dijous, de juliol 27, 2017

Les paraules més fàcils són les més dificils


Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir? 

Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et vol dir algo i no sap com dir-t'ho , però que saps que allà passa algo, però començes a suspitar. Jo moltes i la veritat encara em pregunto perquè és tant difícil dir les coses.

Quan et diuen el què pensen , Déu m'agafi confessada, o millor seu i que tu expliquin. Tothom és com és, perquè les paraules s'han de cuidar , o potser la persona en què li anem a dir. No tothom s'ho agafa de la mateixa manera  o bé t'ho diuen amb delicadessa per no fer-te mal o t'ho diuen tal qual i t'acaben fent més mal. Allà tu , prent-ho com vulguis però opto per la primera opció, tot depènt de la manera que t'ho diguin , tu també dir-ho de males maneres. 

" Si las miradas hablaran " , jo hauria entès que en alguns llocs o situacións , faig nosa, i no és per riure , perquè qui no s'ha senit aixi? Les mirades també diuen coses maques o almenys creia jo.

" Dónde las dan, las toman " i així fins que tens el cap com un diccionari, ple de lletres, paraules , frases i al final t'acaba explotant i el preguntes : - Què faig aquí? - On puc anar perquè em trobin a faltar?

Quan les paraules que vols dir es converteixen en frases que no saps com dir-les o com explicar-les perquè l'altre s'ho agafi bé o minimament correcte o almenys s'ho prengui d'una manera positivia per ella encara que fagi mal.
Tot pot ser que sigui un bé per tu com un per l'altre , o simplement per tu , perquè siguis feliç amb el que tens. La gent que ho té tot o gairebé tot, encara volen més o ho volen completar el que els hi falta d'una manera o altre. 

Sembla tant fàcil dir les coses i alhora de la veritat és el més dificil de dir. Sort amb un somriure sempre s'arregla tot , perdó.. amb un autosomriure i la música a tot volum. 

Si la felicitat depengués de mi, viure als núvols sempre , però no és així. 

Paraules i somriures.

diumenge, de juliol 23, 2017

Dissenya la vida que estimes

De vegades no és que estiguis tan lluny d'una vida viscuda amb plenitud. A vegades el que passa és que necessites reenfocar alguns petits detalls, donar-li valor a coses que semblava que no ho tenien o simplement irar les coses des d'un lloc diferent.
Imatge relacionadaDesitjo que aquestes 9 claus et col·loquin més a prop de la vida que vols viure.


1. Utilitza bé el temps


Sol dir-se que l'urgent no deixa temps per l'important. És molt cert. I molt perillós tambíen. Si ens tapem de compromisos, aviat la nostra vida s'assimilarà a la d'un expert en explosius, corrent sempre per desactivar una bomba després d'una altra. Si volem fer les coses que ens agraden, el primer pas és tenir temps per a elles. Per això és necessari fer-ho deliberadament, anotar-ho en les nostres agendes i donar-li a aquestes activitats com a mínim el mateix estatut que a les nostres obligacions. No deixar-les per "quan sobre una mica de temps".


2. Aprendre coses noves

Un professor meu solia dir que, quan un terapeuta s'avorria amb un pacient, era hora de posar-se a estudiar: "Si t'avorreixes és perquè veus sempre el mateix, i si veus sempre el mateix és perquè saps poc". Crec que aquest diagnòstic es pot aplicar molt bé a la vida en general. Aprendre és una manera de que el món s'enriqueixi. Quan més saps, com més coneixes, més detalls saps i matisos pots apreciar. La vida es torna llavors cada vegada més interessant. El món en què vivim ens brinda la tasca d'aprendre amb facilitats en un altre temps inimaginables. El tens al teu abast.


3. Cuidar el nostre cos

Gaudir de bona salut és indispensable si volem portar una vida satisfactòria i rica. Des de portar una dieta saludable fins a fer exercici amb freqüència, passant per alguns altres petits hàbits, la cura del cos és fonamental. Tant perquè quan perdem la salut no podem fer altra cosa que ocupem d'això com perquè, quan estem saludables, el nostre camp d'acció s'amplia considerablement. No tenir cura del nostre cos va, insidiosament i en ocasions, sense que ens adonem massa compte, restrigiendo les nostres possibilitats.


