Podràs donar la teva opinió, però no canviar el meu camí

Sovint o potser en les colles, escoltes, o els llocs de treball, entre la gent opina de diferents temes, però no saps mai si va de bones aquesta opinió o va amb segones. Amb els nens de les escoles ho veiem, si entre ells comparteixen les joguines però va de bones o de dolentes? Perquè potser després vindrà un altre nen i li farà mal perquè li ha pres algo.

Depèn del tema mai saps si la gent vol el millor per tu o perquè com diu la dita és " l'enveja és molt dolenta", però tampoc ho sabràs , de fet , crec que mai es sap qui et diu " tot " , el què realment pensem de les altres persones, ni de nosaltres mateixos. Coneixen's a nosaltres és molt difícil, però coneixer la resta, encara mes. Mai acabaràs de coneixer una persona. 

Quan ens diuen algu que no agrada, potser és perquè les altres persones no tenen el què tens tu i intenten fer-te creure una cosa que no és correcte, però un cop dit, costa molt borrar-ho de la ment.

S'intenta canviar el camí perquè he sentit això". Perquè hem de canviar  de camí perquè als altres no els agrada? Per diversitat? Per què creieu vosaltres?

Perquè marca tant un comentari ? què fa que estiguem pendent del què diran els altres?

Un camí sense obstacles no existeix, tot i que a vegades no és la vida que et posa els obstacles pel teu camí, són els altres els que et posen els obstacles perquè no aconsegueixis el què vols.
El camí mai serà recte, tindràs curves difícils de recorrer alts i baixes amb un desnivell que ningú s'ho imagina, perquè una persona ha de ser forta per la roca que vulgui lluitar contra ell, només pel simple fet de que el teu camí sigui més difícil que els altres. 

No deixis que aquests altres intervinguin en el teu camí. Opina però no em facis canviar de direcció només perquè la senyal no t'agrada.

Canvi i evolució.

Avui al  blog  i crec que amb massa temps lliure, aprofitaré per explicar-vos com fer una pissarra portàtil pels vostres fills, nebots o ...