noves sobre el cos humà , i en l'àmbit esportiu , em fascinen les classe de spinning o indoor cycling , crec que seria molt fàcil fer-me feliç sobre d'una bicicleta i cremar calories al ritme de la música . M'agrada , especialment , la sanitat , l'esport , i encara que sembli extrany, m'agrada la creativitat , disseny , joieria , i segurament més coses que encara no he descobert . M'agrada posar-me objectius i cada dia intento posar dos objectius a complir. Sóc una persona encantada dels reptes i els projectes que es presenten en la vida , encara que costin d'enfrontarlos , lluito per aconseguir un millor resultat . Cada oportunitat és única i no s'ha de desaprofitar . Les experiències serveixen per aprendre a la vida i madurar , encara que de vegades ensopeguem amb la mateixa pedra . Visc ilucionada del que faig i com m'organitzo el meu dia a dia , no podria viure sense una agenda i una llibreta a la bossa per anar apuntant idees . I aixecar-me de bon humor , és una cosa que faig cada dia , no importa l'hora , sinó el motiu pel qual t'aixeques i comences un altre dia millor .

Un món de lletres

Metro, tram, bus, carrer, locals, biblioteques...en quants llocs hi trobem gent llegint llibres? Vagis o vagis, sempre trobem gent llegint llibres, revistes, articles, diaris  però sobretot llibres. Quina importància li donàvem a la lectura quan anàvem a l'escola? Quins llibres llegíem? Còmics? D'aventures? Qualsevol llibre és ideal per llegir si ens agrada, a part de que no a tothom ens agraden els mateixos llibres, novel·les i trilogies. L'altre tema de la qual em sorprèn, és la gent que amaga les tapes dels llibres amb paper de diari o paper de regal , perquè no sàpiga la resta de la gent quin llibre és. La manera d'escollir un llibre és diferent de cada persona, llibre de la qual tels mires i et captiven, llibres d'aventures que només en llegir el resum del llibre ,el compres al mateix dia, i llibres que et llegeixes el resum 50 vegades i no te'l compres,sabent que si te'l llegeixes, ens acabarà agradant.

Gràcies a la lectura, sigui llibres o altres, sempre aprenem coses bones, l’ importància de les lletres, de les quals amb elles, ens descrivim a nosaltres. Quanta gent trobem en llibreries o centres comercials ,agafen un llibre i se’l comencen a llegir? Maneres de començar la setmana o el dia n'hi han moltes , però ,perquè no començar amb llegir llibres que ens poden captivar? Pels amants de la lectura, salut i lletres.

Perquè neguem qui som i com som?

Quantes vegades ens hem posat una mascara a la cara per amarga tal i com sóm? Por de que els altres no ens acceptin, maneres d'amagar les coses bones que cada persona, realment la gent vol veure això de nosaltres? No ho crec.

Tots tenim un petit racó del cor en el que ens diu " sigues qui ets i no t'amaguis de res" ,però per l'altre banda, també ens diu " potse no els hi agradaràs tal i com ets ". Perquè tenim tanta por a no agradar als altres? Si ens canviem la nosatre manera de ser, de fer ja no som nosaltres, ja som unes altres persones que no coneixem.

Hi ha tantes maneres d'expressar com som realment que poques persones ho veuren , ho saben i saben el que realment amaguem, el què sóm i el què sentim. A vegades inclús ens neguem els nostres propis sentiments , i d'un dia per l'altre els volem canviar, però no és així, perquè així, ens canviem a nosaltres i no ens acceptem.

Fruites, millor crues i a mossegades

Les fruites són aliments vius que ens aporten nutrients essencials per mantenir un estat òptim de salut, fins al punt que es pot fer una neteja completa amb menjar sol fruita durant tres dies. No obstant això, és indispensable conèixer alguns "secrets" per potències seus beneficis. Causa de la seva ràpida digestió, ja que aquesta es produeix en gran mesura a la boca, s'han de consumir crues i amb l'estómac buit. Cuinar destrueix les vitamines i propietats, i és millor menjar-senceres, encara que si es fan sucs, s'han de beure acabats de fer, lentament i barrejant bé amb la saliva. Entre les més recomanables són la poma (antioxidant), el kiwi (font de potassi, magnesi i fibra), la maduixa (antioxidant i protectora de vasos sanguinis) i la guaiaba (fibra i carotè).

