Pissarra portàtil o enrotllable

Avui al blog i crec que amb massa temps lliure, aprofitaré per explicar-vos com fer una pissarra portàtil pels vostres fills, nebots o inclús algun nen o nena petit que li agradi dibuixar! És un projecte molt fàcil, pràctic i molt útil! 

A continuació explicaré els materials que necessiteu i les mides necessàries per portar a terme aquest projecte!  Comencem:

Materials 

1x tela exterior:34 cm x 44 cm
1x entretela normal: 34 cm x 44 cm
1x tela de pissarra: 30 cm x 40 cm
1x estoig: 14 cm x 19 cm
1x entretela norma 12 cm x 17 cm
1 snap del color que vulgueu o que quedi bé amb la tela.
60 cm de cordó o vies. 

1. Retallem la tela normal o exterior amb els cms corresponents, amb els seus cm de marge inclosos també per poder fer al final un projecte ben acabat, sobretot, han de ser uns 2 cm a cada costat. Com es pot observar a la foto, no ha de ser necessàriament que l'entratela hagi de ser una peça sencera, poden ser retalls i anar enganxant a poc a poc.

2. Retallem l'entretela normal també amb els cms corresponent i ho posem a la part interior de la tela exterior, és a dir, la part brillant de l'entretela va planxada amb la tela exterior (interior sense dibuixos), posem la planxa a la temperatura màxima i anem controlant que a poc a poc es vagi planxant la tela.

3. La butxaca per posar els guixos per guardar-los. La mida de la butxaca és segons com es vulgui, la mida de la foto és 14 x 19 cm (és més petita que la de la foto. Fem el mateix procediment que en l'anterior foto, tallem i enganxem una entretela normal de 12 cm X 17 cm, ho planxem, i preparem els marges en forma de L invertida, només la part de dalt i la part "esquerra "de la butxaca. Cosim en puntada recta i es remata als dos costats.

4. Cosim en forma de U la butxaca a la tela de la pissarra (aquí es pot veure que si la butxaca és gran, podem tallar per costat que s'ha de cosir amb la pissarra. Cosim puntada recta i si es vol, hi ha l'opció de posar-hi un snap, per protegir més els guixos.

5. Un cop tenim les dues teles enllestides, posem la tela interior (pissarra) dintre la tela exterior, i dobleguem la tela que sobra fent una doble vora, tot això per tot al voltant de la pissarra (millor utilitzar pinces per deixar la roba ben col·locada. 

Repetir al màxim possible la tela perquè el gruix no sigui més d'un costat que de l'altre. 

6. Al mateix moment de fer la vora amb la tela exterior, afegir un cordó o un vies de uns 60 cm (30 cm perquè el doblegareu), per poder donar un parell de voltes per tancar-la. Un cop tenim el cordó i totes les pinces posades al voltant de la pissarra, fem una volta de puntada recta. I per acabar, el cordó el passem per sobre (en direcció a fora la pissarra, i li doneu una puntada recta per subjectar el cordó. Un cop acabat, poder passar la planxa amb la tela exterior de cara a vosaltres.

I aquí teniu el resultat d'aquesta perfecta pissarra portàtil perquè els vostres deixin anar l'imaginació, pugui disfrutar del dibuix o pugui fer els deures d'una manera divertida.

Animeu-vos a fer-la! És molt fàcil. 

Aliments sense plàstics

La majoria de persones van a comprar sense pensar en la quantitat de plàstic que utilitzen saben el què passa amb el medi ambient. Hi han moltes alternatives abans d ’utilitzar els plàstics ens els supermercats, els entrepans per anar a la feina o la bossa dels nens per anar a a l ’escola.

Les alternatives a l’ escola també s’ estudien bastant, com per exemple, la utilització d’ un carmanyola a p3 i posar l’ entrepà a dintre i aixi no s’ utilitza ni plàstic ni paper d’ alumini.

El mateix passa en demanar una bossa a la caixa per pagar, antigament s’ utilitzava un cabàs, però la alternativa  moderna és un carro, bossa plegable que pots comprar a les botigues i supermercats que també venen , bosses de roba amb nanses que molta gent utilitza per qualsevol cosa. La alternatives de artista és fer-se les bosses cantant i cosint. 

Trobaríem els porta-entrepans o Rock and Roll. Segurament pensareu que són de plàstic, si i no. És tela plastificada, que utilitzaràs cada dia i que la pots rentar tantes vegades com vulguis, a la rentadora no li passarà res, com la resta de roba. Si us l’  heu de fer, és un projecte molt fàcil i ràpid de fer.

L’ altra alternativa és anar a comprar amb les bosses ecològiques o de cotó orgànic, tant siguin per verdures com per fruita.

Les bosses de la fruita poden ser moltes mides segons la fruita de compreu mes o menys; si de llimones en compro mes, doncs la bossa serà mes gran, i així amb la resta de fruites que sapigueu que realment en compreu i que les bosses les fareu servir.

Si sou persones que mengeu molta fruita, pensareu “ necessito una bossa per cada fruita?” . Possiblement si, però ja tindreu la bossa per cada fruita i les podeu rentar tantes vegades com vulgueu, ja que és cotó i no hi ha cap problema per rentar.  També seria una manera de fer la llista de la compra i només  comprar allò que necessiteu , evitareu comprar mes coses del què necessiteu.

A l’ escola passaria el mateix, una carmanyola per posar l’ esmorzar dels petits , però no utilitzem una bossa de plàstic, sinó el què hem avançat per la millora del medi ambient, no haurà servit per res, i si els petits aprenen a què el plàstic és dolent, creixeran millor.  Les bosses de roba de cotó també és una alternativa, posem la carmanyola a dintre i podem fer la bossa en forma de motxilla , així també responsabilitzem als petits a què porti la seva bossa a l’ esquena. Ell millor de les bosses és  tenir-n'hi dues , per quan una l’ estiguem utilitzant, la altres s’ estarà rentant.

Sudaderes molones

Toca una publicació d'aquestes molones com el projecte que ha acabat entre mans i mànigues, mai millor dit .

Què millor que passar el fred ben tapat !!! Aquí us presento unes sudaderes fetes amb tela de felpa o tela de sudadera. En groc i blau, totalment unisex. 

La versió adulta és un disseny de una sudadera que ja tenia,  i amb la blava varia un parell de coses.

Aquí a baix us deixo els passos amb cadascuna de les seves explicacions segons el pas que heu de fet.Veureu que hi ha dues manera de fer la costura de les mànigues, no patiu, també hi haurà una breu explicació perquè ho pugueu entendre. 

1. Comencem per les punys de les mànigues, el podeu fer de la mateixa tela que la sudadera com he fet a la foto. La mida és segons com la vulgueu, que quedi ven arrapada o que sigui mes “ suelta”. Unim només els dos cantons amb punta recta i rematem al final. Fem el mateix amb l’altre puny. 

2. Aquest és el resultat dels dos punys cosits i ja units per la part interior. Sobretot, han de coordinar les dues costures perquè qui mes polit. Marquem amb una agulla la meitat dels punys per tal que de quedi alineat amb la costura de la màniga un cop la tinguem. 

3. A continuació , hem d'adjuntar les peces " grans" , la cara de davant i la de darrera de la sudadera. Col·loqueu les dues peces cara amb cara i cosiu amb puntada recta una L, del principi de la màniga fins al final de la sudadera ( fins la part de la cintura.) Feu el mateix procés per l'altre costat.  Un cop això, li afegirem els punys a les mànigues.

4. Afegim els punys de les mànigues . Dels punys feu meitat de la meitat i poseu agulles per guiar-vos , d'aquesta manera serà mes fàcil després per repertir la resta de roba. Com veieu a la foto, busqueu la costura de la màniga amb la costura del puny i podeu a partir d'aqui , agulles. Feu la mateixa repetició amb l'altre màniga i cosit amb puntada recta. 

5. Per afegir la vora de baix de la sudadera, feu el mateix procediment que amb les mànigues, un cop cosida la vora apart, uniu-la amb la tela de davant i darrera de la sudadera, busca la meitat de cada un, i reperteix la roba per la resta d'espai. 


6. Pel coll és el mateix procediment, s'ha d'unir la vora igual que els punys i la vora de la sudadera i després unir-lo amb la resta de la sudadera. Intenteu que no quedi arrugat de les part de dalt de les ombreres, que quedi sense arrugues.



Un cop això , podeu fer una altre puntada amb una màquina mes professional com una berlocq, queda molt més polit i totalment professional.

I aqui teniu el resultat! Per l'hivern va estupendament!!! Vinga, anime-vos a fer-ne una o les que facin falta per aguantar el fred.

Manteta + Portabolquers

Començem la primera entrada del blog del 2019, amb un regal especial pel POL, ell ha sigut l'afortunat de tenir aquests detallets tant molones i amb aquestes teles úniques!

Qui no voldria aquestes cosetes tant maques pels seus petites i petites?

Amb el fred que fa sempre va bé un manteta d'aquestes peludetes, que és de ILOVEKUTCHI . Teniu enveja oi?

Mamis que porteu els bolquers i el paquet de tovalletes? 

Un portabolquers súper molón per tenir-ho tot a mà i ben recollidet, unes teles de MODES4U, i per completar , què millor que un pitet per les babes, per poder-ho combinar amb algun de color!!!  

Que tot els detalls estiguin fets a mà implica un petit amor per la feina ben feta i sobretot , feta per un mateix.

El valor d'una persona

Pregunta a  desenvolupar però que ningú es para a pensar-la. Quant vals tu com a persona?

" Yo valgo un imperio" , ja però algú em descriure quan val un imperi. 
El què val la gent no és per els estudis que tingui, o pels diners que té , sinó per la personalitat que arriba a tenir i la seva manera de ser. Si ens envoltem de gent normal, la nostra vida serà normal, i els dies sempre seran normal , sense cap mena de moment especial. Però quan tenim al nostre costat gent que està boja, en el bon sentit clar, la nostra vida i nosaltres és totalment boja, perquè la vivim, amb pedres pel camí, amb obstacles, perquè encara que tinguem present els problemes , al costat d'aquesta gent , la vida és mes fàcil, i si encara ens ajuden aconseguir el què volem amb un somriure, ja és màxim el sentiment de felicitat.

La gent que viu amb el " uff" preparat per dir-ho,son gent desanimada , que tot sembla que va malament, sense ganes de viure. Estic d'acord que de les 24 hores que té un dia, 8 hores estàs dormint, les altres  8 segurament treballant, vull dir, en serio la gent no pot parar el temps i veure el què és important. 
Hi ha una frase que diu " Fes avui el què no puguis fer demà" . 
Tenim tendència , alguns , en deixar les coses importants per un altre dia , però qui sap si demà estaràs present. 

Perquè creiem que la felicitat son els diners? No ho son, però si que viuriem mes tranquils si en tinguessim . La felicitat és aquell moment inesperat que algú , sense avisar-te , et sorpren.  El cafè de dia, escoltar un amic, donar idees, planejar alguna sortida, fer les coses amb motivació i si algú més s'uneix amb aquesta missió, doncs benvingut sigui, perquè la felicitat consisteix en això, ser feliç amb poca cosa, i amb els amics, es pot aconseguir. Falta gent xutada de felicitat , perquè  son els que en donaran una miqueta als seus .
Fem que el dia a dia tingui sorpreses, positives clar, perquè la rutina sigui diferent encara que sigui fer el mateix de dilluns a diumenge. 

