Els catarres: Jenifer

Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el dessig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Gossos (amb Macaco): Corren

És tard, no sé quina hora és,
peró és fosc fa estona.
És fácil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difí­cil descobrir qui soc avui­.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
peró en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Cesk Freixas: La petita Rambla del Poble Sec

Assegut a la Plaça del Sortidor,
aquí t'espero, com si fos el primer bar
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut,
d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles  quan cantem rumbes al port.

Parla'm de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

Mentre a la cuina s'acumulen,
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

Lexu's : No hi ha problemes

No hi ha problemes
mentre no et tingui a prop
però si em despisto
el teu alè em confon
i em sento imbècil
fent sexe amb els records

Tu tens qui et cuidi
jo mentre faig cançons
mil melodies
la major part d'amor
aquesta és teva
te l'he fet amb el cor

I mentre em vaig imaginant
que ens queda una segona part
però mentre el temps ens va passant
tu ets tan lluny

No hi ha problemes
si no hi ha obsessions
no miro enrere
per no tornar-me boig
quan estàs sola
deixa que et curi jo

Sempre que em truques
m'intento fer el fort
parlem de coses
però mai de nosaltres dos
després quan penges
s'enfonsa el món

I mentre em vaig imaginant (...)

Tan lluny, més lluny

Mirada

MIRADA: Quins ulls no parlen quan volem expressar-nos i no surten les paraules? Quantes vegades hem dit " mira'm als ulls i diguem què hi veus"? Qui no s'ha posat nerviós quan ha vist aquella persona que li crea pessigolles a l'estomac? Qui amb un mirada , ha dit més de mil paraules sense obrir la boca? Avegades no ens cal parlar, alguna llàgrima ens cau i les paraules s'amagen, tenim els nostres ulls per expresar-nos de manera original , però a la vegada especial. Pensar que aquella persona ens enten perfectament o que amb els ulls ens diu em mateix que pensem i sentim. En poques mirades ,n'hi ha prou per descobrir allò que ens volen dir. Però a vegades ens ho neguem a nosaltres mateixos la realitat. De tant en tant em sento gran quan sóc petita.

Bogeria

BOGERIA: Sempre va fer alguna bogeria, sana, per tenir un bon record del teu passat, sempre hi quan no et fagis mal a tu mateixa. Les persones més bogues, en el bon sentit comú, són les que més somriuen i aporten la felicitat a la gent, encara que amb una foto com la hi penjada a dalt, em puc descriure fácilment. Sempre m'ha agradat jugar amb l'imaginació i la creativitat, és com disfruto i m'agrada tornar-me boja amb els colors , envoltada d'objectes que em treuen un somriure en pots instants. Tots pensem o diem : " com m'agradaria repetir-ho i disfrutar encara més". Descobrir bojeries noves , ens fa sentir importants , ens sentim importants perquè hem descobert una cosa nova a través de l'imaginació i la creativitat , a través dels colors i l'originalitat de formar coses noves. Són tantes les idees que ens agradaria dur a terme i que no les podem fer totes alhora , que les dividim en tota la nostra llarga vida. Hi han idees que no cal realitzar-les amb companyia, però si les fas amb més gent, la bojeria és més gran i els records, també. Sempre volem fer-ho a la nostre manera però si ens donen idees , perquè no adjuntar-les? Una de les bogeries és fer un reportatge de fotos amb paparets i serpentines, utilitzar la ràfaga de la càmara. 

Ells

ELLS: El dia de tots Sant ,tots en algun moment del dia mirem amunt, pensem amb els que han marxat del nostre costat, els que ens donaven lliçons de tant en tant, i gràcies a ells , hem après coses noves. Aquells que sempre ens feien sentir segur al seu costat, i que han marxat per algún problema sanitari , i algún han marxat per cap motiu, simplement per culpa d'un altre. Les vegades que mirem al cel, diem " t'estimo" o " sempre et portaré al cor" .A ells no els agrada que plorem , sense paraules ens diuen que hem de tirar endavant sense ells, però ens donen forçes per tirar endavant i lluitar per allò que volem i desitgem. A qui no li ha caigut alguna llàgrima al recordar aquell persona que ha marxat? Recordar els bons moments i els instants de felicitat quan estava al nostre costat? Quantes vegades hem mirat fotogràfies d'aquelles persones i ens hem posat a plorar perquè ja no hi són? En moments decisius pensem en frases que ens deien , i llavors ,'sens escapa un somriure i diem: " Ho faré per tu, perquè estiguis orgullosa" Ara mateix penso en la meva àvia. I saps una cosa, " t'estimo" .

Cartells

També m'agraga dissenyar cartells o qualsevol cosa que sigui divertida! Espero que us agradi.

Aquí tenim un disseny del cartell que li vaig fer a la meva amiga Laura, quan va fer els 16 anys. Les 4 rodones del mitg, representen les rodes dels patins, ja que és patinadora. Espero que us agradi.

Aquests és per les meves amigues bessones, la Maria i la Núria que van fer 19 anys. El significat de la camarà de fotos , és per una d'elles , la Núria , ja que agrada molt la fotogràfia. I les dues rodes , van per les dues, que ja son patinedores i per mi, professionals! Espero que us agradi.