Fer plans, una font de felicitat

Decidir el lloc, buscar mapes i guies, informar-se del entorn, i el transport, buscar allotjament, decidir una ruta, parlar amb persones que han estat abans allà ... Totes aquestes i moltes més són algunes de les qüestions que abordem quan preparem unes vacances. Un estudi realitzat per la Universitat de  Breda (Holanda), publicat a Applied Research in Quality of Life, ha descobert que fer plans per a les vacances, no importa si aquestes són llargues o curtes, pot ser més gratificant fins i tot que gaudir-les. Segons els responsables de la investigació, les dades obtingudes demostren que "la major part de la felicitat es deriva d'anticipar el viatge de vacances". Per aquest motiu, ens animen a repartir els dies de vacances que tenim disponibles cada any en diverses sortides per multiplicar elefecto beneficiós que ens proporciona planificar.

La cafeïna pot millorar la memòria

Un estudi de la Universitat Johns Hopkins (EUA ) , suggereix que la cafeïna , a més d'augmentar l'estat d'alerta de cervell , podria millorar la memòria . Els autors afirmen que la cafeïna té aquesta capacitat fins a 24 hores desprès d'haver estat ingerida .

Canvis subtils

En l'estudi , publicat al gener a Nature Neuroscience , van participar més de 100 persones que no solien consumir cafè , te ni refrescos de cola . Els investigadors els van demanar que observessin centenars d'imatges a la pantalla d'un ordinador : una sabata , una cadira , un aneguet de goma ... Cinc minuts desprès , a la meitat se'ls va donar 200 mg de cafeïna ia l'altra mitads , un placebo . 24 hores més tard , un cop el seu organisme l'havia eliminat , se'ls van mostrar més imatges i se'ls va demanar que les qualifiquessin com velles , noves o semblants a les vistes prèviament (per exemple , el mateix ànec vist des d'un angle una mica diferent ) . Les persones que havien pres cafeïna  van distingir millor les imatges semblants a les originals : les que havien pres el placebo eren més propenses a confondre .

Els investigadors afirmen que aquesta capacitat induïda per la cafeïna no es va produir quan es va donar als participants dosis més petites o quan la van prendre una hora abans de la prova . Segons Michael A. Yassa , investigador principal de l'estudi , això demostra que " la cafeïna reforçar el procés de consolidació cerebral , el procés de fer que aquests objectes fossin més permanents en la memòria .

Mil opcions per escriure

Tenim tendència a inspirar-nos a unes hores, i per molt que em pregunti el perquè, mai trobo una conclusió de perquè tenim una pluja d'idees en hores no gaire corrents, o almenys penso jo. Quines eines fem servir per inspirar-nos i deixar que les nostres idees flueixin sobre un full blanc? Tenim tendència en agafar un bolígraf , però qui no agafa un llapis i comença a dibuixar el que vol expressar ? Qui posa música per imaginar-se una situació i com l'enfontraria? L'enfrontaria sempre amb un somriure, depèn de l'hora. Ai no! Si sempre tinc un somriure! Sempre porto una llibreta, mai la mateixa, però mai porto un bolígraf, sempre vaig variant, bolígraf, retulador negre, de colors, llapis, pluma. Igual que la llibreta, petita , de quadres, gran amb fulls blancs, amb espirals, amb sense. També hi dibuixo, depèn el text clar. Ara sona la cançó de Pharrel William-Happy , em fascina aquesta cançó, el "happy" , m'identifico moltissim, es necessiten cançons perquè et pugui l'autoestima? Aqui en tens una! Sembla que hagin fet la cançó per animar més a la gent. Algún lloc en especial per escriure? tots! Bus, metro, tren, ferrocarils, biblioteca, menjador de casa, al parc, muntanya...Arriba un punt que escrius amb el cap del mal que et fa la mà d'escriure tant. Concursos d'escritura, m'els miro tantissimes vegades, però mai tinc el valor d'apuntar-m'hi. Hauré de fer un pas endavant. M'inspiro més també si escric en castellà, no per res especial, però s'em dóna millor, tinc més idees, més creativitat. Sempre mirar endavant, de fet mai he mirat enrrera, sempre acabo trobant la mateixa pedra, però ja no, Always smile! 

Llegir millor les connexions neuronals

Un estudi de la Universitat d'Emory (EUA), dirigit pel neurocientífic Gregory Berns, afirma que llegir un llibre que ens estimuli potencia la connectivitat del cervell, possiblement perquè al identificar-nos amb un personatge, el cervell sent com si ho encarés de veritat i genera certa activitat cerebral que es tradueix en un millora de les connexions neuronals. Un altre estudi de la Univesitat de Rush (EUA) afirma que la lectura agilitza la ment, afina la memòria i retarda els símptomes de l'envelliment. Això és possible per l'anomenada "plasticitat neuronal", la capacitat de les neurones d'experimentar canvis en les xarxes sinàptiques, reorganitzant i adaptant davant determinats estímuls.