No tot es redueix en " quina merda, avui no puc fer això" , " perquè no ho he acabat abans, ara podria fer una altra cosa". 
On està la gent " boja"? La gent diferent, la gent amb mil idees i l'agenda a rebentar , que tenen els dies 24 hores però en necessiten de 48  perquè no en tenen prou amb el què fan i el què viuen. 

El mateix passa en fer regals, perquè tothom fa regals en dies marcats? Aniversaris, sants, nadal, reis, i s'ha acabat.  Si tens un projecte entre mans i per falta de temps , un amic et pot ajudar, no siguem tant burros de dir " no ". Segurament aquell amic el faràs feliç, perquè ha format part del teu projecte , i que ha quedat espectacular com la vida mateixa , que amb 4 pinzells i un pot de pintura, pot fer miracles. I mes coses mes. Quan una activitat s'acaba, fes que les persones importants per tu hi sigui, sigui el primer dia d'un projecte en procés, o simplement que s'acabi. Si aquelles persones venen, es que realment ha costat arribar fins aqui i que es important la seva existència. 

Perquè? Hi ha una llei que impliqui que la resta de l'any no es puguin fer regals? No. Aquesta és la gent que marca la diferència de la resta de la gent normal, tothom seguint unes normes, una horaris, uns estils. Quin avorriment , per favor! Sempre el mateix. 
I si em presento el dimarts que bé i et porto un regal, entenc que el dia tindrà alguna anècdota per explicar no? 

Si ja ens encarreguem de complicar-nos la vida, si una amistat cau, ves, ajuda-la aixecar-se , i finalment, abraça-la. Serà l'única cosa que et demani sense paraules, perquè realment, no caldran. 

Tot el què costa aconseguir , és perquè valdrà la pena. 

Escoltar, el més important

Sempre diem que escoltar el que els altres ens volen dir és important, però no tothom és igual i amb la mateixa finalitat d'aconseguir el què volem, de fet , crec que algunes persones fan veure que escolten , diuen que si només pel simple fet de que aquest tema que els hi parlen , no els interessa. 

Per què existeixen persones aixi ? 

A vegades intentem escoltar el què els altres intenten transmetre, la importància d'una persona, la feina, un hobbie, mil temes que ens agraden o no, però com la dita diu " oïdes sordes". Com saben els altres com es sent una persona quan explica un fet i l'altre persona no l'escolta? Perquè creiem que escoltar és el mateix que sentir? Jo també puc sentir gent com parla però no escolto el què realment diuen. La gent que només sent però no escolten, demostren que no tenen cap mena d'interès pel què l'altre estigui explicant, segurament son persones egocentristes que pensen que tenen la veritat absoluta del que ells puguin sentir, encara que no t'hagin escoltat. No és només escoltar, és entendre a l'altre , tenir una mica d'empatia per poder-l'ho entendre el millor possible i creure i parlar de quin seria el millor camí per l'altre persona, sense fer-hi als altres ,es clar. Vivim en una societat que la gent va sense frens, amb un nivell d' estrés podriem dir que bastant elevat, però podem trobar gent excepcional que és capaç de treure minuts, hores per escoltar als altres. També hi ha gent que amb " si si si" han entès el què has dit, o no, perquè després t'ho tornen a preguntar. Podriem dir que falta una mica de comprensió , més diàleg però no n'hi ha la suficient. 

No tenim perquè escoltar les veus, amb la mirada en tenim mes que suficient perquè les paraules vagin soles cap al cap de l'altre persones i es pugui entendre el què vol dir. No suporto la gent que activa el modo OFF a l'hora d'escoltar als altres. Quanta gent coneixeu aixì?

De tant en tant s'hauria d'apagar el botó de " JO " i activar el de  " L'ALTRE" perquè vegi que té una persona en aquell moment que l'escolta, l'enten i el compren.

No facis el que no t'agradaria que et fessin. 

Canviador i portabolquers

Bon dia familia!!

Avui presentem un dels invents mes creatius i útils pels mes petits. 

