Matins que veus la cantitat de gent que puja al tren, gent que treballa fora, estudiants amb la motxilla a l'esquena amb uns 7 kilos. L'estrés de jaqueta, motxilla, mòbil, ipod, per tal de tenir un petit viatge entrentingut. Un cop parar a l'estació de plaça catalunya, la tropa de gent que baixa, faltarien mes vagons per omplir.
El metro el defineixo més com una llauna de sardines, ben posades, mirant l'ordre de les parades perquè quan arribi la a la parada correcta baixar. Sentir com la gent et mira, quan cantes per dincs i a sobre , riu sola, o de tu mateixa. Matins en que vas per carrers on la gent et mira però no et coneix, moments que pots dedicar a tu mateix sense que ningú et digui res, mentres tu observes el que fan els altres. Cafè a la mà dreta, llapis a l'esquerra, full en blanc davant, i ment oberta, i a començar escriure, es igual el què , tu escrius el que veus, el què penses. Treus l'agenda de la bossa i mires què et falta per comprar, o visitar, ja que ets a la gran ciutat observes.
Entres i surts de les botigues, també pots esmorzar dues vegades, o potse amb una ja n'hi ha prou, les iaies que buiden el mostrador del forn de pa, tot i que en veu baixeta es queixen de que els joves d'avui en dia menguem massa esclar! I un culló! La persona que et pren la peça de roba de la teva talla, en resum, no hi ha mai la teva talla , i quan hi és, te la treuen davant dels teus nassos. Es com agafar el tren i que et prenen el lloc.
Fins que arribes al cotxe, i rius de tu mateixa quan t'has perdut pel metro! ;)