Idees per guanyar l'empatia

Observar

La persona que tenim davant nostre fer és nerviós, tranquil, enfadat?

Si aprenem a llegir els Estats no emocionals, serà més fàcil trobar el temps adequat exposar un problema, tenir una conversa difícil o presentar una queixa.

Aprendre d'altres

No està d'acord amb els altres, però capturar els motius, seu punt de vista. Per això, no serà útil deixar-los parlar sense interrompre, mirar-los als ulls de suport franca i serè, amb la nostra actitud i fer que se sentin còmodes.

Entendre

Per assegurar-se que ens han entès el missatge d'una altra persona ens ajudarà entendre-ho. Per aquest motiu, és bo fer preguntes directes que ajuden a explicar-ho, resumir el que ens ha dit en pròpies paraules i fer-li veure que podem entendre com se sent en aquesta situación.

Time Out Barcelona

Un diumenge pel mati i no sabeu què fer? Fora excuses, d'idees no te'n faltán. Us recomano a que feu una ullada a la web Time Out Barcelona, és una guía on trobareu els millors racons de Barcelona, com diuen " Barcelona creix cada dia". Hi trobareu de tot ; restaurants, concerts, exposicións, estrenes i tantíssimes coses més.

Activitats i festivals, esport i salut , restaurants i bars, art i cultura, cinema, música i nit, botigues d'arreu de Barcelona. També hi trobareu una explicació de cada racó de cada barri Barceloní: les places més importants, bars, llocs per visitar, locals per sortir de festa, activitats amb nens.

També trobareu altres blogs d'interès, locals o tallers on fagin manualitats i coses creatives.

En definitiva, un dia diferent per la gran ciutat de la qual no hi ha excusa per aburrir-se per la ciutat Barcelonína!

 

www.http://www.timeout.cat/barcelona/ca

 

 

Salut i Barcelona!

Escriure ajuda també a curar malalties físiques

Una bona aliada per al cos i ment

Una investigació de la Universitat d'Auckland, Nova Zelanda, publicat Pyschosomatic Medicine, ha demostrat que escriure sobre les nostres experiències traumàtiques no només millora l'estat emocional, sinó que també ajuda a curar malalties físiques. En l'estudi es va demanar a la meitat dels voluntaris que escrivissin amb detall el succés més dolorós de la seva vida, mentre l'altra meitat escriuria sobre els seus plans per al dia següent. A tots se'ls va fer una biòpsia que s'anava a usar en una altra investigació. Onze dies desprès la ferida de la biòpsia s'havia curat en un 76% dels que havien escrit sobre el seu trauma i només en un 49% dels membres de l'altre grup.

Entrar amb un somriure

Un dia vull entrar per l'oficina i dir " bon dia a tothom" i regalar-vos un somriure, sigui dilluns o divendres. Entrar , portar-vos l'esmorzar de Barcelona, uns crossants del Fornet del passeig Marítim o unes ensaïmades del Forn Enrich, un bon cafetó a primera hora del matí i començar a organitzar el dia de feina, encara que en quedi molta per fer , sempre mirant les coses amb optimisme, ser valent i no oblidar-ho , amb il·lució. A l'hora del descans o les reunións, riure una estona, explicar anècdotes, explicar un futur projecte, crear noves idees, tenir un paper i llapis a mà per si s'encén la llum i ràpidament apuntar-la perquè no ens oblidem i tenir-la present. Marxar de l'oficinia amb tot fet i aclarit, els nous projectes en camí , les ensaïmades i els crossants dins l'estomag i marxar per la porta amb el mateix somriure pel que he entrat i dir: " Fins demà, adéu a tothom , demà, més i millor! "

Perquè córrer?

¿ Perquè córrer ?Descobreix els sorprenents beneficis de córrer i com marcar els objectius que et inspirin a seguir entrenant.

No hi ha setmana en què no apareguin notícies o estudis sobre els benefeicios de córrer per la ment i el cos . Senzill , barat i versàtil per una banda , per un altre és un esport potent que et permet aconseguir objectius i millorar la teva salut alhora .