Un canviador portatil i un portabolquers. Totalment necessari per anar de viatge, portar-lo quan es va a sopar o dinar a fora i no gastar mes diners en empapadors, o en alguns casos, trobar-nos els lavabos especials bruts  on  es poden canviar els nens. Tenim la solució.

 Aqui tenim el canviador amb aquests súper simpàtics monos o micos. La tela és de modes4u, una botiga online de Hong Kong.  

 Un com obert el canviador, tenim l'espai per poder posar el cos del petit o petita i el cap per la part de dalt. Serveix tant per nadó tant si creix una miqueta. Es pot rentar perfectament, està fet de tela de cotó , rus o tovallola. En cas de tovallola , s'haurà de rentar primer . Un cop això, el tornem a plegar i desat per la pròxima escapada. 

No ho trobeu pràctic i original?

 I l'altre part del pack també inclou un portabolquers i tovalloletes. Perquè portar-ho separat i escampat amb la gran bossa , si ho podem tenir tot junt? Doncs mig i mig. En cantó podem posar un paquet petit o gran de tovalloletes i a l'altre 2-4 bolquers del nadó. És de cotó , aixi que en cas de que s'enbruti, es pot rentar. 

Aquesta tela de cotxes ens acompanyaran al carret. Va tancat amb un snap, en tot cas de que estigui mes ple o mes buit , també es podria fer amb velcro.

Aquests detallets consisteixen en un pack de canviador + portabolquers + pico babes + portaxupets. 

També es poden vendre per separat, però un bon regal o detall com aquest no el fa ningú. 

Recordeu que les teles poden ser al gust del comprador, igual que els colors. En cas d'encàrrecs , envieu un correu electrònic a culxop@gmail.com o a mi directament, o també ens busqueu a l'instagram de culxop i podeu enviar un privat per allà mateix. Tant aviat com poguem ,respondrem les vostres missatges. Per consultar el preu, m'ho pregunteu.

Portaxumets i pitets per babes!

Heu sentit parlar de CULXOP?

Doncs allà hi trobarem cosetes pels mes petits. A poc a poc anem progressant ens les novetats!

Tenim pitets per les babes i porta-xumets! Els models i els podeu escollir vosaltres.

També es venen per separat i per packs!

 Aqui presentem tots els models que fins ara disponibles. 

Els individuals serien aixi, que sortirien per 10€/u.

 Els packs serien aquests

Recordeu que els models poden anar canviant segons les teles disponibles que es tinguin, poden variar totalment i no dubteu en posar-nos en contacte amb nosaltres a través de l'instagram de CULXOP i per correu electrònic de culxop@gmail.com

Salut i petits

Podràs donar la teva opinió, però no canviar el meu camí

Sovint o potser en les colles, escoltes, o els llocs de treball, entre la gent opina de diferents temes, però no saps mai si va de bones aquesta opinió o va amb segones. Amb els nens de les escoles ho veiem, si entre ells comparteixen les joguines però va de bones o de dolentes? Perquè potser després vindrà un altre nen i li farà mal perquè li ha pres algo.

Depèn del tema mai saps si la gent vol el millor per tu o perquè com diu la dita és " l'enveja és molt dolenta", però tampoc ho sabràs , de fet , crec que mai es sap qui et diu " tot " , el què realment pensem de les altres persones, ni de nosaltres mateixos. Coneixen's a nosaltres és molt difícil, però coneixer la resta, encara mes. Mai acabaràs de coneixer una persona. 

Quan ens diuen algu que no agrada, potser és perquè les altres persones no tenen el què tens tu i intenten fer-te creure una cosa que no és correcte, però un cop dit, costa molt borrar-ho de la ment.

S'intenta canviar el camí perquè he sentit això". Perquè hem de canviar  de camí perquè als altres no els agrada? Per diversitat? Per què creieu vosaltres?

Perquè marca tant un comentari ? què fa que estiguem pendent del què diran els altres?

Un camí sense obstacles no existeix, tot i que a vegades no és la vida que et posa els obstacles pel teu camí, són els altres els que et posen els obstacles perquè no aconsegueixis el què vols.

