MIRADA: Quins ulls no parlen quan volem expressar-nos i no surten les paraules? Quantes vegades hem dit " mira'm als ulls i diguem què hi veus"? Qui no s'ha posat nerviós quan ha vist aquella persona que li crea pessigolles a l'estomac? Qui amb un mirada , ha dit més de mil paraules sense obrir la boca? Avegades no ens cal parlar, alguna llàgrima ens cau i les paraules s'amagen, tenim els nostres ulls per expresar-nos de manera original , però a la vegada especial. Pensar que aquella persona ens enten perfectament o que amb els ulls ens diu em mateix que pensem i sentim. En poques mirades ,n'hi ha prou per descobrir allò que ens volen dir. Però a vegades ens ho neguem a nosaltres mateixos la realitat. De tant en tant em sento gran quan sóc petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada