La psicologia de l'altruisme


Els avantatges de ser solidaris per naturalesa

L'ésser humà està genèticament dotat per l'empatia, la qual cosa facilita el manteniment de xarxes socials complexes i resistents al pas del temps. El desenvolupament d'aquesta actitud innata afavoreix unes relacions personals i comunitàries més compassives i amables.

És ancestral la dicotomia entre els que consideren l'ésser humà noble per naturalesa i els que el defineixen com irremeiablement egoista: els que el qualifiquen de competitiu, els que el veuen essencialment com un ésser pacífic i altruista i els que el titllen d'agressiu i perserveso . Són, així mateix, nombrós els autors que han tractat de diluciar aquesta escabrosa i crucial qüestió. Però no ha estat fins al segle XXI quan hem obtingut algunes proves irrefutables-per estar basades en en dades i arguments científics de la veritable naturalesa de l'espècie humana. Per explicar-ho, necessito començar pel concepte d'empatia.

L'empatia és un tipus de sentiment que consisteix a percebre el patiment d'altres persones com si fos d'un mateix.

L'art millora la salut en hospitals


Cada vegada hi ha més preocupacón pel benestar dels nens i les nenes hospitalitzats, el qual a més influeix en la curació. Un equip mixt d'investigadors de les universitats Complutense de Madrid i Salamanca està desenvolupant estudis i iniciatives per conèixer i satisfer les necessitats d'aquests nens i nenes i, en concret, sobre l'efecte de l'art en la millora de les seves condicions de vida, amb resultats molt positius. Tallers, humanització d'espais hospitalaris, biblioteques de pacients ... El projecte curar-te va néixer el 2003 "com un projecte interuniversitari de promoció del joc, l'educació artística i la creativitat com a recursos de salut i benestar". Actualment t'ha ampliat el seu camp d'estudis i activitat a adults hospitalitzats ia la tercera edat. Trobaràs més informació a: www.ucm.es / infoo / curar-te.

Idees per conrear la gratitud


Valora els que cuiden

Quan vegis una ambulància, una cotxe de bombers, una persona que acompanya a una altra que va en cadira de rodes .. para't a pensar i dóna les gràcies per tots aquests homes i dones que dediquen la seva vida a tenir cura dels altres, la seva tasca ens fa sentir a tots més segurs i protegits.

Para't a olorar les roses

Aquesta frase popular als Estats Units, ens anima a fer una parada en el camí per apreciar les petites coses de cada dia. Què olors prefereixes? Fes una llista i dóna les gràcies per ells en aquests dies en què tot sembla gris.

Crea un quadern

Pots omplir amb recordes de paisatges que et emocionen, fotos dels teus éssers més quierdos, frases que et resultin inspiradores .. Hojéalo sovint i dóna les gràcies per tots aquests dons i regals que t'ha brindat la vida.

La vida a Barcelona sobre rodes

Barcelona , la petita gran ciutat que a molts els queda pendent coneixer. Ciutat que creix al dia a dia i qualsevol racó, hi construeixen una altre cosa per descobrir. Cada carrer , cada plaça ,cada barri, és un món diferent per a qui la viu al dia a dia. Uns recórren la ciuta amb cotxe propi, els altres la viuen amb bus, altres amb patins , i altres amb bicicleta. Barcelona , ciutat amb molts secrets amagats que la majoria de gent encara no coneix. Tantes botigues per fer el tafaner, el forn de pa al costat de cas, la cafeteria davant , nómes amb un paset ja hi ets.Amb una pedalada ets a la diagonal i amb dos al Tibidabo. Cada plaça té el seu racó desconegut en que segurament celebren la festa major del barri.Els carrers tenen les seves botigues, unes millors que altres, però també amb el seu racó desconegut. Cada barri amb la seva naturalesa, els seus parcs, els museus, i les seves plaçes on any rere any si fan celebracions i concerts. Res és igual , tot diferent. Caminan es pot veure Barcelona, recorrent uns quans quilòmetres diaris, però amb la bicicleta, ets lliure de passar-te per vehícle ( crec que la majoria ho fem) o passar-te per persona normal passant per la borera. Fàcil aparcament, si és plegable te l'emportes, poc espai es necessita. Recorrer Barcelona, descobreix què s'hi troba, que la fa tant especial i esbrin els racons més profuns. Jo ho faré amb bicicleta, i tu?
 

33 maneres de mantenir-se creatiu

1. Fer una llista
2.Portar un quadern a tot arreu
3.Tractar d'escriure de manera lliure
4.Allunya't de l'ordinador
5.Ser d'un altre món
6.Deixar de colpejar-se a si mateix
7.Fer petits descansos
8. Canta a la dutxa
9.Beu cafè o tè
10.Coneixer les teves arrels
11.Escoltar nova música
12.Ser obert
13.Envoltar-se de gent creativa
14.Obten informació
15.Col·laborar
16.No donar-se per vençut
17.Practicar, practicar i practicar
18.Permet cometre errors
19.Anar algun lloc nou
20.Mirar pel·lícules extrangeres
21.Compte les teves benediccions
22.Descansi molt
23.Pren riscos
24.Trencar les normes
25.Fer més del que et fa feliç.
26.Dóna forçes.
27.Llegueix una pàgina del diccionari.
28.Crear un marc de treball.
29.Deixar de tractar de ser una altre persona, és perfecte.
30.Tens una idea? Escriu-la.
31.Netegeu la seva àrea de treball.
32.Que es diverteixi.
33.Acabar alguna cosa.