El camí mai serà recte, tindràs curves difícils de recorrer alts i baixes amb un desnivell que ningú s'ho imagina, perquè una persona ha de ser forta per la roca que vulgui lluitar contra ell, només pel simple fet de que el teu camí sigui més difícil que els altres. 

No deixis que aquests altres intervinguin en el teu camí. Opina però no em facis canviar de direcció només perquè la senyal no t'agrada.

Canvi i evolució.

Bosses pels mes petits

Una de les últimes creacions van ser aquestes cosetes tant xules.

Dues bosses per esmorzar, berenar o guardar les joguines dels mes petits.

També és es possible fer-ho per encàrrec. La tela és totalment per escollir a gust vostre!! 

El poder de la manipulació

La sort  d'estudiar Educació Social, és que et van reflexionar pel·licules que des del món pedagògic , con en aquest cas la pel·licula d'en Pinotxo.

Intentaré explicar en què consisteix el poder de la manipulació, que el nom ja ho diu tot. No és manipulació d'un mateix, sino la manipulació dels altres cap a tu mateix. 

La diferència entre un adult i un nen, és que el nen no pot prendre decisions per ell mateix, necessita un adult que l'ajudi a descobrir el seu aprenentatge, l'adult aquest camí ja ha passat. 

L'exemple del Pinotxo, és mollt encertat perquè l'entengueu és que Pinotxo era una un titella, un objecte fabricat per ser manipular, que en realitat ,està manipulat des de dintre, és presoner d'ell mateix. Esta tancat en un dilema infernal; Donar gust a l'altre o donar-se el gust a ell mateix. Un cop es converteix en persona , reconeix els errors comès per ell mateix, per culpa de la manipulació dels altres, i com que també li fan dir mentides , li creix el nas.

El poder de manipulació de l'altre és prohibir-li que fagi la seva i que tot el què fa , molesta als qui manipulen, perquè veuen que no tenen llibertat per decidir la vida de l'altre. Això és exactament el poder del manipulador , el domini de la vida de l'altre persona i el què ha fet , potse per perjudicar-lo o perquè vugui que l'altre aconsegueixi aquesta llibertat i compleixi el què vol.

La lluita cap a un mateix és aconseguir el què una persona es proposa , sense l'ajuda de ningú més. Ella mateixa valorarà l'esforç, la paciència , disfrutarà del camí per aconseguir-ho i ho valorarà infinitament.

Sigueu lliures i descobriu món, que ningú us posi pedres o roques al vostre camí! 

No t'adaptis mai allò que no et fa realment feliç

Sigui com sigui, intentem sempre canviar o modificar l'explicació del què no ens fa realment feliç o simplement, no ho volem veure, ho veiem positiu i realment és negatiu i la nostra tristesa la tenim present, sabem per moments que aquella feina, aquell amor, aquella amistat , no ens farà cap bé, que no ens adaptarem i per orgull, deixarem allò que ens podria fer feliç per una altre que potse no tindrem ni la quarta part de la felicitat que l'altre persona ens donava o es mereix. Tothom es mereix ser feliç , en el moment adequat, en el lloc adequat i amb la persona adequada, " pero visteme despacio que tengo prisa " . Allò que volem no arriba , però la llei de Murphy té raó . Potser és la por de no trobar algú o algu millor perquè " així ja estem bé " , i realment , a nosaltres mateixos, ens estem descobrint de que no som feliços i aqui és quan apareixen les barreres, tanquem les portes i ens posem una capa per no obrir-nos a altres opcions, portes, coneixer més gent, llocs nous.

" Aqui em quedo, no em penso buscar una altre feina " és la frase típica o no segons les circunstàncies , quan ens acomodem en una feina que no disfrutem per milers de problemes sense solució, allà és on dia rere dia vivim i obrim els ulls veien que no som feliços amb la nostra professió, o millor dit, en la feina que tenim en aquests moments. Inclús a vegades, no marxem , ens rebutjen, i la porta que s'ens obra , és molt millor que l'altre, llavors ,també ens valorem més del què a l'altre feina perdren, una professional. " Quan una porta es tanca , d'altres s'en obren". 