 

 

És molt bo per al cor . Córrer té molts avantatges per a la salut del teu cor . Fa que disminueixi a greix corporal , la pressió arterial i el risc de patir diabetis . A més , eleva els nivells de colesterol bo i crea teixit muscular nou al cor.

A llarg termini , córrer augmenti el volum de sang en un 10-15 per cent permetent descansar al teu cor .

A llarg termini, córrer augmenta el volum de sang en un 10-15 per cent permetent descansar al teu cor.

 

Millora la teva estructura ósea. Correr requereix que el vostre esquelet suport molt de temps el pes del nostre cos i els impactes, per tant és un repte per al nostre sistema ossi que es potencia en el procés. Un estudi australià publicat a la revista "Medicine & Science in Sports & Exercise" va concloure que l'estructura òssia de les dones millorava corrent amb independència de l'edat.

Disminueix el risc de patir càncer de pit. Un estudi de 10 anys a més de 25.000 dones d'Universitat de Tromso a Noruega va determinar que aquelles que practicaven una activd física intensa, com el running, eren un 37% menys propenses a desenvolupar càncer de mama que les dones sedentàries.

Et manté jove. Un estudi durant 21 anys de la Universitat de Stanford a EUU, mostra que les corredores pateixen menys malalties, es mantenen actives més temps i tenen la meitat de probabilitats de patir una mort prematura.

Et fa pensar millor. Córrer al límit umenta el flux sanguini i el oxíg que li arriba al cervell, millorant la memòria, l'habilitat mental i els processos de presa de decisions.

Investiadores de la Universitat d'Illinois, que feien proves a un grup de nois d'entre 18 i 24 anys, va descobrir que eren més àgils mentalment i més precisos després de córrer al gimnàs.

Incrementa el teu apetit sexual. Com qualsevol exercici aeròbic, córrer millora el reg sanguini als òrgans reproductius i millora la teva habilitat per arribar a l'orgasme. A més té incidència en l'autoconfiança que tenim al nostre cos i per tant millora la libido. Un estudi de la Univesitat d'Arkansas va concloure que la gent que feia exercici amb regularitat se sentia més atractiva que els més sedentaris.

T'aixeca l'ànim. La naturalesa rítmica de córrer és una manera eficaç de combatre l'estrès. Per alguna cosa es parla del "subidón del corredor" com si fos una cosa al · lucinogen. Investigadors alemanys van detectar que hi ha una explicació científica a aquesta expressió, ja que el cervell s'inunda d'endorfines.

T'assegura una gestació i un part més sans. Les dones que fan exercici durant la gestació se senten amb més energies i dormen millor, a més de ser menys propenses a la diabetis gestacional, a les venes varicoses ja pre-eclampsia. Les investigacions conclouen que les dones actives físicament pareixen nens amb més pes que les dones sedentàries. No obstant això, l'embaràs no és el moment per iniciar-se.

Regula l'activitat hormonal. Un estudi de la revista Fertility and Sterility  va trobar que les dones que corrien més de 20 km per setmana durant 6 mesos, presentaven menys símptomes relacionats amb SPM com dolor en els pits o distensió abdominal. A més, estudis nord-americans conclouen que l'exercici elimina en gran mesura l'estrès, l'ansietat i la depressió post menopàusica en dones.

Et manté prima. A més de tonificar els músculs, córrer crema més calories que pràcticament cap altre tipus d'exercici. Una persona que pesa 60 kg crema 300 calories amb mitja hora de carrera contínua.

Nivell d'estudis i signes de depressió

 

Hi ha un consens mundial sobre l'alta vulnerabilitat de les dones a la depressió, peró el perquè segueix sense estar clar. El Departament d'Infermeria de la Universitat de Lleida va realitzar un estudi amb mil dones i homes majors de 75 anys. Liderat pel doctor Miguel Ángel Escobar i publicat a la Revista Espanyola de Geriatria, l'estudi va detectar que la prevalença de símptomes depressius era del 22,8% en els homes i del 40,3% en les dones, i afirma que el factor més rellevant que protegeix de la simptomatologia a les dones és el nivell d'estudis i, en els homes, tenir parella

.