4. Abandonar totes les queixes

La queixa és un dels pitjors enemics de la vida plena, diu a un temps "això no m'agrada" i "no hi ha res a fer al respecte". Està clar que és una recepta per a passar-ho malament. Així que cal esforçar-(un esforç enorme, la veritat sigui dita) per abandonar la queixa, sortir-nos d'ella rebatent qualsevol dels dos postulats que vaig dir que la componen. Puc canviar el primer acceptant el que és en lloc de rebuig o puc canviar el segon focalitzant en el que sí puc fer i encarant aquestes accions concretes.


5. Estar ben ocupats

Una de les coses que he comprovat una vegada i una veu en la meva consulta és que la inactivitat és profundament deletèria. Sovint, he escoltat persones dir "Estic esgotat"! Però no sé de què, si no estic fent res ... "." Justament d'això ", sempre responc . Fer res és esgotador. Quan, per alguna raó, el que volem fer està impedit (com, per exemple, tenir un ocupació) és important no quedar-se a l'espera d'ells sinó buscar alguna manera de treballar per millorar les oportunitats perquè passi (com podria ser formar-se en alguna àrea) o exercir una altra tasca mentrestant (com podria ser pintar la casa).


6. Buscar el nostre cercle

Segons els estudis més seriosos que s'han fet sobre el tema de la felicitat, una de les característiques que diferencia les persones que s'identifiquen com feliços respecte de les que diuen no ser-ho és un cercle social ric. Per això és important posar èmfasi en envoltar-se d'aquells amb els quals es pot compartir. Al practica, per a ells, no gaudeixen ja d'aquest cercle i que han armar-lo, la manera de fer-ho sol ser misteriós. Els espais grupals poden ser una bona forma d'iniciar llaços amb altres que comparteixen almenys un punt d'interès amb nosaltres.


7. Confiar en el camí

Semblaria que viure la vida que ens agrada equivalgués a saltar d'un plaer a un altre sense pensar en el després. No crec que aquest enfocament funcioni, almenys no per molt temps. Si sempre triem les satisfaccions immediates, la majoria de les vegades ens quedarem amb satisfaccions efímeres i d'estar per casa. És el cas de les addiccions - a les substàncies o les activitats -: donen un plaer instantani (o gairebé) però efímer i banal. Aprendre a postegar la satisfacció del camí permet arribar a majors gratificacions i més duradores.


8.Abrirno a avaluar de nou

Una troballa habitual en la gran majoria de les investigacions que s'han fet sobre la felicitat és que no som tan bons com creiem a l'hora de predir què ens farà feliços i què no. Ens omplim d'ansietat i temor davant de la persectiva de certes situacions davant les quals després resulta que ens adaptem bastant bé, així mateix, treballem i ens esforcem per qüestions que, un cop alcancazadas, no ens brinden majors satisfaccions. Per això, necessitem estar sempre disposats a reavaluar les nostres creences respecte del que ens agrada o no, o del que ens fa realment més feliços o no: descobrir i sorprendre'ns amb això.


9. Cercar nostre FLOW

El flow (fluir) es refereix a aquelles activitats que ens apassionen i, quan ens submergim, perdem la noció del temps; podem passar hores abstrets i oblidem el món que ens envolta. Però compte amb la idea que es tracta de trobar la nostra "passió", com si hi hagués una sola i fos una cosa que està amagat vagi a saber en sant de què recòndit racó dels nostres ser ...
Això fa que si no es troba la passió, ens sentim desemparats. Per contra, el flow es centra alrededos d'una activitat, pot alimentar-se en la mesura que un es dedica més a fer-ho.  

dijous, de juny 15, 2017

Jo vull ser...

De gran vull ser ...

Quantes vegades ens feiem aquesta pregunta? o ens ho preguntaven ens els nostres temps...

Quan no sabem el nostre camí , trobem o endavinem allò que potse ens pot agradar, inclús un camí desconegut que potse també ens agradarà, però si no ho provem, no ho sabrem. Allà és quan comença la pluja de preguntes : i si no puc? i si m' he equivocat de camí i no és el correcte? Sempre posem o ens fem la pregunta amb un " i si ? "

Quan creus que ets bona per un ofici, hobbie, inclús en una il·lució també , t'hi llençes de cap, no saps què et trobaràs però per provar, a veure què tal, això passa mentre la vida passa , és aquell tren carregat d'oportunitats , que quan s'obra la porta , tu ets qui decideixes si pujar o no , però potse les circumstàncies o el moment no és l'adeqüat , i decideixes acabar el que estar fent i posposar l'oportonitat que volies , inclús desitgem si aquella oportunitat pot passar dues vegades , però no el mateix tren.

Un cop aconsegueixes el què has volgut , l'eufòria es inmensa, et fots la millor farra que t'has fotut mai, ho dónes tot, et pares i dius " ho he aconseguit , he pogut apartar les pedres del meu camí , les he saltar, tots els obstàcles han sigut vençuts i he pogut arribar fins al final.

De veritat, aquests moments valen imperis, molts imperis, perquè has confiat en tu mateix i has tirat endavant amb tota la càrrega. 

A vegades tenim molta por a un càrrec que ens han ofert, quan no sabem de què va aquell càrrec, posem la por per davant de tot, som uns cagadubtes en tota regla " però no podré fer-ho" , " no estic a l'alçada " i si ho faig malament?". Ens posem les pedres al camí nosaltres mateixos, avans de fer aquell càrrec, i qui diu càrrec, l'amor també és un càrrec important però avui no toca aquest tema.

Van passant els anys i vas obtenint nous coneixements, noves experiències , noves expectatives, i mires enrere i dius ; - Quins collons , he aconseguit tot el què m'he propusat i mira on sóc, sóc un vull ser " 

Tothom té l'oportunitat de ser i tenir allò que desitgem, però potse les cirscumstàncies no són les correctes . 
Si no intentes el que vols ser, mai sabràs si realment el teu camí és el correcte.

Qui no arrisca no pisca!

 Jo vull ser... gran com tu! 

Salut i oportunitats

dimecres, de maig 31, 2017

Aquí empieza todo ( Jennifer Niven)

Resultat d'imatges de aqui empiezo todoTodo el mundo cree conocer a Libby, aunque nadie se ha parado a pensar cómo es ella realmente, más allá de su aspecto y de su peso. También todo creen conocer a Jack, ese muchacho encantador que oculta un profundo secreto. Cuando una cruel jugarreta los enfrenta, los dos van a descubrir que cuanto más tiempo pasan juntos, menos solos se sienten. Son dos adolescentes rotos; de corazón a corazón, porque lo único que importa es querer y que te quieran por lo que realmente eres.

Una historia de amor diferente, rompedora , intensa y muy emotiva.


Un libro 10! Y os cuento el porque. Quien solo se ha enamorado solo el aspecto físico? Todos! 
En este libro se ve el amor pero sin el aspecto físico puesto como primera opción, sino como segunda, primero se conoce el interior,  hasta que no se piensa en el exterior , porque al fin y al cabo, con 80 años no podrás arreglar tu cuerpo si se te cae todo. 

Es seguramente una historia real, sobretodo si seguramente ha pasado en institutos. Es un libro para adolescentes, pero también para adultos y pensar que antes no había tanta malicia como ahora existe en la educación. 

Leerlo, totalmente recomendable, porque en el amor , el santo físico no existe , ya que si te pillas a una cachas, no habrá chicha. 

Salud i amor :)

dimarts, d’abril 11, 2017

Un cafè per inspirar-se

-Mmm.. Quina aroma més bona! M'encanta!
-Allà hi ha una mica de sol i una mica d'ombra, però , quina caferia hi ha que sigui de les mes bones de Barcelona?
( trec el movil i miro l'App de Time Out Barcelona i miro l'apartat de " cafeteries o bars ".
- Aquest fa bona pinta, però caram, què lluny , si sóc al Port ara! Renoi! A la Pròxima no fallo!

Quin objecte us bé a cap per inspirar-vos? No val dir un llapis, un full en blanc, no. Sortit a la terrassa , balcó, i veure la gent o el silenci .Quina idea us bé al cap per escriure o comentar?

Jo, el meu objecte principal és un cafè, sigui pendreme'l a casa , anar en una cafereria i sentar-me
. És una barreja, cafè i gent, a partir d'aqui , hi ha una pluja d'idees sobre temes o coses que veig i que son interesants.

La música, una cafè, la gent, però quin tipus de música us inspira? No sóc músic però per escriure segons quin tema, escolto " relax de piano ". Les llistes del spotify les tinc gravades al cap.
Desde fa anys que m'agrada posar-me a pendre un cafè al solet en una plaça , abans ho feia a Barcelona. No em calia la música, només observava ,escoltava alguna conversa o tema interesant o tmbé veure algú interesant que m'inspiri per escriure.