" Peró jo m'he l'estimo, o a mi m'agrada" , la repetida frase tantisimes vegades, encara que no volguem treurens la vena dels ulls, com us imagineu si haguessiu de decidir vosaltres mateixos qui us ha d'estimar i qui no? Ni ell , ni ella són perfectes , ni jo ho sóc, sino, quin aborriment no tenir defectes no? Ens adaptem a una persona que no ens arriba ni a la sola de la sabata, i potse ens assemblem, creiem que al seu costat ,tindrem la millor felicitat  i no , la millor felicitat és la  de sí mateixa, que és qui millor es coneix, o no . Adaptar-nos a la vida de l'altre persona costa i mes, quan hem de ser feliços , al cap i a la fi, no ho som , i ho sabem ,simplement fem teatre, i pensem l'ho bona persona que és l'altre persona , però i l'ho bones persones que som nosaltres? Ho volem donar tot per l'altre persona ,saben que l'altre persona no donaria res per nosaltres, i nosaltres seguim allà, lligats. Jo potse he perdut una bona persona però l'altre, potse amb el temps veurà que ha perdut una bona persona i que a sobre sé l'hagui estimat.

" És amiga meva , no em farà mal ". Per aqui tothom ha passat , aquella amiga que creiem que mai ens faria mal i ens fa la putada del segle, també aquella que només et veu i ja sap què et passa, no cal que li diguis res, ella ho sap millor que tu , aquella que només amb una frase i a 10.000km de distància ja riu i la sents,no cal que li diguis res més , només amb un missatge teu , el riure és instantàni, perquè és així , hi han persones que amb el riure et comuniques i no fa falta parlar, seràn aquelles persones les que valguin la pena estar al seu costat i no deixar-nos emportar per persones tòxiques.

No m'adaptaré a allò que no em fagi feliç, perquè sé que realment no ho seré fins que no marxi. 

C.

Simplement , GRÀCIES

Podem trobar gent que és totalment educada, gent que un " gràcies" li costa moltissim dir-ho. Ser agraït redueix i allibera l'estrés i cuida de la teva salut.

Com mireu una persona que dóna les gràcies i una persona que no? La primera amb una educació totalment diferent a la que no diu res. La gent et té més confiança quan es parla , ho agraeix, està més segur i totalment , podem trobar tanta gent que no diu mai gràcies, potser perquè no es veu capaç de dir-ho, tot i que donar gràcies per tot és el correcte, sigui el què sigui que hagi fet l'altre persona, l'educació per davant. 

Als nens ja s'els ha d'educar amb un gràcies sempre que volguin o demanin alguna cosa, gent adulta crec que és prou educada com per demanar-ho , o no, la gent gran alguns es fan el sord i d'altres que et dónen les gràcies sempre que els ajudes, la gent que es creu " l'ho mes" que et miren amb superioritat, ja no en parlem. 

Donariem les gràcies a moltes persones que tenim al costa, que han marxat i no els hi hem pogut dir, aixi que no estaria malament donar les gràcies a cada acte que fagis, que mai estar de menys ser educat.

Gràcies per ser-hi quan jo ni hi sóc.

Gràcies per dir les coses pel seu nom i no amb una màscara.

Gràcies per treurem un somriure quan mes ho necessito i en el moment exacte.

Gràcies per tots els moments viscuts  que hem compartit juntes i els què queden per viure i escriure'ls a la meva memòria.

Gràcies per fer-me oblidar dels problemes per petits segons.

Gràcies per valorar-me i fer-me sentir important al seu costat.

Gràcies per acceptar-me amb les meves virtuts i defectes.

SIMPLEMENT, 

 

Que ningú et borri el teu somriure

Diuen que el somriure d'una persona és la curva més maca. 