Una cita amb els teus propis projectes

Les obligacions de cada dia ens porten d'una tasca a una altra, i al final de la jornada solem descobrir que no hem dedicat ni un minut al que ens agrada o iluciona. Cal Newport, professor de la Universitat de Greogetown (EUA) i autor de So Good They Ca't Ignore You ("Tan bo que no poden ignorar"), ens proposa crear "blocs de concentració", espais de temps que hem de marcar a l'agenda i no botar sota cap concepte. Es tracta de centrar-nos en el nostre projecte de forma exclusiva, per tant, és important protegir-los de interrupcions. Si cal, ens traslladarem a una biblioteca oa un lloc on ningú ens molesti. Newport aconsella començar amb blocs petits de màxim una hora i anar ampliant fins que ens sentim còmodes.

Què és un ictus?

SOBRE LA MALALTIA

Què és un ictus?

Un ictus es una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Ictus és el nom científic del que vulgarment és conegut amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embolia cerebral, trombosis i altres. Cada ictus és diferent i la gent que el pateix està afectada de formes diferents.

Els símptomes que heu tingut depende de la zona i el volum del cervell afectats, i del vostre estat general de salut.Poden produir diferents graus de discapacitat que necesitin rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La major remeten en menys d'una hora.

Quins són els símptomes més comuns?

• Debilitat que afecta una banda del cos
• Pèrdua de visió en un ull  o parcia en tots dos
• Pèrdua o dificultat de la parla.
• Pèrdua de força o paràlisi en un cantço del cos o de la cara.
• Pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara.
• Inestabilitat , desequiliri i incapacitat per caminar.
• Mal de cap molt intent o sobtat , no habitual.

La característica principal de l'ictus és que qualsevol d''aquests símptomes es presenta de manera brusca.L'ictus transitori presenta els mateixos símptomes, però desapareixen ràpidament sense deixar seqüeles. Aixo no vol dir que sigui  menys important, sinó tot el contrari: és una situación d'alt risc, que requereix ser atesa de manera urgent.

Quines són les causes de l'ictus?

Els símptomes que hem explicat poden ser degust a diferents causes , les quals poden fer variar el tipus de proves que us facin, el pronòstic i el tractament.

El tipus més comú és l'ictus isquèmic, que succeix quan s'altera l'arribada de la sang a les diferents zones del cervell. L'alteració de l'àrea afectada morin per la manca d'irrigació sanguínia , és a dir, per manca d'oxigen( isquèmia).

Aquesta alteració pot ser deguda a l'estratament o bloqueix de les artèries que van al cervell, i és un procés conegut com arteriosclerosi o alteromatosi. Pot produir el taponament  de les artèries amb la formació d'un coàgul, que impedeix el pas de la sang ( trombosi cerebral). A vegades des el coàgul prové del cor i parlem d'embòlia cerebral. Hi ha altres causes d'alteració  de les artèries,com per exemple la vasculitis.

Un ictus hemorràgic és aquell en què les artèries es trenquen a causa , generalment, d'elevacions de la pressió arterial o bé d'una malformació prèvia, i la sang es filtra pel cervell causant danys. Un tipus particular d'hemorràgia és quan la major part del sagnat està a la superficie del cervell i s'anomena hemorràgia subaracnoïdal.

Les malformacions més freqüents són els aneurismes- que és una bossa formada per la dilatació de les parets d'una artèria en un punt delimitat-i les malformacions arteriovenoses( MAV) que s'atribueixen , generalment, al desenvolupament anòmal del sistema vascular cerebral.


És molt freqüent l'ictus?

L'ictus constituei un dels principals problemas de salut pública al nostre país i a tot el món. Més de 15.000 persones tenen un ictus cada any a Catalunya i és la causa de la mort de més de 5.000 persones en el mateix període. La prevenció dels episodis i la recuperació de les discapacitat formen part de les preocupacions més importants dels sistemes sanitaris de tots els països.

Per què he d'estar a l'hospital?