Canvi d'espai

Tot ho veig canviat de lloc, o sóc jo la que ha canviat de lloc. La meva vida ha donat la volta en un àngle de 180º, primer era allà i de cop i volta sóc aqui, sóc on he volgut estar desde fa tants anys, de la qual un dels meus companys em recordava que em feia molta il·lució viure a Barcelona, i ves per on, és on sóc. No tinc tot el que vull,nómes que com més lluito, més forta sóc, es com si d'un joc, anés pssan nivells, i com més nivells passo, més poders tinc, i així seguidament. Repte rere repte lluito per ells, potser en aquell moment no era l'adeqüat , però no tiro la tovallola , sino que busco camins per afronta-los, llavors ,al veure que ho aconsegueixo, em sento més gran, com una persona adulta. Quan som petits o en l'edat del pavo,de la qual mai s'acabam llavors sempre veiem les portes tancades, totes tenen clau i candau, però un cop t'has despavilar pel teu propi compte, la teva saviesa, viure la vida i suar per aconseguir allò que vols, es quan li donés  valor a les coses que tens i que t'envolten, el valor de cada minut de rellotge, cada dia del calendari i cada segon de la teva vida, moments per tu , sense ningú que et controli al pis i valorar, és el que fa sentir-se lliure un cop has pres una decisió , que no saps si és correcte o no. Ens fem grans , cometem errors i d'ells aprenem, però també aprenem una cosa nova cada dia :)

Una formiga en un laberint

M'havien dit que Barcelona és una ciutat gran, però no tant gran com per sentir-me formiga i descobrir llocs nous per on posar-me i trepitjar. Molts carrers, molts números i massa gent. Si et veuen en bicicleta, et miren raro, si vas caminan sense paraigües també. Realment cadascú va com vol i tothom passa de tothom. Els mòbils de la última moda i tecnologia, ho porten tot el necessari, en especial el gps o el maps, per si una formiga es perd, ja sabem on estarà un cop ho consulti a l'intelectual de mòbil. Ciutat lliure de la qual cadascú va al seu món, fa i deixa fer al altres, sense mirar a ningú. Potser per uns faràs mal fet , però potser pels altres has fet una cosa sense importancia.No miro a ningú, el pas de gegant que he fet com a formiga, és a dir, de coneixem el meu lloc habitual de viure a anar en un laberint i una vida en la qual , ni jo ni ningú, sap quin és el camí correcte o si vaig per un camí sense pedres. Molts camins per Barcelona, quin serà el correcte ? :)

Nervis a flor de pell...

Arriben aquells moments en que la vida et canviar en un instant, ara estàs aqui i d'aqui uns minuts estàs en un altre lloc. El món gira ,diuen, però per mi , em gira la vida, sembla mentida o un somni no complert. Aquelles coses que fem quan marxem de casa; preparar la maleta, intentant fer la millor organització només arribar, que si el llit aqui, l'armari allà però llavors hauré de tancar la porta per obrir l'armari, i la taula d'escritori miran cap a la finestra perquè aixi entra llum solar i estalviarem en llum... i el cas es que ens munten nosaltres mateixos l'organització, perquè serem nosaltres qui viurem allà. Es fan una barreja de sentiments, ; nervis perquè marxes, il·lucionada perquè es comença una nova vida, por perquè no saps el que t'espera, desconeguda perquè no coneixes a ningú i ningú et coneix a tu. Son tants sentiments que s'ajunten en pocs segons, que la menra d'explicar-les , no sé quina és. Em venen ganes de sortir al carrer i cridar: LLIURE. Que no ho estaré , la feina i els estudis son l'importancia d'ara endvant, tenir això és tenir un tresor que potser altres joves no valoren. Tirar endavant un cop " sola" sense ajuda de ningú, espavilar-te per un mateix, tenir cor de fer un pas tant gran, sent tant jove. La dita és certa: Dels errors , aprenem . Els nervis aumenten ...

El somni d'una nova vida

Una dia vaig pensar que el millor que podia fer era marxar de casa, fer la meva vida i passar pàgina. Els dies pasaven i jo encara tenia l'idea al cap, però sabia que mai es faria realitat. Després de rebre de mala manera, vaig remontar el meu somni i vaig tornar a somiar que aquell dia arribaria, que podria fer la meva vida i descobrir un nou lloc d'estancia per viure-hi, aíxi podria espavilar-me el més ràpid possible i aprofitat la vida de jove com déu mana. La meva vida formava part de Barcelona, allà tenia la major part de la meva vida muntada, i creia que el millor era fer un pas més, encara que fos molt jove, confiava en mi mateixa de que tot aniria bé. Un mati nómes despertar-me d'aquell somni fantàstic, vaig veure que podria fer d'aquell somni una realitat, i aqui estic , amb el cap ben alt, per passar pàgina un cop més i disfrutar de la vida Barcelonina com molts joves han fet. Desconectar de la meva terra per coneixen una de millor, desconectar de la gent per realitzar nous amics, esborrar nous amors per coneixen de millors, i espavilar-se una mateixa per començar a creixer com una persona adulta. No deixis de somiar si creus que ets capaç de fer del teu somni, una realitat. :)

Avui al  blog  i crec que amb massa temps lliure, aprofitaré per explicar-vos com fer una pissarra portàtil pels vostres fills, nebots o ...