Tothom que li agradi a fer de turista, no es pot perdre la visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona.
Les fotografies poden dir moltes coses, però més que la guia no.
Aquesta és la famosa Muntanya de les Mines de Sal de Cardona. La part de dalt de la muntanya ( apliant la foto) es veu la línia que separa què és terra i on comença la part on hi ha sal. És la línia on antigament arribava el mar, és a dir, la gran part del poble de Cardona no exisitia.
Aqui tenim els 3 tipus de sal: Halita; Silvina, Carnal·lita.
Oficialment la que fem servir per casa és la Halita. La Silvina i la Carnal·lita, no es poden fer servir , no perquè siguin tòxiques , sino pel seu mal gust, sobretot la carnal·lita,. Aquestes dues es fan servir per la fabricació de medicaments.
Les estalarmites son les que no cauen , es a dir, que son les que es formen al soste a través de l'aigua que es filtra per la muntanya quan plou. Les estalagmites son les que cauen i es forme de la mateixa manera però al terra, amb la diferència de que les del terra , es formen quan cauen les gotes al mateix lloc ,d'aquesta manera es van posant una sobre l'altre. Triguen molts anys en formar-se , en un any , poden creixer aproximadament uns 5-6 cm.
Sal que forma part de la muntanya però que a través de la pluja, s'ha anat escampant.
L'Hotel de dintre del Castell de Cardona. Ha recoperat l'antic castell per fer-hi un hotel. També està l'esglesia a la part esquerra de l'hotel. Tot es conserva igual , amb una petita capella.
Bandera Catalana penjada a dalt de tot del Castell, és on els soldats agafaven als presoners i els tiraven amb una quartel o habitació tancada amb una porta de fusta.
L'importància de la sal és màxima i us preguntareu perquè?
Antigament part de la muntanya no estava perforada, ja que es necesitaven màquines més especifiques per arribar a grans profunditats. Els treballadors habíen de treballar a uns -50ºC.
En aquells anys i a Cardona, encara no hi havien diners, era tant important el descobriment de la Sal , que els treballadors rebien un grapat de sal , ja que diners no existien, d'aqui bé el nom de Salari. Pocs anys després van haber d'abandonar per falta d'oxigen ja amb dos forats oberts a la muntanya , no n'hi havia prou.
La perforació de la muntanya consistia en una perforadora on al principi posaven carxutos de polvora, però no explotava l'ho suficient, fins que van optar utilitzar la dinamita. Cada forat que feia la perfuradora, posaven un cartuxo de dinamia.
Els treballadors baixaven en un ascendor que hi cabien 50 persones, dividides en dos pisos.
Salut i Cultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada