Llibres en paper o llibres electrònics?

Tots sabem que la tecnologia ha fet molt de mal, però també ha solucionat alguns certs temes. Tot evoluciona, però es positiu que oblidem els llibres en paper?
Sóc partidària de que m'encanta els llibres en paper, però , a quin preu ens fan pagar un llibre? Sigui petit, gran, el preu és massa. Els llibres electrònics en canvi , serà més barat comprar-lo, però , cal està enganxat a una pantalla tota l'estona? 
La tecnologia fa cansar la vista, inclús de tanta pantalla els ulls es tanquen. La meva opinió és que els llibres de paper han d'existir, sigui dins o fora del nivell educatiu. Només amb 3 anys ja saben fer funcionar una  " tablet" , un ordinador , inclús un mòbil. 

Perquè em trobo tanta gent pel carrer o transports públics amb llibres electrònics?

El paper es matar la naturalesa dels arbres com aquell qui diu, amb els llibres electrònics gastes més electricitat en cargar-l'ho. 

Abans , pujaves al tren i havies de fer callar a la gent perquè parlava o cridava moltissim. La relació de les persones no hi és, i si la tenen la tenen a través de pantalles. On és la comunicació verbal? Perquè no es parla als transports públics? El 90% de les persones mira el mòbil tot el seu trajecte, el 5% potser parla amb la persona que va acompanyada i 5% potser està dormint.

És dolent que tinguem tant poc temps dedicats als nostres només per una pantalla. Els mes petits saben abans què és un mòbil abans que un llibre.

Sóc fan del paper, l'olor que desprèn quan en compres un de nou, quan el cuides perquè no s'arruguin les pàgines, inclús algúns forren els llibres perquè estiguin més protegits.

Recomano un video relacionat amb els llibres electrònics o els llibres de paper.

I vosaltres, de què sou més, paper o electrònics? 

Zac i Mia

Tots diuen que els llibres d'amor no molen perquè sempre és el mateix, però , t'has llegit aquest? 

D'amor, amistat, familia.. Entren molts espectes , sobretot el de companyia.

Quanta fen en situacions com aquestes , els ha passat el mateix que al Zac i la Mia? 10? 100? 1.000?

No ho sabem, però un hospital es una aventura diariament, llevar-se i començar un dia nou, és com llegir un llibre cada dia i no saber quina història hi trobaràs. El Zac i la Mia, es converteixen com Zipi i Zape. Recordes el que es deia de petit a l'escola? Quien se pelea , se desea! 

Doncs al Zac i la Mia els passa el mateix, però a l'hospital, on els espera mil sorpreses amb sentiments pels mig i una lluita que han de seguir per separat. Quan deixes de lluitar i vols tirar la tovallola, sempre hi ha algú qui no te la deixa deixar i abandonar. 

La companyia fa més dels que ens pensem, sobretot en moments dificils...

Molt recomanat aquest llibre! 

Pincho.J

 

On anem?

A Pincho. J. 

I quins pinxos! Mare de Déu, crec que amb 7 pinxos, menjes i et quedes ple! 

Sóc la que li agrada descobrir llocs nous de Barcelona, i això que estan vivint allà, no sabia que existia aquest lloc tant fantàstic! 

Hi ha molts llocs de tapes, però que siguin tapes de veritat, a part de les que posen a Granada, faré l'exepció. 

Els diumenges sense destí, sense rumb on anar a dinar? Pim pam, nos vamos a Pincho.J. Perdó?

On ? Carrer Blai!

La ostia! Allò són pinxos i l'ho demés son tonteries! Enserio, que tapas! De pinchos,( mola eh), de truita de patates, la bomba( tremenda i picante) amb un pa amb tomàquet i dios! Ja he acabat de dinar! I la cervesita que no falte! 

Feu-li una visita val, molt la pena!!! 

Salut i Pincho.J. 

Perquè diuen que l'ho bo s'acaba..i quanta raó..

Esperem tants dies per disfrutar de la més tìpica, i en qüestió d'hores, s'acaba la Festa Major.El dia més esperat , 29 d'Agost, que és a les 12h, però a les 9h , els balladors ja están preparats i ben macos, i sobretot nerviosos. La traca, que normalment és forta, pell de gallina, llàgrimes que salten , nervis presents, i un cop acabada, un aplaudiment i abraçades als coneguts i companys.

Sóc de les que s'apunta a un bombardeo, on hi ha alegria, estic jo. Aquesta any he participat dincs la comisió de seguiment. Faltava el Ball de Gitanes i Falcons per cobrir. El primer pensament va ser: em rallarà un munt la cançoneta...etc etc.! 

Comisió de Seguiment de la més tipica, una festa major completa

Ball de Gitanes de Vilafranca del Penedès, processó del 31 d'Agost

Oju quin festival ! No canviu aquest ball per res! I Falcons , anar pujant , aixó d'aixecar gent i que m'aixequin a mi no és l'ho meu.Jo millor a peu pla, i alguns saltironets, i molts crits.

Dia 30, no tenia peus quasi, i si els tenia, estaven destrossats, posant els peus en remull, aigua freda i relax , que relax no tens mai per festa major, allà hi ha festa i més festa.

Trda del 30, Vilafranca es queda petita, nosé d'on culleres sortia tanta gent, però la rambla al concert de Xeic i Txarango, es va quedar petita. Reclamo una rambla més gran. Tallant la carretera Tarragona, que arribava la gent fins al monument. Un xou.

Versots del 31, un premi pels diable, em tret el barret amb el teatrillo imitant a " Els miserables " amb la lletra de la cançó feta per ells. Cada any es superen més. Critiques i més critiques, aquest any s'ha quedat curts.

Inicia dels versots dels Diables de Vilafranca , a la plaça de l'Ajuntament 

Processó de 31 . Els balladors s'intercanvien els papers. Gitanes són panderos, els bastoners son panderos i panderos son gitanes. Descoordinats tots! Però un puntazo això d'intercanviar-se els papers per uns minuts.

Ball de foc, més que ball un ball, un sentiment de la qual disfrutes saltant, vivint com a sardiners dincs un carrrer i fent fotos amb el mobil de cada moment per recordar.Les pintes que va la gent son inrreconeixibles.

Cortina de Foc a l'Ajuntament

Dos de les forques noves d'incorporació de l'any passat.

Gitanilles, aixo si que son gitanes! També van fent " olas" amb el public, aburrits no están! Un plaer estar amb vosaltres com a seguiments, gent fantastica i molt energia. 

M'han dit que queda menys d'1 any per la Festa Major 2015. Per quan els administradors nous?

No m'ho crec! Ja la tenim aqui!

-Quin dia som?

-28 d'Agost.

- Ja ?

- M'ha passat l'any volant esperan-la massa ràpid.

Tots els vilafranquins, o gairebé la majoria, esperem la Festa Major , sobretot els mes menuts. La sensació de tremolor del terra quan sona la tronada, es el moment que surten les llàgrimes d'emoció, esforç, dedicadesa, i mil sensacions més. Vas passejant per la vila, i veure petits marrecs vestits amb la capa dels diables, intentat fer una imitació dels versos. 

Que si, que volem la Festa Major amb mil ganes, però es que no volem que marxi perquè llavors, s'acaba l'estiu molt , i tots recordem les poquetes ganes de tornar a la rutina .Festa Major és anar sense horaris, nomes amb el programa a la mà i disfrutar de la més tìpica, durant els 5 dies, encara que l'últim ja costa més de llevar-se.

La Festa Major és passar una calor enorme el dia 30 d'Agost, veienet durant hores i hores la diada castellera. Això si que no falti el barret, les ulleres de sol i la birra a la mà. 

És estar fins la matinada als concerts, o amb els amics, fins que sortir el sol. És anar a dormir quans els pares es s'estan llevant. Ni esmorzar ni res, un llit m'està bé. 

És estar tapada fins al coll esperant que els bombers mullint als valents que es poden sota el foc. I a més a mes, passar calor clar. Després apareixent les cremades.  

LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS ÉS LA MÉS TIPICA DE CATALUNYA.

MOLT BONA FESTA MAJOR 2014

BOOKS&CAFÈ : BABÈLIA

Sóc al Babèlia, una cafeteria i biblioteca a la vegada. És de Barcelona i està al carrer Villaroel, parada de metro Urgell. Consisteix en una cafeteria , on tenen llibres i pots demanar llibres per llegir. Els llibres es poden llogar, per segons el color. Blau, verd, groc i vermell. Entren persones amb el llibre a la mà, persones amb el portàtil , i gent amb llibretes per començar a escriure ( jo). Només al portal hi ha ofertes per pendre, com totes les cafeteries, ara per ara, la major , ofertes al cantó. Jo amb un cafè amb llet i dues torrades, em concentro , encara que llegir no gaire, de xivarri n'hi ha. Cafeteria original, sobretot amb sucre, la presentació de les torrades i la melmelada.

A les parets hi tenen fotografies professionals de nens del Senegal, fotografies espectaculars. Hi ha llibres infantils , de ficció, en català, castellà , guions de cinema i temes interesants. De fons s'ha sent música relaxant , o això sembla. Val la pena visitar cafeteries aixi, un matí relaxant, ment oberta i a començar un dia millor. 

Salut i Cafè :) 

Aprendre a riure d'un mateix

Acceptar amb humor les parts que menys ens agraden de nosaltres mateix pot ser la millor recepta per sentir-nos complets i ser feliços.

El riure és terapèutica. Segons el budisme, quan riem som feliços perquè no pensem. Mentre riem ens desconnectem de les preocupacions, del passat, del futur, del nostre jo. I al mateix temps, el riure és potser la forma més directa de connectar, de seguida, amb un interlecutor. Sense passar per la ment, sense empatitzar necessàriament amb la seva personalitat o amb els seus problemes.

 

Tot d'una, un riure respontánea, sincera, i es produeix el miracle: la connexió amb el tre és automàtica. Per aquest motiu, els polítics nord-americans solen començar els seus parlaments amb una anècdota, amb una picada d'ullet, amb un acudit. En definitiva, amb sentit de l'humor. No es pot dir el mateix dels polítics d'altres països, tan solemne. Una cosa semblant passa amb molts religiosos: l'humor ause dels seus rituals.

I si "l'altre" fóssim nosaltres? I si ens permetéssim riure'ns de nosaltres mateixos més sovint? Sens dubte, seria un exercici sa. Fins i tot una espècies de dissociació: veure'ns com si fóssim altres amb tendresa, afecte i sentit de l'humor. Va escriure el filòsof Alan Watts que una gran part del que s'anomena humor és "simplement malícia", per exemple, quan ens riem costa d'altres persones i assenyalem els seus incongruències. "Aquest tipus d'humor no té visió, perquè no percep que nosaltres mateixos tenim el mateix tip de contradiccions." O sigui, que ens podríem aplicar-o receptar - un humor simiar. Al cap ia la fi segons Watts, part de la tasca del psicoterapeuta és fer que la persona reconegui i admeti aspectes dels que renega.

 

No obstant això, durant anys volem mantenir la ment lluny dels aspectes dels quals reneguem, lluitem perquè no surtin a la llum. "Llavors, és clar, enfrontem i hem d'acudir al psicòleg o al psiquiatre. Seva principal tasca consisteix a fer que reconeguem, acceptem i siguem responsables d'aquests estranys molestos aspectes de nosaltres mateixos, va dir" Watts en una de les conferències.

No val la pena sentir-nos culpables, per exemple, dels nostres "defectes". Al contrari, un bon exercici seria reconèixer-no necessàriament com defectes i riure d'ells. Riure'ns de nosaltres, per exemple, fent el ridícul. Una de les marques de la persona integrada i completa és que té humor i respecte per eixa partida de si mateixa que altres amaguen o neguen.

L'humor és el reconeixement d'una certa incongruència en les coses i en nosaltres mismos.D'acord. Però quin és el problema? Hi ha algun problema a ser incongruents? Com va dir el poeta italià Cesare Pavese, no som "la caixa tancada" que aparentem ser en públic. Riure ens humanitza, als nostres ulls i als dels altres. El escrits català Josep Pla afirmava que no hi ha res com mostrar algun "defecte", res com riure d'ell, per ser acceptats pel nostre entorn. En el fons ens allunyem de persones granítiques, aparentment perfectes.

 

Festa Major de Vilafranca del Penedès , la més típica.

Aquella Festa Major que cada any és inolvidable. Festa Major de Vilafranca del Penedès, no s'explica en paraula, s'explica en fets, els balls, el foc, els sopars a la terrassa, els dinars en familia, els concerts de cada dia, les actuacións nocturnes al carrer. Son tantes les emocions que s'adjunten en 5 dies intens de felicitat i diversitat, que amb paraules no en tindriem prou. Les llàgrimes del dia 29 a les 12h del mitgdia i veure la màgnifica entrada de Sant Fèlix, el patiments del dia 30 a la plaça més castellera, els riures dels versots dels diables a la plaça de l'Ajuntament, les espurnes escampades al cap del dia 1 de setembre a les 22h, i la despedida del dia 2. Realment, no és una Festa Major qualsevol, és especial, indispensable, alegre, amb energía, amb diversitat, musical. La gent que no veus en tot l'any , té la trobes tantes vegades com sigui en 5 dies intensius. Pasar més hores fora de casa que dintre,, disfrutar dels balls de la Festa Major , tapar-se les orelles en sentir els trabucs del Ball d'en Serrallonga, saludar als nans quan et pasen per davant i no s'haver qui és la persona que està a sota, veure com els panderos reventen aquell pandero vell despres de tants anys, seguir la trena del ball de Gitanes, tocar la cua del cavall de cotonines, veure com gira les faldilles de les panderetes, escoltar els cascabells del pastorets i també veure com es trenquen els pals pintants de colors vermell , verd i groc, amagar-se darrera la gent de les espurnes dels coets del drac, apartar-te de la cua de l'àgila quan gira, contar les persones que formen la piràmide dels Falcons i aplaudir quan els castells de Vilafranca fan un castell com déu mana!.

VISCA LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA, VISCA LA MÉS TÍPICA.

 

(Fotografies de l'any 2012)

 

 

 

 

 

 

L'Aina i les seves joies

 

Coneixeu l'Aina Joies?

Ella és gemmologa i joiera , i és de Barcelona. Dissenya tot tipus de joies, encàrrecs personalitzats, peces úniques,  arreglos, restauracións de joies...

Tota una artista, també realitza arrecades, collarets, polseres, i sobretot, anells. A la fotografia de dalt ,és la meva mà amb dos dels seus anells que li vaig demanar, i la veritat, són genials posats.

Acostumar-s'hi és molt fàcil, un cop t'els treus, ja els trobes a faltar. Una mica de propaganda per aquesta personeta!

Per fer-li un o més encarrecs, heu d'enviar-l'hi un mail a :

 

ainajoies@gmail.com

 

I per veure més dissenys i creacións d'ella, entreu a :

 

http://ainajoies.blogspot.com.es/

https://twitter.com/aina_joies

Metro o bus?

 

 

Centenar , o més ben dit, milers de persones, utilitzan el transport públic, però quin és el millor per arribar al lloc desitjat? Quin creieu que té més avantatge per utilitzar-se? Veiem les diferencies.

 

Bus

 

A Barcelona hi ha 105 línies de bus, que circulen repartides per tota la ciutat. Els busos passen cada 10-15 mintus aproximadament, anant bé i sense cap incidència. Cada bus porta el seu número i la parada on comença la ruta i on acaba. Hi ha moltes parades de bus i algunes a poco distancia entre elles. El dia a dia, moltisima gent fa servir el bus, per anar a la feina, a l'universitat, etc. Al bus s'hi fa més vida a fora al carrer, és a dir, que veus la gent com passa i les parades que vas fen al llarg del recorregut.

 

Metro

 

Amb el metro, nómes hi ha 8 línies de les claus, dincs de cada línia, s'hi realitzen entre 5 a 30 parades, depèn de a línia de metro que agafi. La comoditat del metro és que hi ha més gent que agafa el metro perquè passen més sobint, són més grans i més espaiosos.

 

Opinió: Movent-me er terres barcelonines i descobrint el transport públic desde els 16 anys. Realment per comoditat i per experiència que he tingut i he viscut, em quedo amb el metro com a transport públic, per espai, per temps i per ambient  i l'estructura del metro.

 

Amb quin transport públic us quedeu?

Sant Jordi Barceloní 2013

Aquest any un Sant Jordi diferent, més viu, més emotiu, més mogut, per passejar-se hores i hores per Barcelona, recorrent tots els carrers i botigues per comprar roses i llibres. Milers de llibres i roses feien moure les persones ahir a Barcelona, una Barcelona viva, lliure, emocionant, romàntica, històrica. Roses de qualsevol color , blaus, vermelles, del Barça, groges , blanques i de colors. Realitzant programes de televisió i ràdio en directe des de diferents punts del cor de Barcelona. Llibres per totes les edats , tant pels més menuts fins als més grans. Parelles anant amunt i avall per la Rambla de Barcelona i Portal de l'Àngel. Roses de moltes manera  per regalar; en forma de piruleta, de llaminadura, ensucrades, en forma de fernall ,de ceràmica, en forma de galetes amb la resta de protagonistes d'aquesta llegenda. Els llibres hi havia de tota mena, grans ,petits, amb moltissimes pàgines, però llibres miniatures , pocs n'havien vist com aquests, minis i bufóns. Un altre punt important per donar una mica més de vida amb aquest dia tant especial, amb protagonistes de series de televisió , escriptors com en Toni Soler, Agnès Busquets. Inclús pels més petits podien anar a visitar al Geronimo Stilton. I per animar la festa i donar-li una mica més de vida, els nostres amics de Ràdio Flaix FM.