I a vosaltres , què necesiteu per inspirar-vos? 

Salut i Coffe..¡


El día que el cielo se caiga ( Megan Maxwell)

Alba y Nacho se co17820055_10212057931310997_1233854164_onocen desde que eran niños. La conexión entre ellos es muy especial y aumenta con el paso de los años, hasta que ella se casa y, obligada por su marido, se distancia de él. 
Nacho se marcha a Londres . Allí encontrará al amor de su vida, a quien luego perderá a causa de una desconocida enfermedad. Alba, que no sabe lo mal que lo está pasando su amigo, acude a él tras su fracaso matrimonial. Su reencuentro crea una unión irrompible, pero al cabo de poco tiempo ella descubre que Nacho también está enfermo.

En su afán por ayudarlo a luchar contra lo que parece inevitable, Alba conocerá a Víctor. Y lo que en un principio no son más que encuentros fortuitos, se acaba convirtiendo en un amor incondicional que le permitirá superar sus miedos e inseguridades. 
Esta novela hará que te cuestiones varias cosas: ¿por qué el destino es capaz de hacernos encontrar a nuestra media naranja en el peor momento de nuestra vida? ¿Por qué siempre decimos que se mueren los buenos y los malos
se quedan aquí para fastidiarnos?
Realmente es un libro para llorar con ganas. No es un libro cualquiera, de verdad. Lloré lo que no está escrito. Es muy fácil que gusté la historia , aunque no es una historia muy agradable. A veces son mas familia los amigos de toda la vida que la propia familia. Son les que están a tu lado la ” familia de amigos” que realmente te quiere y te apoya y no te abandona en momentos o problemas como estos. Me gustaría ser Alba para demostrar que soy como ella, me gustaría ser Víctor para identificarme de como lucho para hacer feliz a una persona y no abandonar por lo que lucho. Por suerte no he tenido un caso como este en mi vida pero agradable no debe ser. Seguramente en el mundo hay personas así de solidarias, enamoradizas y luchadoras por conseguir sus sueños o cumplir objetivos antes de que sea demasiado tarde, como Nacho y Alba.
Libro 10! RECOMEDADISIIIIMOSSSS!!!!
Letras y SALUD ( nunca mejor dicho )

Detalls sense motius

A vegades busquem o necesitem un motiu per tal de fer un regal? Pequè?
Si , pregunto el perquè necesitem un motiu per regalar un detall a una persona que ens estimem o ens apreciem. No calen motius, almenys per mi per regalar algo. Amb un somriure no en tinc prou en regalar-ne, perquè sempre en porto un, un somriure per cada persona que em trobi.
Però jo parlo dels detalls materials , els que no t’esperes , els que flipes , i penses : ” i això? No és el meu aniversari avui.” o ” osti, estic flipant” o també ” bua, que gran que ets, no m’ho esperava per res” . Quants de vosaltres feu detalls sense motius?
Un altre motiu és quan dónes tant a canvi de res, tu vas fent, vas cap aqui cap allà però els altres per tu no farien ni 50 metres. Excuses? No ho sé, possiblement, o no , potser realment si que no poden fer ni 50 metres o 32 kilometres. La frases aquella de ” por interes, te quiero Andrés”, per mi la clava. És necesita un motiu per veure una persona? Ha d’estar malalta per anar-la a veure? I no seria una detallàs anar-la a veure de manera inesperada , que ella no sàpiga res? No és necesita cap motiu per un regal o detall. Us explicaré els meus petits detalls. 17690917_10211990051614047_1080495901_n
Tinc tendència en portar esmorzar a alguna amiga que treballi en alguna botiga , no perquè m’ho demani, simplement el fet d’esmorzar juntes , es un detall per passar una bona estona o uns minuts de xerrare. Un altre detall del que ha sigut molt important per mi, és el de la foto.
Tinc una frases amb una amiga, casi germana, intima, em coneix de cap a peus . Sempre ens ha fet fortes la frase ” Todo irá bien” però el gran detall dedicat a aquesta persona és que la porto tatuada. Al dia de demà cap de les dues sap el seu camí o destinació. Què millor que portar-la a la sang per recordar-la sempre que sigui necessari?
I què en penseu, això és un detall sense motiu o no?
Més sorpreses positives inesperades, ens fan mes feliç del què nosaltres ens pensem.

Les paraules més fàcils són les més dificils

Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir?  Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et...