L'ictus és una malaltia aguda greu que obliga generalment a l'ingrés hospitalari per diagnosticar la seva causa, tenir cura del pacient i orientar el seu tractament. Hi ha tractaments que només són eficaços en les primeres hores de la malaltia: per això es diu el temps és vida. És fonamental per a l'atenció urgent utilizar el 061 i explicar els vostres símptomes. És la via més rápida per ser atès a l'hospital adequat.

L'ictus transitori , entès com un déficit que es recupera abans de 24h d'evolució , pot no requerir l'ingrés si les proves necessàries i el tractament adequat s'instauren en pocs diez o des del propi servei d'urgències.

Què em faran a l'hospital?

Depenent de les característiques de la vostra malaltia , podeu estar ingressat en una unitat d'ictus , en una unitat de cures intensives o en una planta normal. En qualsevol cas, es prendrà cura del vostre estat general i de la vostra nutrició. Si hi ha una discapacitat , s'ha de començar els tractament rehabilitador així que ho permeti el vostre estat de salut.

Per al vostre diagnòstic us realitzaran diverses proves. Heu d'estar informats de quan es realitzen proves i del seu resultat. Les exploracions podrán fer saber la causa de la malaltia, encara que en alguns casos pugui restar desconeguda.

El tractament de la vostra malaltia es farà amb tots els mitjans de què es disposa actualmente (farmacològics,quirúrgics, altres). Malauradament, pot ser que les actuacions sanitàries no aconsegueixin la milloria de tots els vostres símptomes. S'estan realitzan importants esforços en el camp de la investigación per millor el diagnòstic i el tracment de la malaltia. El vostre metge us pot demanar la vostra col·laboració en assaig clínics de nous fàrmacs. És legal, però requereix el vostre consentiment.

L'evolució de la malaltia

Els vostres símptomes poden millorar al llarg de l'ingrés i haver desaperagut al momento de l'alta. En molts casos, però, la discapacitat pot persistir amb major o menos intensitat i pot afectar a diferent àmbits de la vostra vida. En aquestes situacions será necesari el tractament rehabilitador.

El moment de l'alta

El diagnòstic i el pronòstic del grau d'afectació, així com la vostra situación familiar, determinaran la possibilitat del retorn al vostre domicili en el momento de l'alta hospitalària. La reincorporació a la vida quotidiana vindrà determinada pel grau d'afectació resultant i será diferent en cada persona, ja que influeixen altres factors a més a més de les seqüels de la malaltia.El vostre metge de capçalera será el vostre referent principal a part de l'alta per als problemas mèdics. L'equip que us ha atès a l'hospital , en coordinació amb l'atenció primària ,us dirà quan es necessari que torneu per al vostre seguiment.

PREVENCIÓ DE NOUS EPISODIS

La prevenció dependrà del tipus d'ictus que s'hagi patit i sempre requerià consell mèdic. En general, i especialmente en el cas de l'ictus isquèmic , que és el més freqüent, es recomana:

• Seguir una dieta equilibrada.
• Evitar l'obesitat.
• Fer l'exercici físic que recomani el metge i adoptar estils de vida saludables.
• No fumar
• Limitar el consum d'alcohol.
• Controlar ,amb l'ajut del seu metge, les malalties que augmenten el risc d'ictus: hipertensió arterial,diabetis, colesterol elevat (dislipèmia), malalties del cor.

DESPRÉS D'UN ICTUS TRANSITORI

Després d'un ictus transitori

Un ictus transitori és un signés d'alesta del fet que aquest es podría repetir. Entre el 10% i el 20% de les persones que pateixen poder tenir un ictus definitiu al llarg del mes següent. Un pacient amb ictus transitori ha d'anar a urgències d'un hospital al més ràpid posible o trucar al 061. S'han de realizar les proves necessàries i indicar el tractament adequat en els dies posterior de l'episodi.

LA DISCAPACITAT

Haver patit un ictus pot deixar alteracions importants en el moviment , la parla, la visió , la sensibilitat i les emocions. La pèrdua parcial o total d'aquestes funcions és la discapacitat i suposa un canvi de vida per al pacient i la seva familia . Segons el grau d'afectació, pot fer difícil el el retorn a la vida normal, però no es pot parlar de manera genérica, ja que cada persona viurà de forma diferent la seva situació.