Que mai , ningú borri el teu somriure, per molt que tinguem la pitjó setmana, aquells dies que les hores no avançen, aquell mal humor que ningú sap perquè, ni un mateix ho sap... mai s'ha de borrar en nostre propi somriure. 

Al contrari, intenta treure un somriure als altres quan mes ho necessitin, perquè de ben segur , que en aquell moment o en aquell instant , és el detall més petit però el més significant. Un petó de bon matí també és molt important, fer-li algú que aprecies, algú que en un temps no veuràs, algú que veus poc i algú que veus cada dia. 

Els camins canvien, o les pedres és posen als nostres camins quan no toca, o potse si, potse creiem que aquella persona ha de fer el seu camí o potse és perquè valori el que pot tenir, inclús " allò " que ens ha passat és perquè li donguem mes valor al a vida, i simplement , " allò " que ens passa no ens ho mereixem. Tot el que nosaltres donem a la llarga torna i ens recompensa , l'esforç que hem fet per aconseguir allò que volem o allà on ens mereixem estar, sigui de lloc de viure o inclús lloc de feina. 

Els canvis son positius , si pensem que ens enfonsem per tenir una pedra al nostre camí, malament, sempre estarem enfonsats, i no és bo, perquè sempre el què vingui o no serà dolent. Aixequem el cap i endavant amb el què vingui, això si, que ningú borri el teu somriure. 

Per al camí hi hauran persones que " ojalá" no haguéssis conegut mai, i persones que " ojalá " les haguessis conegut abans, si qui siguin aquestes persones, que et regalin sempre un somriure o si mes no, regala'l-s'hi tu un somriure dels teus, segur que l'hi farà il·lució.

Recorda sempre, que ningú et borri el TEU somriure. Encarrègue't de fer somriure als altres. Tu agraïran.

Les paraules més fàcils són les més dificils

Perquè les paraules més fàcils , són les que ens costen mes de dir? 

Quantes vegades us heu trobat en una situació com aquesta? Algú et vol dir algo i no sap com dir-t'ho , però que saps que allà passa algo, però començes a suspitar. Jo moltes i la veritat encara em pregunto perquè és tant difícil dir les coses.

Quan et diuen el què pensen , Déu m'agafi confessada, o millor seu i que tu expliquin. Tothom és com és, perquè les paraules s'han de cuidar , o potser la persona en què li anem a dir. No tothom s'ho agafa de la mateixa manera  o bé t'ho diuen amb delicadessa per no fer-te mal o t'ho diuen tal qual i t'acaben fent més mal. Allà tu , prent-ho com vulguis però opto per la primera opció, tot depènt de la manera que t'ho diguin , tu també dir-ho de males maneres. 

" Si las miradas hablaran " , jo hauria entès que en alguns llocs o situacións , faig nosa, i no és per riure , perquè qui no s'ha senit aixi? Les mirades també diuen coses maques o almenys creia jo.

" Dónde las dan, las toman " i així fins que tens el cap com un diccionari, ple de lletres, paraules , frases i al final t'acaba explotant i el preguntes : - Què faig aquí? - On puc anar perquè em trobin a faltar?

Quan les paraules que vols dir es converteixen en frases que no saps com dir-les o com explicar-les perquè l'altre s'ho agafi bé o minimament correcte o almenys s'ho prengui d'una manera positivia per ella encara que fagi mal.

Tot pot ser que sigui un bé per tu com un per l'altre , o simplement per tu , perquè siguis feliç amb el que tens. La gent que ho té tot o gairebé tot, encara volen més o ho volen completar el que els hi falta d'una manera o altre. 

Sembla tant fàcil dir les coses i alhora de la veritat és el més dificil de dir. Sort amb un somriure sempre s'arregla tot , perdó.. amb un autosomriure i la música a tot volum. 

Si la felicitat depengués de mi, viure als núvols sempre , però no és així. 

Paraules i somriures.