Nova carpeta al pinterest. Nadons, petites persones que et fan la vida més feliç, un somriure d'ells valen millons i encara em quedo curta. Personetes que neixen sense saber on són, personetes menudes de les que pots disfressar del que vulguis, viuen al seu món. Una mirada profunda , un sentiment que apareix del cor, un tacte ensucrat, una llàgrima de felicitat que cau dels ulls. Una importància massa gran , un paper a complir, un responsabilitat per creixer com a pares. Realment, quin és el sentiment de ser pares?
Una fotografia val més que mil paraules. Els fotògrafs també disfrutem d'aquests moments, d'aquests plors, somriures. Un sentiment que quan són petits t'els menjaries, i quan són gran, t'arrepenteixes de no haver'tels menjat. Tenir una personeta com aquesta de la qual es tant petita tant petita, que amb una mà la pots aguantar, i després com creixen de ràpid. Continua tenin el mateix sentiment quan és petita que quan és gran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada