Descúbrete sobre el papel

La escritura expresiva nos ayuda a cambiar el discurso de nuestra propia vida y superar las creencias que nos limitan.

Nos heos acostumbrado a narrar nuestra vida de una manera determinada, explícandonos nuestros miedos o limitaciones de modo que todo adquieren un sentido. Así, podemos justificar que no estudiamos un idioma o no hacemos ejercicio porque nuestros hijos, nuestra pareja , la falta de dinero o de tiempo nos lo impide.

Reescribir tu historia. Un estudio de la Universidad de Duke (EE.UU.), publicado en el Journal of Personality and Social Pyschology, sugiere que la escritura expresiva podría ayudarnos a salir de esa narrativa y dar un nuevo punto de vista que favoreciera el crecimiento personal.

Propone poner por escrito la " historia oficial " y luego, tras conectar con nuestra propia conciencia, volver a escribir las verdaderas razones que nos impiden llevar adelante nuestro proyecto.

Destapa tus miedos. Si te atreves a editar tu " historia oficial " , quizá descubras que no son tus padres, tus hijos o la falta de dinero lo que te impiede llevar a cabo tus sueños, sino tu miedo a no conseguirlo , la inseguridad en tus capacidades o la angustia que siente ante el desafio. Al sincerarte contigo misma a través de la escritura, expresando esos miedos limitaciones , podrás empezar a andar el camino hacia tus proyectos con renovada fuerza.

Me caso, no me caso... L'originalitat s'ho val!

Sigui per qui sigui, sempre està bé ser una mica original per una despedida de soltera. Aqui en teniu el resultat final! Us explicaré el procediment. És molt fàcil!

Material

- Flors de feltre

- Pistils de la flor ( la part del mig)

- Fermall amb caputxó

- Fils de cosir o de tapís.

- Pistola de silicona.

- Cotó o boata.

PAS 1

Enganxem la flor amb el fernall amb una mica de silicona, per tal de poder cosir be la resta del procediment.

 PAS 2 

Un cop tenim el pistils de la flor, podem començar a escriure el que volguem, com l'exemple que us poso , " no me caso" . Ho podem fer amb fil de cosir o amb fil de tapis, depèn de la cantitat de lletres  que volguem escriure, podrem fer-ho amb un fil o un altre. 

PAS 3 

Un cop hem cosit la flor amb el pistil, ho cosim amb fil vermell que ressalta amb el groc del pistil.

Podem afegir-hi uns pètals de color verd, que queda la mar de xulo i original, d'aquesta manera no es veu una flor molt sosa. Enganxarem els pètals amb silicona i una mica inclinats caps als costats.

 PAS 4 

Aqui tenim el resultat d'aquestes flors, amb la frase que volguem i col·locats amb bossetes de plàstics. Depèn de si són molt grans o no, posar una cantitat de flors a la bossa, per tal de que s'aplastin entre elles.

SALUT I FLORS 

Les primeres hores del dia

Veure com entra el sol per la finestra mentre et despertes. La mandra és la reina del dia quan tens son, li consultes al coixí si es necessari llevar-se, fer-se una dutxa, no ho sé. Amunt i prou. 

El terra està fred, no porto mitjons.. merda, ara pillaré una galipàndria de cal Déu. El metge segur que m'espera.

Com costa obrir els ulls a primera hora del matí, recent llevada, en ple hivern, amb aquell fred que fa quan surts del llit, et quedaries a dins però no pot ser i en ple estiu , amb aquella calor, les picades de mosquits, l'hora bona és quan entra una frescor que t'has de tapar amb el llençol. Que bé si està quan s'està bé! 

Un esmorzar m'espera a la cuina, a les 5:15h. Uff , aquestes hores poca gana tinc doncs. Obrir la nevera amb els ulls tancats i no veure res que entri aquelles hores del mati,només vull tornar al llit, que és on realment s'està bé, no patint fred observant la nevera i a veure què puc esmorzar.

Llet , galetes, fruita,.. tinc son.. El pijama em demana descansar 5 minuts més, que poden convertir-se en 1 hores mes, que és l'hora perduda que podries haver fet moltes coses, però que no has fet per tenir el sant desig de dormir mes.

Rentar-se la cara, aigua freda o calenta? La calenta em fa venir més son, la freda m'espavila com el fred del carrer, optaré per la freda. Encara no he decidit què esmorzar. Vaig a canviar-me. 

Dilema numero 2. Què em poso? Això no ,hòstia, això s'havia de rentar, era el dia ideal per posar-mos però porto unes medalles que millor no ensenyar-les. Pantalons, va aquests, segurament després farà calor, però no em portaré dos, el bolso es gran però no tant per començar a guardar la roba. Optaré per una samarreta bàsica, les vambes, ( penso) aquestes queden bé amb els pantalons.

Esmorzar decidit, m'he vestit. ( penso)

Cabell recollit, cua alta, cua baixa, cabell suelto,... Dilema numero 3.

Molts dilemes a primeres hores del dia, però ,realment, perquè no pensem en el motiu que ens llevem realment? Per nosaltres o per altres persones que ens necessiten? 

QUIEN  MADRUGA , A DIOS LE AYUDA