És difíl que els familiar i els cuidadors que envolten el pacient prenguin consciencia de com ha de continuar la vida de la persona afectada per un ictus El seu comportament i el seu prensament poden semblar de vegades incoherents , i hi ha dies bons i dies dolents, amb més o menys irritabilitat. És important remarcar que encara que persisteixin alteracions motores, sensitives o d'altres , s'ha d'aprendere a conviure amb aquestes , i per tant, més enllpa de l'estat de curació, cal retrobar una manera de funcionar que ens ajudi a superar les diferents discapacitats.


El tractament rehabilitador

El tractament de rehabilitació consisteix en un conjunt de tècniques pensades per millorar la capacitat, és a dir , per recuperar tant com sigui posible la independencia en la mobilitat i en les activitats de la vida quotidiana i assolir la máxima qualitat de vida. És recomendable que comenci el més aviat posible. De la rehabilitació se n'ocuparà un equip interdisciplinari format segons els diferents casos per metges , treballadors socials, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes o tècnics ortopèdics. Cada un d'ells intervindràs segons l'evolució de la malaltia i les necessitats que s'en derivin en cada moment.

On es fa el tractament rehabilitador?

Dependrà del vostre grau d'afectació, del moment de l'evolució de la malaltia , del suport familiar i de les condicions del vostre entorn habitual. A partir de la fase aguda pot estar indicat:

• Quedar-se a l'hospital en què heu estat admès inicialment.
• Ser transferit a un altre hospital o a una unitat especialitzada en rehabilitació.
• Ser donat d'alta tot proporcionant-vos atenció en rehabilitació a casa vostra o bé en consultes externes d'un hospital de dia.

En el cas de pacients amb important dependencia sanitària , s'haurà de fer una valoració per part de l'equip profesional per indicar el recurs sanitari més adequat.


Què aporta la rehabilitació i en què ens pot ajudar?

Els objectius a assolir serán diferents segons la fase de la malaltia en què us trobeu i segons les necessitats individuals de cadascú. Sempre s'adreçaran a buscar la máxima indepenedència en les vostres activitats de la vida diària, el màxim de confort amb la millor adaptació al vostre entorn i, finalment , intentar la reintegració familiar, social i laboral.

La recuperació podrá ser més o menys rápida depenent dels moviments i les capacitats que han quedat preservats després de l'accident.

El vostre metge rehabilitador fixarà un pronòstic i planificarà una pauta de rehabilitació que duran a terme els diferents professionals esmentats, però que, per norma general, anirà adreçada a millorar les alteracions que podeu patir.

Les diferents actuacions se centraran ,segons cada malalt, en:

1. Els trastorns del moviment

Consistirà a recuperar les habilitats perdudes tant com sigui possible amb actuacions com ajudar-lo a girar-se al llit, a reeducar l'equilibri, a recuperar la capacitat de marxa, a utilizar novament el braç afectat , a aprendre a escriure o a vestir-se amb l'altre mà, entre d'altres. També se us aconsellarà sobre com eliminar barrera arquitectòniques al domicili i s'ensenyarà als cuidadors les diferents maniobres que requereixen per ajudar-vos.

2. Els trastorns sensitius

L'ictus pot causar déficits sensitius que provoquin alteracions en la percepció de la temperatura , del dolor, del tacte, de la vibració i del desconeixament de la posició de les extremitats afectades. És possible que després de patir una malaltia vascular cerebral no es reconegui el propi cos, o bé no es pugui saber utilizar de forma correcta les extremitats afectades.

Així mateix poden quedar alterades , parcialment o totalmente, les sensacions cutànies ,de manera que pot ser que notem menys el tacte , els canvis de temperatura, que petits fregament siguin molt desagradables o que un estímul petit el percebem con un gran dolor. Això farà que sigui necessari revisar la pell i consultar amb el metge especialista en els casos en què les sensacions esdevinguin molt molestes per valorar un tractament farmacològic.

3. Els trastorns de la visió

Podeu presentar transtorn de la visió, de manera que no veieu tot el camp visual. Quan el metge ho consideri necessari, es farà un estudi específic.

4. Les alteracions de la parla i el llenguatge